La col·legiata Sant Vicenç del castell de Cardona recupera les pintures romàniques

La col·legiata de Sant Vicenç del castell de Cardona, una de les obres mestres del romànic català, torna a lluir les pintures romàniques que l’any 1953 van arrancar de la galilea per portar-les fins al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). No són les originals, que continuen al museu, però sí una acurada reproducció que s’ha fet per mitjà d’una tècnica fins ara inèdita a Catalunya. El responsable de la intervenció, Julio Gómez, ha explicat que s’havia fet amb el sistema papergel, l’únic del món capaç de transferir imatges amb qualitat fotogràfica a superfícies tridimensionals sense limitació de grandària, forma ni textura.

Per a aquesta operació, s’han arribat a fer mil fotografies de l’original, que després s’han hagut d’encaixar a la galilea. El conseller de Cultura, Santi Vila, ha visitat l’espai i ha dit que aquesta intervenció era l’equilibri perfecte entre la missió que s’espera dels museus nacionals i el patrimoni dels pobles.

‘El porxo de les pintures’
La galilea de la col·legiata Sant Vicenç del castell de Cardona és popularment coneguda com ‘el porxo de les pintures’. Fou el recinte funerari dels vescomtes de Cardona i també un espai dedicat als actes litúrgics de la comunitat de canonges.

L’any 1953, durant uns treballs de restauració, es van descobrir aquestes pintures romàniques. Van ser arrencades de l’emplaçament original per traslladar-les al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on s’han conservat i es poden veure avui.

La imatge que presideix l’escena és la de Crist envoltat pels símbols dels evangelistes. Als costats, s’hi representen la presentació del temple, l’assumpció i la glorificació. A més, al costat de les escenes religioses, es destaca una escena del setge de la ciutat de Girona, durant la croada francesa contra la Corona d’Aragó l’any 1285. La raó és que el comte de Cardona, Ramon Folc VI (1259-1320), va comandar la defensa de la ciutat de Girona en nom del rei Pere el Gran. Girona va capitular al cap de dos mesos, però la resistència va servir per a aturar l’exèrcit invasor, que es va retirar. Aquest fet va merèixer el reconeixement en un espai de la galilea.