Joan Josep Nuet (Reus, 1964) ha estat reelegit recentment coordinador d’EUiA. És diputat del Parlament de Catalunya per CSQP i secretari tercer de la mesa. Aquest mes, Nuet declararà com a testimoni en el cas Forcadell i assegura que, malgrat les discrepàncies, no acusarà la presidenta del parlament. ‘És una injustícia’, afirma. Amb ell també conversem sobre el pressupost de l’any vinent, el referèndum, el nou moviment polític que s’està gestant en l’entorn dels comuns i Fidel Castro.

—Aquesta setmana s’han fet les primeres declaracions pel cas Forcadell. Vós que esteu citat com a testimoni el 19 de desembre. Què direu?
—Encara no he fet la reflexió concreta. Ho prepararé a partir de la setmana que ve, però tampoc hi haurà sorpreses. Ja vaig presentar unes al·legacions que són públiques. Crec que el parlament té dret a discutir tota iniciativa política perquè l’empara el reglament de la cambra, l’Estatut, la constitució espanyola i la legalitat internacional. Em costa molt d’entendre que en un sistema democràtic avançat, un debat polític pugui ser penalitzat amb presó. Si això és possible, vol dir que aquesta democràcia té un dèficit profund. No puc entendre que un jutge empresoni o condemni un líder polític per haver facilitat un debat estrictament polític. No ho puc entendre i no ho puc admetre. Evidentment no acusaré la presidenta Forcadell. Que no vol dir que tot el que ella pensa jo hi estigui d’acord. Però no l’acusaré. Crec que és una injustícia fer-ho i condemnar-la.

—Espereu represàlies contra els que vau participar en la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent?
—Ho veig difícil perquè no és operatiu. Al final, crec que els jutges, el Tribunal Constitucional i el govern d’Espanya, també ha de dimensionar les accions. Explicar que una presidenta d’un parlament per haver facilitat un diàleg, un debat, és empresonada o condemnada, no es pot defensar gairebé enlloc. Crec que dimensionaran molt bé les seves accions, perquè si no crearan una situació que només té un símil històric: les mobilitzacions internacionals quan hi van haver els darrers assassinats de la dictadura franquista. Què volen fer? Convertir la Carme Forcadell en un símbol? Que arreu del món, Nova York, Sidney o Berlín, hi hagi manifestacions perquè s’empresona una dirigent per donar opinions polítiques? Crec que li farien un mal terrible a l’estat espanyol.

—Si el TSJC dicta presó o inhabilita Forcadell, què farà EUiA?
—En primer lloc ho condemnaríem i participaríem en aquelles mobilitzacions democràtiques que la societat catalana, especialment la societat civil, pogués desenvolupar. A EUiA i Catalunya Sí Que Es Pot estarem amb els preceptes democràtics. Farem costat a les institucions catalanes i els seus representants, i defensarem el seu dret al debat. Repetint que no sempre estem d’acord amb els seus continguts, però en una societat democràtica la discrepància és natural. Hi ha moltes coses que no tenen cabuda a la constitució, que és un text de fa quaranta anys, i no per això la gent que defensa aquestes coses han d’anar a la presó. És una barbaritat.

—Un altre tema d’actualitat és el pressupost de la Generalitat. Oposar-se als comptes que han de començar a revertir les retallades de Mas no suposa mantenir-les?
—Encara no hem dit que votarem que no, però és probable. El govern tenia dos camins. El que ha fet i l’altra era fer un pressupost per una majoria social i per una majoria sobiranista que existeix al parlament. Nosaltres demanàvem, igual que la CUP, ni més ni menys, que en el marge autonòmic de tres impostos —IRPF, successions i patrimoni— hi hagués una actuació per part del govern que pogués generar entre mil i dos mil milions més. Sempre a les rendes altes, ni a les rendes mitjanes ni les baixes. Això no s’ha volgut fer per raons ideològiques. Catalunya Sí Que Es Pot no ho pot tolerar, però la CUP sí. La nostra visió social del projecte de país que volem no tolera això.

