Vladivostok és famosa per ser l’estació final del Transsiberià. On la Rússia de l’extrem orient comença a intuir les formes de la Xina i la península de Corea. Un racó apartat, gairebé aïllat, on els hiverns ho glacen tot. La mar inclosa. Però cada estiu s’hi apropen turistes d’arreu del món per veure les seves platges calidoscòpiques. On la sorra fosca i volcànica s’ha convertit en milers de pedaços de colors diferents.

Una mica més al nord de Vladivostok hi ha la badia d’Ussuri, coneguda col·loquialment com la badia del vidre. Durant dècades, l’espai va ser utilitzat com a abocador per diverses fàbriques d’ampolles i porcellana. Ara s’han retirat les deixalles més grans i tòxiques, però com a testimoni de la inconsciència ecològica, la sorra ha quedat amagada pels colors de tota mena de restes de rajoles i vidres.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]