03.11.2016 - 22:00
El CaixaForum exhibeix a partir d’avui la selecció més gran d’obres mestres que han sortit mai de les sales del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid. El pretext, la celebració del 25è aniversari del museu madrileny, que s’ha prestat al desembarcament de la seva col·lecció a Barcelona i a fer-ho, a més, amb un fil argumental. E director artístic del museu i comissari de la mostra ‘Un Thyssen mai vist’, Guillermo Solana, ha dissenyat una sèrie de ‘diàlegs imprevistos’ entre 63 obres mestres de la col·lecció, prescindint de la cronologia i la procedència i agrupant-les per gèneres (retrat, paisatge, religiosa, natura morta, paisatge urbà). Així és com es presenta aquesta selecció de peces mestres del segle XIII fins al XX d’artistes com El Greco, Pissarro, Courbet, Picasso, Kandinski, Bruegel, Rubens, Rembrant o Hopper.
‘Un Thyssen mai vist’ es presenta de manera única i ‘irrepetible’ a Barcelona, donada la col·laboració que el museu madrileny manté amb la Fundació ‘la Caixa’ i sense oblidar que la ciutat és la ‘segona capital’ dels seus fons, doncs 64 obres del qual estan dipositades al MNAC.
Així ho argumenta el director artístic del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid i comissari de la mostra, Guillermo Solana. ‘Era el moment, ara i aquí’, diu amb la mateixa rotunditat que descarta que l’exposició viatgi enlloc més. El 25è aniversari ha servit per ‘convèncer’ el patronat del museu de desprendre’s temporalment d’un volum important de peces de les seves sales. De fet, l’exposició a Barcelona marca l’inici de la celebració dels 25 anys de la institució.
Va ser la Fundació ‘la Caixa’ la que va proposar l’exposició al Thyssen, explica Solana. A més, van suggerir que no fos una mera presentació antològica d’obres mestres ‘sense cap vinculació entre elles’. L’opció del comissari per trobar els nexes entre les peces ha estat trencar amb la instal·lació pròpia del museu de Madrid (per èpoques i països) i ‘permetre els diàlegs imprevistos entre obres antigues i modernes, flamenques, italianes o americanes amb un enfoc transversal a base de gèneres pictòrics’.
D’aquesta manera, a l’exposició comparteixen paret ‘un Rembrant i un Beckmann o un Bruegel al costat d’un Nolde’, exemplifica. El fil conductor són els gèneres pictòrics, que ordenen la visita: retrats, pintura religiosa, paisatge, natura morta i paisatge urbà.
Solana confessa que ‘l’excitava’ que l’exposició s’assemblés el mínim possible al muntatge i tipus de presentació del Museu Thyssen de Madrid. En això, admet, hi ha contribuït CaixaForum per la seva arquitectura industrial, els seus sostres alts i espaioses sales d’exposició.
I també el color blanc de les parets, que primer el va descol·locar. ‘Va ser un petit xoc veure els quadres del primer renaixement italià sobre aquest fons, que evoca una estètica molt moderna, de museu alemany o suís, on es veuen obres mestres en un entorn fred, i que va més amb el gust de Barcelona’, raona.
De les 63 peces exhibides al CaixaForum, 42 no han viatjat mai abans a Barcelona. D’altra banda, i tal com recorda el comissari, Barcelona és una ‘segona capital’ de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, doncs aquí hi ha 64 obres d’aquest fons, dipositades al MNAC des del 2004 i que anteriorment s’exhibien al Museu de Pedralbes. Vuit d’aquestes obres s’exposen també a l’exposició ‘Un Thyssen mai vist’.