—Voleu dir que la CUP prioritzarà l’eix nacional al social?
—No ho sé, però ho pot tolerar. Jo conec molts anticapitalistes de la CUP que els hi agradaria agafar un bitllet d’avió i anar unes setmanes a Nova York. Nosaltres no ho podem tolerar. El que nosaltres representem, el que nosaltres pensem, la nostra visió del país no pot tolerar que es torni a llençar un missatge que els que més han especulat i robat se’n puguin en sortir com si res. Mil o dos mil milions per aquest col·lectiu no és res. Això s’ho gasten en una nit de copes. Aquest és un missatge demolidor. El PDECAT ha imposat la seva política a ERC i la CUP.

—Però el pressupost encara no està tancat. Es poden fer canvis.
—Tècnicament és possible perquè al parlament hi ha majoria, però crec que hi ha motius ideològics sectaris que impedeixen tenir aquesta visió gran del país.

—Com valoreu el nou impost sobre els bens de luxe que han acordat Junts pel Sí i la CUP?
—S’han creat un seguit d’impostos que fan que el PP digui que som la comunitat autònoma amb més càrrega fiscal, però tot és foc d’encenalls. Impostos que pràcticament no recaptaran res, que són superflus. És com regalar un caramel de menta a qui passa gana. És una mica un engany. En canvi, en figures impositives en les quals tenim un marge petit, però tenim un marge, no enviem un missatge pedagògic i no fer una recaptació de mil o dos mil milions.

—Per què servirien aquests diners extres?
—Ens permetrien reforçar un aspecte que considerem cabdal: la renda garantida. Hem d’enviar missatges clar a la ciutadania. En un moment de patiment, la Generalitat hauria de fer un pas revolucionari en la protecció social. Aquest mil o dos mil milions podrien anar a la PIRMI i ajudar a edificar la renda garantida. Si es fes així, nosaltres no podríem votar en contra del pressupost de cap de les maneres. A més, el vot favorable de la CUP seria, pel seu tram intern, molt més fàcil. Ajudaríem a unificar la CUP i nosaltres també tindríem una participació activa en aquest acord.

—Parleu com si la CUP ja hagués decidit permetre l’aprovació del pressupost.
No sé què acabaran fent, però ells estan patint. La CUP ha d’acceptar un pop com animal de companyia. És dur. La nostra proposta els ajudava a donar aquest vot favorable i nosaltres potser una abstenció, no ho sé. Al pressupost no hi ha diners per fer una revolució, però podem fer un canvi de tendència. Podem senyalar uns aspectes perquè esdevinguin prioritaris, però no s’ha volgut fer per part del govern. De fet, no ha volgut ni discutir amb nosaltres, ha preferit agafar la CUP i sotmetre-la al garrot vil. Anar collant, anar collant i col·locar-los entre l’espasa i la paret. ‘Si no aproveu el pressupost, el procés es mor, i vosaltres l’heu matat’, els hi diu. És un escenari kafkià.

—La proposta de pressupost inclou una partida pel referèndum. Què us sembla?
Em sembla bé que hi hagi una partida pel referèndum. El referèndum el va aprovar el Parlament de Catalunya en el Ple de Política General. Ara bé, estic parlant del primer referèndum dels dos que anomena el president.

—El pactat?
No li diem pactat, li diem vàlid i amb ple reconeixement internacional. El va aprovar el parlament, té una majoria de vots —la proposta de referèndum de CSQP es va aprovar amb els seus vots, els de JxSí i l’abstenció de la CUP— i no l’ha impugnat el TC. Per tant pot ser al pressupost. No em sembla malament. Nosaltres no estem d’acord amb el RUI i la partida no diu si és per una consulta pactada o unilateral, volem interpretar que aquests diners són pel referèndum que nosaltres hem proposat i té majoria a la cambra.

—Com veieu les amenaçes de possible impugnació?
El govern espanyol nega el referèndum. L’opinió és política i els tribunals diran el que diguin el govern, perquè hi ha una utilització partidista de la justícia. Nosaltres no ho compartim i defensarem la sobirania del parlament. Encara que votem en contra del pressupost.

—Vós mateix dieu que el govern espanyol nega el referèndum. Si la Generalitat convoca el referèndum al setembre, què fareu?
—Si té validesa jurídica i reconeixement internacional hi participarem. En cas contrari, no és el nostre referèndum. La unilateralitat l’hem negada, perquè porta a un xoc de trens, a la divisió de la societat catalana i a una derrota dolorosa. Una derrota del procés que no desitgem, perquè al final pot ser una derrota de la democràcia. Hem ofert des de fa temps una estratègia guanyadora, que és gestionar això amb una majoria del 70% o 80% de la societat catalana. I d’aquesta manera, guanyar el referèndum com idea que té validesa jurídica i reconeixement internacional.

