La Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, reconeguda Tresor de la Cultura Cinematogràfica Europea

La Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona rebrà el títol de ‘Treasure of European Film Culture’ (Tresor de la Cultura Cinematogràfica Europea) el 22 d’octubre per haver estat un dels escenaris del rodatge de Chimes at Midnight (Campanades a mitjanit), pel·lícula escrita, dirigida i interpretada per Orson Welles.

El títol serà concedit per l’Acadèmia del Cinema Europeu (EFA), cinquanta anys després de l’estrena de la pel·lícula al Festival de Canes, on va rebre el Gran Premi Tècnic i el Premi del 20è Aniversari del Festival. L’EFA descobrirà una placa commemorativa a la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona per deixar constància permanent del valor simbòlic i patrimonial per a la història del cinema europeu.

Amb motiu d’aquesta designació, vint-i-cinc cineastes europeus, membres de la junta directiva de l’EFA, presidida per la directora polonesa Agnieszka Holland, hi acudiran per prendre part en els diferents actes que s’hi faran i per assistir a la reunió de junta directiva anual al Parador de Cardona, amb el suport de la Diputació de Barcelona. La comitiva cinematogràfica arribarà el divendres 21 d’octubre i serà rebuda pels homòlegs de l’Acadèmia del Cinema Català, el batlle de Cardona, el director de la Filmoteca de Catalunya i el director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, les entitats promotores de la candidatura. També va gaudir d’una carta de suport de l’actor Keith Baxter, intèrpret del príncep Hal i únic supervivent de l’equip artístic del film, i una altra de la filla d’Orson Welles, Chris Welles Feder. La voluntat de les institucions catalanes és convertir la Col·legiata de Cardona en símbol d’homenatge permanent a Orson Welles.

Primer ‘tresor’ de la cinematografia europea als Països Catalans
La Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona és un lloc ple d’història, en un estat de conservació excel·lent, que pot ser visitat pels amants del cinema, els fans i els estudiosos d’Orson Welles. La col·legiata serà la vuitena localització europea de rebre la distinció i la primera dels Països Catalans. La llista de Tresors de la Cultura Cinematogràfica Europea anirà augmentant durant els anys per posar al mapa aquests llocs especials per a la història del setè art que s’han de preservar per a les generacions futures. La col·legiata és un dels edificis més importants de tota l’arquitectura catalana del segle XI i un monument cabdal de Catalunya. La situació al cim del turó que domina la vila de Cardona, al costat del castell, hi dóna un valor paisatgístic excepcional que realça la qualitat de l’arquitectura i es correspon a la importància històrica del lloc: l’origen del llinatge dels Cardona, el més important de la noblesa catalana i símbol de la resistència dels catalans durant la Guerra de Successió.

L’objectiu de la distinció, concebuda el 2015 pels acadèmics europeus Naum Kleiman i Urich i Erika Gregor, és assenyalar espais cinematogràfics de naturalesa simbòlica de gran valor històric, per preservar-los i protegir-los, no solament pels presents sinó per a les generacions futures, com fa la UNESCO amb el patrimoni natural i cultural mundial.

Actualment, les plaques commemoratives s’han instal·lat a set espais: el Centre Bergman a Fårö, lloc consagrat a la vida i obra del llegendari director suec Ingmar Bergman; el Centre Memorial Eisenstein a Moscou, creat per custodiar les pertinences i difondre la producció del director soviètic; la casa dels germans Lumière a Lió, seu de l’institut dedicat a la promoció i preservació de la cinematografia d’Auguste i Louis Lumière, inventors del cinematògraf i pares del cinema; el museu El món de Tonino Guerra, espai dedicat a l’obra del poeta situat a les catacumbes de Santa Maria della Misericordia de Pennabilli, a la regió d’Emília-Romanya; les escales d’Odessa, localització emblemàtica de la ciutat ucraïnesa immortalitzada per Sergei Eisenstein a El cuirassat Potemkin; la sínia gegant de Viena, el Riesenrad del Prater, escenari d’una altra pel·lícula interpretada per Orson Welles, i el Museu Sergei Paradjanov de Erevan, dedicat a un dels més fascinants cineastes europeus.

Orson Welles a Cardona
La relació d’Orson Welles amb Catalunya es posa de manifest per primera vegada al principi de Mr. Arkadin, (‘El 25 de desembre, un avió volava sobre la costa de Barcelona. La cabina era buida. La investigació d’aquest incident va ser a punt d’enderrocar més d’un govern europeu’), i van rodar el 1954 unes quantes escenes a Barcelona i a la finca la Senya Blanca, propietat de Josep Encesa a s’Agaró. Allà hi va haver la trobada històrica amb Josep Pla, que tot i menysprear ostentosament el cinema, va reconèixer irònicament davant de Welles: ‘Aquest és un home que pesa molt’.

Deu anys més tard, Welles cercava un castell medieval per al rodatge de Campanades a mitjanit, per a ambientar l’Anglaterra de la Guerra dels Cent Anys. L’elecció va recaure en la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, una joia del romànic català situada al castell de la vila. Produïda per Emiliano Piedra, l’equip va arribar a Cardona procedent de Colmenar Viejo i en tot just dues setmanes, a mitjan octubre del 1964, es van filmar les escenes corresponents a mitja hora de pel·lícula útil, una quarta part del metratge, que es va allargar nou mesos en més localitzacions espanyoles, segons que recull l’especialista en l’obra wellesiana, Esteve Riambau. Campanades a mitjanit és una síntesi de texts shakespearians al voltant de Falstaff, el personatge amb qui Welles es va identificar tota la vida, company d’aventures del príncep Hal.

Els ciutadans de Cardona es van bolcar en el rodatge. A la vila, que durant els anys 60 no tenia ni 7.000 habitants, són encara molts els qui recorden aquelles escasses dues setmanes del 1964 que van portar als carrers de la petita localitat minera actors com John Gielgud, Keith Baxter, Marina Vlady, Norman Rodway, Fernando Rey i Welles mateix, que compaginava la interpretació amb el seu treball a l’altra banda de la càmera.

La fotògrafa Colita va testimoniar el rodatge cardoní en unes belles fotografies i retrats d’Orson Welles, que formen part del patrimoni de la Filmoteca de Catalunya i que van ser objecte d’una exposició, tant a la sala d’exposicions de la Filmoteca com a Cardona dins els actes commemoratius del centenari Welles. El muntatge de la pel·lícula el signen la catalana Elena Jaumandreu, una jove muntadora de cinema de 29 anys que vivia a Madrid quan va treballar a l’equip de filmació de la pel·lícula el 1965, i Fred Muller, que casualment també te residència a Catalunya.

Amb motiu del centenari d’Orson Welles, organitzat per la Filmoteca de Catalunya l’any 2015, a la Col·legiata de Cardona es va projectar Chimes at Midnight amb la presència de Chris Welles, Keith Baxter i especialistes reconeguts en l’obra del cineasta.

L’Acadèmia del Cinema Català forma part de la Xarxa d’Acadèmies de Cinema Europees, Film Academies Network of Europe (FAN of Europe). El Departament de Cultura de la Generalitat és Patró de l’Acadèmia del Cinema Europeu (EFA).