11.07.2018 - 10:33
|
Actualització: 11.07.2018 - 11:28
La mesa del Parlament de Catalunya proposarà demà Joan Ridao com a nou lletrat major. El càrrec és vacant d’ençà del 5 de juny, quan Antoni Bayona va renunciar-hi al·legant que el context polític havia fet ‘especialment complexa’ la seva tasca.
Segons fonts parlamentàries consultades per Europa Press, el nomenament de Ridao és una proposta del president del parlament, Roger Torrent, i per fer-se efectiu haurà de votar-se en la reunió de la mesa de demà a les deu del matí. ERC i JxCat tenen majoria en aquest òrgan.
Ridao és llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), doctor en ciència política i de l’administració per la Universitat de Barcelona (UB) i professor de dret constitucional a la UB. Va tenir una trajectòria destacada a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): va ser-ne secretari general i portaveu al parlament i al congrés espanyol. També va ser un dels ponents del nou estatut que el 2010 acabà retallat pel Tribunal Constitucional espanyol i, el 2013, quan ja feia temps que s’havia allunyat de la primera línia política, el seu partit el va proposar com a membre del Consell de Garanties Estatutàries.
Finalment, va deixar el consell després fer oposicions i guanyar la plaça de lletrat del parlament, una tasca que exerceix des de començament del 2017, precisament quan el cos de lletrats de la cambra ha assumit més protagonisme.
La pugna dels lletrats
Els lletrats de la cambra han estat al focus de la polèmica sovint, perquè de vegades –essent Baiona com a lletrat major– s’han pronunciat contra el criteri de la majoria independentista i han advertit que certes iniciatives podien ser inconstitucionals.
El cas més evident va ser el 27 d’octubre de 2017, quan els lletrats van advertir la mesa que no podien dur al ple la resolució de JxSí i la CUP per declarar un estat independent. Un mes abans, també havien avisat que tramitar i aprovar la llei del referèndum i la llei de transitorietat jurídica implicava desobeir el Tribunal Constitucional espanyol, però igualment totes dues lleis van ser aprovades. A la legislatura actual també han emès un informe en què no acceptaven la investidura a distància de Carles Puigdemont.