—Però com s’aconsegueix aquesta validesa i reconeixement?
—Primer amb la unitat de la societat catalana, que ara no existeix. Si el referèndum és el del 47%, hem perdut. Però si és el del 80%, podem guanyar. No dic que hàgim guanyat, però podem guanyar.

—Per guanyar us referiu el dret a votar, no a la independència, oi?
Nosaltres no som independentistes. El referèndum és per la independència o per federar-se. Ni amb eleccions plebiscitàries, ni amb declaracions unilaterals, ni amb costellades de cap de setmana farem la independència. En tot cas portarem el país a una derrota històrica. Només una majoria del 70 o 80%, que accepta el dret de decidir, que pensa que Catalunya és un subjecte polític i té dret sobirà a pronunciar-se, només amb l’articulació d’aquesta majoria podem guanyar. I com que s’han posat unes dates, en funció d’uns calendaris político-electorals, algú pot pensar que la societat catalana és presa d’aquestes dates. De les dates només en són presos Junts pel Sí i la CUP. Nosaltres no Organitzar una majoria no és fàcil, és un tema històric i es tarda temps.

—Però la majoria pel dret de decidir ja hi és.
—Però no s’articula. El pressupost, per exemple, és el pressupost del PDECAT amb la connivència d’ERC i el mal tràngol de la CUP. No és la millor manera. Al final, el missatge que rep la societat és que qui hegemonitza el procés és el PDECAT amb les seves idees polítiques i econòmiques. Això no farà trempar a ningú de Nou Barris, Bellvitge o Catalunya Sí Que Es Pot. El procés ha de fer trempar el 80% dels catalans.

—Doncs desmuntem el full de ruta. Sense presses. Com articulem aquesta majoria?
—S’han de fer moltes coses. Una és negociar, una altra és mobilitzar, una altra és desobeir… Hi ha moltes peces.

—Quin tipus de desobediència?
—Desobediència civil. És un mecanisme útil i efectiu…

—El RUI, per si mateix, ja és desobediència, no?
—És un tipus de desobediència que fa que mitja Catalunya no hi participi. Al final ens trenquem i donem la raó a FAES i a l’Aznar, que deien que no podríem aguantar el repte i ens trencaríem abans nosaltres que l’estat. Hi ha una Catalunya que no es farà independentista. Ja pot fer el pi l’independentisme o donar un entrepà a tots els votants, que no es farà independentista. No hi creu amb això i tampoc hi creurà. Perquè el món, a més, no avança cap aquí. Creu en la sobirania, però gestionable de diverses maneres. Hi han estat independents que tenen una bandera a l’ONU i no tenen cap tipus de sobirania.

—Llavors a quina desobediència civil us referiu?
—No ho sé, s’ha d’articular. Si creem una majoria, crearem un full de ruta amb una estratègia. De moment no hi és. No hi ha res.

—Què aportarà el nou partit a la política catalana que no aporti ja CSQP?
—No és un altre partit. És un nou moviment que ocuparà la centralitat de la política catalana i que donarà una alternativa nova al full de ruta esgotat de Junts pel Sí i la CUP. Aquest model s’està pansint. Nosaltres arribem per dir que això no xuta i per a plantejar una alternativa que és nacional és social. Junts pel Sí i la CUP demostraran amb el pressupost que la seva alternativa nacional no té cor social. És mentida que és el pressupost més social de la història. Això és una frase feta del vice-president Junqueras, a qui respecto immensament, però és un eslògan propagandístic. Neix un nou moviment polític que ve a superar Catalunya Sí Que Es Pot, En Comú, ICV, EUIA i Podem.

