Jordi Matas: ‘No es pot fer avançar un moviment encapçalat per gent poc competent, amb poques idees i amb molta por’

VilaWeb ha demanat a diverses personalitats independentistes què cal fer, després d’haver constatat la divisió que hi ha dins el govern de Catalunya, tal com es va veure al parlament. Aquesta sèrie especial vol ser una contribució al debat que, sens dubte, cal fer entre tots en un moment tan delicat com el present. Al final de la sèrie, publicarem una selecció dels comentaris que ens hagin enviat els nostres subscriptors.

Parlem amb Jordi Matas, president de la sindicatura electoral del referèndum del Primer d’Octubre.

—L’independentisme s’ha dividit en dos blocs? Quin significat té això si penseu que sí?
—Sí. Em sembla força evident que l’independentisme està dividit en aquests moments. I la repercussió que pot tenir és que el moviment s’afebleixi. És ben clar que la divisió no enforteix, afebleix, i que, en unes circumstàncies tan complicades com les que tenim en aquests moments, perjudica els objectius que s’havien fixat. I a més, hi ha una altra divisió. La cosa més clara és la divisió de l’independentisme institucional o partidista. Ara, hi ha un altre independentisme, que és el de base, el del carrer, el del Primer d’Octubre, el d’aquells que vam votar a favor de la independència de Catalunya, que a vegades va a remolc de l’altre. De manera que, de retruc, hi ha una divisió de l’independentisme més social. Crec que és una mala notícia i que aquells que són al capdavant de l’institucional i partidista haurien de fer alguna cosa amb la màxima urgència possible. I fer-ho en un context preelectoral o electoral no és fàcil. Una vegada més, doncs, som en una mena de parèntesi de veure-les venir.

—Què cal fer per a tornar a agafar la direcció del procés i deixar d’anar a remolc de la repressió de l’estat espanyol?
—Cal evitar que la repressió ens afecti com ens afecta en aquests moments. I sé que és molt fàcil de dir, però d’amenaces n’hem rebut moltíssimes i de tota mena. En vam rebre del Tribunal Constitucional, que en el seu dia amenaçava que no faríem la consulta del 9-N. I la vam fer. En vam rebre de tota mena i condició –del TC, del govern espanyol, de tots els mitjans de comunicació– que no faríem el referèndum del Primer d’Octubre. I el vam fer. S’han rebut amenaces econòmiques d’empreses que sortirien corrents i ja hem vist que no ha estat així. I d’amenaces de repressió judicial, també en rebem. Aquestes amenaces judicials, no sé si han trastocat els plans i les estratègies dels partits polítics, però jo penso que són les que han fet més mal. I a mi em dol. Ara potser em passo del guió i de la pregunta, però em dol, sobretot, que hi hagi tanta gent que s’hi jugués tant –alguns ben poca cosa, però per a ells fer-ho era una gran proesa– amb el que va passar en el referèndum, el que va passar després, els milers d’encausats que hi ha en aquests moments, amb la repercussió que té en l’entorn dels encausats, dels empresonats, dels exiliats, etc., i que malgrat tot això, no hagin estat capaços de preservar aquesta unitat, d’enfortir els objectius en lloc d’afeblir-los, de dissenyar un guió a seguir, que de fet era la seva feina. La feina d’aquesta legislatura era, precisament, dissenyar la trajectòria a seguir. I no n’han estat capaços. Hi ha hagut molta incompetència de molta gent amb grans responsabilitats i també hi ha hagut una certa por. I, d’aquesta manera, en un context complicat com el que tenim, no es pot anar endavant. No es pot fer avançar un moviment així si és encapçalat per persones poc competents, amb poques idees i amb molta por.

—Expliqueu una mesura urgent que proposaríeu al govern, als partits, a les associacions o a la gent, per rellançar el procés d’independència.
—Jo proposaria una mobilització popular constant i permanent. Ja sé que això de vegades costa, però proposaria una mobilització popular permanent i una desobediència respecte d’aquelles decisions injustes que vénen de l’estat espanyol, que cada dia n’hi ha a cabassos. Això i prou: mobilització i desobediència.