Joaquim Bosch: “L’informe del Consell d’Europa és el termòmetre de com s’ha vist això que ha passat amb el procés”

El magistrat Joaquim Bosch considera interessant i important l’informe del Consell d’Europa perquè aquest organisme té entre més funcions vetllar pel compliment dels drets humans. En aquesta entrevista explica que és important la crida que l’informe fa a la reforma del delicte de sedició, que a Espanya té una pena desproporcionada, i defensa que la concessió dels indults als presos polítics és dins l’ordenament jurídic espanyol. Bosch critica la falta de voluntat dels partits polítics d’assumir una altra de les recriminacions del Consell d’Europa, que és despolititzar la cúpula judicial.

—Què us sembla que la majoria d’associacions professionals de la magistratura espanyola pressionen l’executiu per impedir el funcionament normal del Consell d’Europa?
—Les altres associacions judicials tenen una visió de quina va ser l’actuació dels nostres tribunals sobre el procés i actuen com creuen convenient. Pense que hem de valorar detingudament les actuacions dels organismes europeus. No té massa sentit aplaudir-les quan el Consell d’Europa qüestiona la corrupció a l’estat espanyol o quan qüestionen les ingerències partidistes al sistema judicial, i desqualificar-les quan no estem d’acord amb allò que fan. El Consell d’Europa és un organisme molt important en matèria de drets humans, de defensa dels valors democràtics. Té com a missió harmonitzar quins han de ser els drets humans i els valors democràtics a l’àmbit europeu. Per això, entre més organismes, té el Tribunal Europeu dels Drets Humans. Té també com a missió supervisar el Conveni Europeu dels Drets Humans. Encara que a vegades alguns dels seus acords es podrien qüestionar, em sembla que no és oportú desqualificar-los globalment.

—La reacció tan visceral d’alguna d’aquestes associacions pot donar una idea de la desconnexió d’una part de la magistratura espanyola de les democràcies avançades d’Europa?
—Crec que l’actuació de tres associacions judicials és un fet molt puntual en un context molt concret, que és el del conflicte tan fort que s’ha viscut a l’estat espanyol en l’àmbit del procés. No té unes conseqüències que puguen allunyar Espanya, quant a l’estat de dret, de la resta de països europeus.

—Què en penseu, de l’informe?
—Crec que és important la crida que fa a la reforma del delicte de sedició perquè a l’estat espanyol té unes penes molt elevades. La recomanació que fa sobre que s’acorden els indults, també és important. Crec que a l’informe hi ha un seguit d’elements que són positius, encara que no em sembla encertat que es puga comparar Espanya amb Turquia perquè crec que les situacions són diferents i perquè, per exemple, no crec que la persecució que hi ha a Turquia contra determinades formes d’oposició siga equiparable.

—Aquesta és una de les crítiques més dures de l’informe a la justícia espanyola.
—No es pot equiparar la situació de l’estat de dret a Espanya i a Turquia. Allà hi ha moltes insuficiències en matèria de llibertats, en matèria d’independència judicial, en matèria de desenvolupament institucional. També a l’estat espanyol hi ha coses que són millorables, entre elles el sistema de separació de poders, per les ingerències partidistes que també ha qüestionat el Consell d’Europa, però crec que hi ha una gran distància quant a desenvolupament democràtic i quant a respecte dels drets humans entre Espanya i Turquia.

—Com valoreu la reacció del govern espanyol a l’informe?
—El govern espanyol intenta reforçar la credibilitat democràtica del nostre país i fer valdre la solidesa de les nostres institucions. És molt respectable l’actitud de l’executiu espanyol i també em semblen respectables les funcions del Consell d’Europa. 

—El Consell General del Poder Judicial també va emetre un comunicat de rebuig.
—Sí. El CGPJ ha rebutjat l’informe i ha volgut remarcar que a Espanya existeix separació de poders. Es tracta de postures que resulten comprensibles. En tot cas, pense que es pot discrepar i, al mateix temps, valorar les importants funcions del Consell d’Europa. Jo no considere que totes les seues visions siguen necessàriament encertades, però la meua opinió és que els organismes europeus, i molt especialment el Consell d’Europa, han situat la nostra part del món a l’espai més avançat del planeta en matèria de drets humans. Mitjançant el Conveni Europeu de Drets Humans han fixat uns estàndards mínims de convivència, de respecte als valors democràtics i hi ha un sistema de garanties i de controls. I en aquest sistema hi ha el Tribunal Europeu de Drets Humans i més organismes. Tot això és molt important i, per tant, em sembla perillós menysprear-ho. Més encara quan hi ha veus a l’àmbit polític que proposen que l’estat espanyol se n’isca dels organismes europeus perquè no fan allò que ells voldrien. Crec que cal respectar i analitzar sempre de manera molt rigorosa què diuen els organismes europeus, perquè són uns dels principals artífex que visquem en un espai democràtic i amb un alt grau de protecció dels drets humans.

—Creieu que l’informe del Consell d’Europa pot ajudar a invalidar la sentència del procés al Tribunal Europeu dels Drets Humans?
—Crec que el TEDH es basarà exclusivament en les al·legacions que es presenten i en una anàlisi dels precedents en matèria de llibertat ideològica, de llibertat d’expressió i de pluralisme democràtic, entre més qüestions. És cert que encara que no influïsca directament, té un valor polític i moral important que els representants dels països democràtics europeus posen sobre la taula que a l’estat espanyol, en el cas del procés, ha pogut existir una resposta institucional desproporcionada i inadequada. Crec que això pot ser un termòmetre de com s’ha vist des dels països europeus això que ha passat al conflicte català. Més que una influència directa, sí que és un símptoma de com es veu el conflicte des de l’àmbit europeu.

