Junqueras recorrerà contra la presó provisional a Estrasburg si el Constitucional no es pronuncia abans del judici

  • L'advocat Andreu Van den Eynde demana al Tribunal Constitucional espanyol que l'informi oficialment si endarrerirà la resolució del recurs d'empara contra la presó provisional

VilaWeb
Redacció
29.01.2019 - 16:17
Actualització: 29.01.2019 - 18:14

La defensa del vice-president Oriol Junqueras ha presentat un escrit al Tribunal Constitucional espanyol (TC) perquè l’informi oficialment si endarrerirà la resolució del seu recurs d’empara contra la presó provisional. També avisa que, si no rep cap resposta abans de començar el judici al Tribunal Suprem espanyol, presentarà una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

En un escrit al qual ha tingut accés Europa Press, l’advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, demana al Constitucional que l’informi si té previst de reprendre la deliberació i resolució del recurs d’empara contra la presó ‘als efectes d’articulació d’una estratègia defensiva eficaç’.

Avisa que, davant la imminència de l’inici de la vista del judici oral al Suprem, en cas de no tenir cap resposta, ‘emprendria aquell mateix dia la via d’impugnació prevista en el Conveni Europeu de Drets Humans donada la inefectivitat dels recursos d’índole interna’, que segons ell farien inaplicable la causa de no admissió de l’article 35.1 d’aquest conveni.

L’advocat ha presentat aquest escrit després de la publicació d’un article del diari La Vanguardia en què es deia que el TC ajornava la decisió sobre el recurs de Junqueras ‘per no interferir en el judici de l’1-O’. Van den Eynde recorda que el recurs d’empara té per objectiu ‘interferir’ o revocar la decisió del Tribunal Suprem sobre la privació de llibertat: ‘No pretendre aquest efecte seria igual que reduir la via d’impugnació davant la jurisdicció constitucional a una mera discussió argumental sobre la validesa o prevalença de drets fonamentals, sense cap efecte material, i causaria un dany irreparable’.

El Suprem va refusar ahir l’alliberament dels presos polítics argumentant que hi havia un risc de fugida per l’activitat política del president Carles Puigdemont des de l’exili i la creació de ‘estructures de poder’, en referència al Consell per la República. El Suprem també va fer cas omís de la sentència del TEDH sobre el cas Dermitas, el dirigent kurd empresonat a Turquia, justificant que la situació dels polítics catalans era diferent.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any