Josep Piqué es reactiva per a rescatar el discurs unionista a Catalunya

  • L’ex-ministre prepara amb Josep Borrell i Francesc de Carreras un ‘think tank’ per combatre l’independentisme

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
06.01.2017 - 22:00
Actualització: 06.01.2017 - 22:44

L’ex-ministre d’Aznar i ex-dirigent del PP català Josep Piqué es prepara per a tornar a activar-se políticament, però no pas des d’un partit, sinó des d’un grup de pressió, un ‘think tank’ anomenat Thinkcat. El posarà en marxa aquests pròxims mesos acompanyat de l’ex-ministre socialista Josep Borell i del catedràtic de dret constitucional i fundador de Ciutadans, Francesc de Carreras. L’objectiu: crear opinió contra l’independentisme des de l’àmbit acadèmic, mitjançant la publicació d’estudis sobre economia, infrastructures, indústria, etc. i l’organització de fòrums de debat, segons informava Crónica Global.

En aquest mateix mitjà Piqué feia unes declaracions aquesta setmana on apuntava l’objectiu que vol enfocar amb aquest moviment: ‘Davant del desafiament independentista, no es pot limitar únicament a la via jurídica. És necessària, però no suficient. S’ha de convèncer, però sobretot als qui rebutjant l’independentisme no s’han sentit acompanyats aquests últims anys’.

Hi ha llocs on viuen com si fossin independents
En un article publicat a El Mundo el 27 de desembre Piqué en donava més detalls, i demanava de ‘disputar espai social i polític, com un pas imprescindible per a guanyar, legítimament, espai electoral’. I afegia aquesta crítica al govern de Rajoy: ‘Em sembla poc discutible que, des de govern d’Espanya, i des del partit que el sosté, no hi ha hagut prou política (…). No n’hi ha prou de fer complir la llei. Fa falta arribar a les ments i als sentiments.’ Segons Piqué, el sobiranisme porta molt avantatge a l’unionisme, i lamenta que fins i tot hi hagi ‘moltes zones del territori on viuen com si ja fossin independents, perquè la presència de símbols estatals i/o nacionals espanyols és inexistent.’

Per tot plegat, demana de ‘prendre els arguments als adversaris. I en aquest sentit apunta alguns exemples per a guanyar el que anomena ‘la batalla del diàleg’: ‘hi ha algú que dubti que canviar el sistema de finançament és absolutament imprescindible per a totes les comunitats autònomes? O de la necessitat del corredor mediterrani per a tota Espanya? O que no té cap sentit que no hi hagi una xarxa d’alta velocitat entre Barcelona i València?’

Aquest plantejament que fa Piqué arriba després de la constatació que durant aquests últims anys l’independentisme ha sabut aprofitar el potencial de les xarxes socials per a difondre el seu argumentari. I que també ha estat hàbil a l’hora de fer-lo arribar a àmplies capes de la societat, als corresponsals dels principals mitjans de comunicació del món… En això, com en altres coses, l’independentisme sempre ha anat uns quants passos per endavant de l’unionisme. Si l’independentisme s’ha organitzat i estructurat molt, l’unionisme ho ha fet molt poc.

Hi ha hagut alguna iniciativa, de la mà de Societat Civil Catalana, amb la complicitat i l’impuls de partits com el PP, sobretot Ciutadans i fins i tot el PSC. Aquesta entitat ha centralitzat l’activitat a la xarxa de l’unionisme, però ha fonamentat la seva acció no tant en proposar sinó en criticar; en ridiculitzar l’independentisme en comptes de dignificar els centenars de milers de persones que se l’han fet seu; en definitiva, en destruir en comptes de construir. Societat Civil Catalana ha estat incapaç de penetrar en l’unionisme sociològic que hi ha a Catalunya, perquè es basa en la reacció i no pas en l’acció; tot al contrari del que va fer de bon començament l’ANC i que ha fet Òmnium i en general les entitats independentistes: proposar una alternativa. És la manera com es genera il·lusió i un missatge positiu que facilita l’adhesió a un argument o a una causa.

SCC ha basat el seu discrus en la ridiculització i en la desqualificació dels arguments independentistes, calcant el que ha fet l’unionisme polític (Ciutadans i el PP) i el govern espanyol, és a dir, la negació, el no reconeixement de la força social de l’independentisme. D’aquesta manera és difícil de convèncer ningú que ja n’estigui tip de maltractament i menyspreu i de romandre en una Espanya en crisi crònica.  I d’això se n’ha adonat Josep Piqué, que fa ara aquest moviment amb el propòsit de corregir el tret i de guanyar terreny al sobiranisme, o si més no de fer arribar el discurs a indecisos.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any