—A la resolució de dilluns es diu que als presos els van limitar la llibertat d’expressió. El president del govern espanyol, quan anunciava els indults, va dir que els presos han estat condemnats pels seus fets i no per les seues idees.
—Hi ha una contradicció que haurà de ser resolta pel TEDH. És veritat que més enllà de la llibertat d’expressió s’han produït un seguit de fets i la qüestió és si eren essencialment emparats per la llibertat ideològica i per la llibertat d’expressió. Però també pot passar que els fets pogueren merèixer una condemna perquè hi haguera hagut actituds de desobediència a resolucions judicials, però que la pena fos desproporcionada. Totes aquestes contradiccions les haurà d’analitzar el TEDH per a determinar si no calia imposar cap pena perquè tot quedava emparat per la llibertat ideològica i la llibertat d’expressió, o si calia alguna pena, però la que s’ha acordat és desproporcionada. 

—Tornant a les relacions del sistema judicial espanyol amb Europa, què n’opineu de les reaccions que tenen les altes magistratures als revessos que reben, com ara el de les euroordres? 
—La meua impressió és que tot això que ha passat amb el procés s’ha viscut en tots els àmbits, el polític, el judicial i al carrer, amb molt d’apassionament i en un context d’un elevat conflicte. Això pot generar biaixos i pot dificultar una visió analítica. Crec que això explica que les decisions d’uns altres tribunals i d’uns altres organismes europeus estiguen dictades amb més distància, amb menys apassionament i potser amb capacitat analítica i sense tants biaixos. I per això és tan important un instrument com el TEDH, perquè s’allunya del punt del conflicte i analitza amb unes valoracions que no tenen ni la pressió del carrer, ni la pressió social i política. I també serà important que determine si efectivament els òrgans judicials espanyols han pogut estar influïts per aquestes pressions externes. Cal esperar a veure què diu el Tribunal d’Estrasburg.

—El CGPJ està caducat fa molt de temps i les principals denúncies al funcionament del sistema judicial espanyol tenen relació amb la manca d’independència.
—Una de les queixes més reiterades del Consell d’Europa sobre la justícia espanyola és l’enorme intervenció dels partits en la configuració de la cúpula judicial. El Consell d’Europa qüestiona que els partits es repartisquen per quotes el CGPJ i també la manera en què s’escullen els magistrats del Tribunal Suprem espanyol i dels altres alts tribunals. I, de fet, eixa crítica del Consell d’Europa sempre ha estat molt ben acollida per totes les associacions judicials. Fins i tot ha estat emprada per a demanar el canvi de sistema. Per això em sembla simptomàtic que ara hi haja una desqualificació tan absoluta de què diu el Consell d’Europa. Això només pot canviar si les forces polítiques estan disposades a deixar de repartir-se per quotes la cúpula judicial. I per ara és clar que això no ha passat. Ja veiérem aquell conegut missatge d’Ignacio Cosidó dient que es negociava per a controlar des de darrere el Tribunal Suprem espanyol i per a intentar fixar uns òrgans judicials favorables als interessos del seu partit. Això és contrari a les recomanacions del Consell d’Europa i tan sols canviarà si canviem de cultura política i els partits accepten un sistema que no tinga eixos biaixos partidistes.

—El Tribunal Suprem espanyol té marge per a revocar els indults a partir dels recursos que han interposat Vox i Ciutadans?
—El Suprem ha dit, fins ara, que judicialment tan sols es pot controlar que s’han complert els elements reglats, formals, perquè s’acorden els indults. Que s’han fet tots els informes preceptius. Que els tràmits són els que marca la llei. I també es pot controlar que hi haja una motivació suficient. Això que diu el Suprem vol dir que els indults poden ser discrecionals i que hi ha un marge molt ample perquè el govern valore quina és la utilitat pública de l’indult. Però una cosa és que hi haja discrecionalitat i una altra és que hi haja arbitrarietat. No es pot indultar algú perquè sí, sinó que s’han d’explicar eixes raons. En la mesura que els acords dels indults han motivat de manera detallada quines són eixes raons, el Suprem no hauria d’entrar a fixar eixe interès general, perquè això és competència legal del govern. Són atribucions del govern i no del tribunal. 

—Els indults que ha signat el govern espanyol compleixen aquests requisits?
—Els indults aprovats tenen una detallada explicació de per què concorren motius d’utilitat pública, que és una causa legal per a la mesura de gràcia prevista expressament a la llei. S’expliquen raons sobre la necessitat de generar un clima de convivència que puga afavorir un diàleg constructiu i que permeta de trobar solucions al conflicte. Les raons aportades estan argumentades i s’ajusten a les indicacions de la jurisprudència en matèria de motivació dels indults. 

—Quina base tenen les persones que s’hi oposen?
—Qui s’oposa ara als indults mostra la disconformitat per raons merament polítiques. No es requereix que hi haja un penediment dels condemnats, ni que hi haja un informe favorable del Tribunal Suprem espanyol. No oblidem que el Suprem va informar favorablement l’indult de Tejero, que no s’havia penedit, tot i que finalment no es va concedir, però el Suprem va informar-ne a favor. També sense que es penedissen va informar a favor dels indults de Vera i Barrionuevo, per exemple. Ara hi ha veus de l’àmbit polític que critiquen molt enèrgicament l’ample marge de maniobra que té el govern per als indults, però no oblidem que això és així des de fa més de cent cinquanta anys, des del 1870. I els que ara protesten més han tingut majories per a canviar la llei i canviar el marge de maniobra del govern i no tan sols no ho han fet, sinó que han emprat la llei per a indultar polítics corruptes, policies que han torturat, conductors kamikazes. Amb la llei a la mà, no hi ha un problema jurídic sobre els indults, sinó que el qüestionament que se’n fa és polític.