La Catalunya exterior, novament expulsada del procés electoral

  • Les comunitats exteriors en un món interconnectat són cada volta més importants, perquè enriqueixen molt el país amb la seua experiència i el contrast de realitats que poden fer

VilaWeb

Els dies que ha durat la campanya electoral he anat rebent tot de correus de catalans residents a l’exterior que m’anaven relatant, indignats, els grans esforços per a poder votar, generalment frustrats per les autoritats espanyoles. Hi ha hagut anècdotes excepcionals que he anat llegint amb molta pena, perquè en definitiva demostraven que l’estat espanyol, una vegada més, es despreocupa dels drets de ciutadans seus.

He dit que se’n despreocupa però potser havia de dir que impedeix els drets dels (encara) ciutadans seus a l’exterior. I les xifres definitives ho demostren a bastament. Al final de tot només el 4,2% dels residents a l’exterior han vist comptat el seu vot. Concretament, al cens de catalans residents permanentment a l’estranger (CERA) hi consten 255.163 persones, però a les eleccions del 14 de febrer proppassat només s’hi comptaren els vots de 10.716.

En un món com l’actual, on per exemple es podria implantar el vot electrònic, és completament fora de lloc l’arcaic sistema del vot pregat, que posa tants entrebancs a qui vol fer-lo servir que esdevé de fet impracticable.

Hi ha gent que opina que tot plegat passa pel resultat concret que dóna el vot exterior. I cal dir que, certament, de totes les butlletes comptabilitzades, el vot exterior a formacions obertament independentistes ateny el 52,6%, una mica més que en el vot total (51,14% a favor de la independència). Amb Junts de primera força, amb el 25,5% dels vots; el PSC segon, amb el 18,1%; ERC tercera, amb el 17,9%; Catalunya en Comú quarta, amb el 7,8%; la CUP cinquena, amb el 6,8%; i seguidament Ciutadans (6,7%), Vox (4,5%), PP (3,4%) i PDECat (1,8%).

Però, fent comptes, la veritat és que en molt poques eleccions difícilment canviaria res –recorde tan sols que fa tres anys va servir al PP per a guanyar un escó per Tarragona. A VilaWeb hem calculat avui, en concret, què hauria passat si amb aquestes mateixes tendències hagués votat una xifra equivalent a la del vot presencial i la veritat és que el resultat en escons és el mateix. Perquè els dos escons més en disputa eren el que ballava entre el PSC i el PDECat a Lleida i allí el PSC ha obtingut més bon resultat en el vot exterior que no pas el PDECat; i a Barcelona passa igual amb l’escó que oscil·lava entre els socialistes i la CUP. Per tant, vist que això afecta totes les eleccions, no veig clar que aquest siga un argument sostenible. Més aviat em sembla que la indolència de l’estat respon, per una banda, al miserable nivell del seu servei exterior, dels pitjors que hi ha a Europa, i probablement a una tendència històrica afermada dins l’estat profund de desconfiar dels afrancesats, dels qui se’n van a fora i vés a saber quins vicis hi adquireixen.

Siga com siga, aquest és un problema important que cada dia que passa és més evident que cal resoldre. En resposta a un principi bàsic de dret de representació i electoral. Però també perquè les comunitats exteriors en un món interconnectat són cada volta més importants, perquè enriqueixen molt el propi país amb la seua experiència i el contrast de realitats que poden fer i també perquè esdevenen antenes especialment importants de la nació de la qual formen part. Que aquesta és la raó per la qual hi ha bastants estats on fins i tot s’elegesquen diputats que representen la comunitat exterior. A l’estat francès se’n trien onze, que els catalans del nord residents a l’exterior poden votar fàcilment. A Itàlia, és un altre exemple, se’n trien vuit.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any