13.07.2019 - 21:50
|
Actualització: 13.07.2019 - 22:45
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya portarà a judici el president de la Generalitat, Quim Torra, acusat de desobediència per haver mantingut el llaç groc quan la Junta Electoral espanyola li va ordenar que el retirés. Manca encara fixar-ne la data, però el jutge instructor, Carlos Ramos, ha decidit de tirar endavant la causa fonamentada en les acusacions de la fiscalia i, una altra vegada, del partit ultra Vox; els uns demanen una inhabilitació d’un any i vuit mesos i una multa de 30.000 euros, i els altres dos anys i 72.000 euros. Volen que el president sigui condemnat per desobediència o subsidiàriament per un delicte de denegació de l’auxili a l’autoritat competent.
Cap dels arguments contra el processament adduïts per la defensa, integrada pels advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, no ha estat acceptat pel jutge. Més encara: ha arribat a fer servir el conseller de l’Interior, Miquel Buch, per a justificar el processament contra Torra, contraposant l’actitud del primer amb la del president a l’hora de respondre a les ordres que van arribar de la Junta Electoral espanyola.
El president va rebre dos avisos perquè retirés els llaços grocs. Finalment, el del balcó del Palau de la Generalitat fou substituït per una pancarta amb un llaç blanc, una franja vermella i un missatge en favor de l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Aleshores la JEC –i el jutge instructor ara– va trobar-ho una presa de pèl i va ordenar que la nova pancarta també fos retirada. Presidència hi va presentar al·legacions i el Síndic de Greuges va elaborar un informe recomanant que es retirés. Finalment la JEC va ordenar a la conselleria de l’Interior, dirigida per Miquel Buch, que els Mossos d’Esquadra anessin a retirar els llaços dels edificis de la Generalitat que en tenien. I ho varen fer, en poques hores.
Aquella acció fou molt polèmica i va causar una gran indignació, especialment entre la comunitat educativa, per la presència d’agents en escoles públiques fent retirar llaços públics, entrant fins i tot a sales de professors. I és això que destaca i fa valer el jutge del TSJC per processar Quim Torra per desobediència. Perquè el president, quan va declarar davant el magistrat el 15 de maig proppassat (escolteu-la ací íntegra) va argüir la impossibilitat de complir l’ordre a tots els edificis públics de l’administració de la Generalitat, tant per la quantitat (la llista sencera constava en un document d’al·legacions presentat per la seva defensa que tenia 137 pàgines) com per la tipologia diversa dels edificis i els problemes que podia presentar.
I per tombar aquest argument el jutge va agafar l’exemple de Miquel Buch i la conselleria d’Interior, concretament l’actuació polèmica dels Mossos. Diu Carlos Ramos en una interlocutòria de dijous passat: ‘I quant a la claredat i la possibilitat de compliment [de les ordres], n’hi ha prou de dir que, quan aquestes mateixes ordres van ser donades al conseller d’Interior de la Generalitat, van ser complertes en menys de vint-i-quatre hores.’
En la interlocutòria de divendres, per la qual s’obria judici oral contra el president, el jutge hi insistia: ‘La JEC va prendre un acord el 21 de març requerint al conseller de l’Interior que de manera immediata donés instruccions als Mossos d’Esquadra perquè procedissin a retirar dels edificis públics de l’administració de la Generalitat de Catalunya o de totes les entitats vinculades o dependents de l’administració autonòmica, banderes estelades, llaços grocs o blancs amb ratlles vermelles, o amb un significat anàleg, fotografies de candidats o polítics i pancartes, cartells o qualsevol altre símbol partidista.’ I afegeix que un informe de la delegació del govern espanyol a Catalunya ‘va corroborar’ que van obeir.