—Els partits es dissoldran?
—Sense dissoldre partits. En aquesta fase no hi ha debat sobre dissolució de partits. Anem cap a un moviment polític que serà de tots. On s’apuntarà tota la gent que vol un canvi a Catalunya i que no és de cap d’aquests partits. Tindrem un projecte nacional plenament sobirà i social. No es podrà destriar. El projecte nacional sense cara social a Catalunya només el pot tirar endavant el PDECAT: els rics no paguen, el TTIP m’encanta, la política del BCE m’il·lusiona, etc. En el fons és una polítca antisobirana, perquè només en practica la versió regional. Vol dir davant de Madrid, però no davant de Brussel·les o altres poders.

—Se superaran les tensions viscudes entre ICV i Podem al parlament?
—Totalment. És una nova dinàmica.

—Hi podrà participar el PSC?
—El PSC ha fet una proposta tàctica, com aquell boxador que abans de caure en el ring s’abraça al seu contrincant. Jo els respecto i no els vull dir cap paraula fora de to, però ara mateix no tenim una agenda amb ells. Quan el PSC digui que està en contra del TTIP, contra el pagament del deute, a favor del dret de decidir i que Catalunya és una nació i un subjecte polític, llavors ens ho repensarem. De moment jo no els he sentit dir res d’això. En tot cas, observem la seva evolució. Si el PSC se separa de la Susana Díaz serà un gest positiu.

—Què li dirieu els que us acusen de voler maquillar l’envelliment de la nova política?
—Hi ha un canvi de les regles polítiques i nosaltres naixem gràcies a això. No tenim res a veure amb el maquillatge. Qui pensi que el 15-M, la crisi de la política, la crisi econòmica són maquillatges, no entén que la societat està canviant ràpidament i les noves generacions entren amb força i noves idees.

—Però la nova política, allà on ha tocat poder ha perdut una mica l’aire fresc, no? El pacte entre Colau i PSC en podria ser un exemple.
—L’aire nou que portem és mil vegades superior al PDECAT o Junts pel Sí. Encara tenim un avantatge, en termes de novetat, enorme. L’experiència també és important. Haver governat l’Ajuntament de Barcelona o alguns dels ajuntaments més importants del país és una experiència que també la necessitem, perquè governar Catalunya no és fàcil. Enganyaríem a la gent si expliquéssim que quan nosaltres arribem això serà un pim pam pum i que amb dos dies això ho tenim tot enllestit. Això és mentida. És un procés molt complex i molt difícil. Els reptes són gegants. Però hem comprovat que la vella política és incapaç.

—EUiA és nova política?
Sí, claríssim. Estem amb la nova política. En canvi, Junts pel Sí ha tocat sostre amb menys d’un any. Nosaltres, com aquell qui diu, gairebé hem de començar. I tot indica que podem jugar un paper de centralitat i serem la gran novetat. Ho hem de fer bé, però aquí som.

—En algun moment s’ha volgut temptar ERC perquè trenqui JxSí. Hi ha espai per ERC en aquest moviment?
En el nou subjecte, no. Ara, ERC ha de decidir en el futur què vol ser. La idea de Junts pel Sí s’esgota, no sé si la liquidaran o re-maquillaran, no sé què faran. Si ERC no perd la seva ànima social té més punts per ser prop de nosaltres. Però una part del partit i el PDECAT són irreconeixibles. Alguns quadres ja no saps de quina formació són. Aquest és el seu debat, no el nostre. Si es manté fidel a la seva identitat d’esquerra i republicana, en el sentit democràtic, serà més fàcil. Nosaltres esperem que sigui així.

—Ja per acabar, vós que sou comunista em podríeu fer una valoració del llegat de Fidel Castro?
—Crec que el més important és la revolució cubana. És una revolució del segle vint i tot indica que continuarà al segle vint-i-u. Alguns creien, potser fa uns anys, que estava aïllada i acabada. En aquest sentit, recordo la posició comuna de la Unió Europea, liderada per José María Aznar. Tot això ja és aigua passada. Cuba ara té el reconeixement dels Estats Units i juga un paper important a l’Organització d’Estats Americans (OEA) i a la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELC). Per tant, en els processos d’integració llatinoamericana, Cuba és una part imprescindible. S’ha convertit en un referent llatinoamericà i mundial. Crec que el llegat transcendeix la persona. No és només fer la revolució, que la va fer, sinó sobretot aguantar-la i actualitzar-la.

—Les conquestes socials de la revolució justifiquen l’absència d’eleccions?
—A Europa en teoria hi ha llibertat, però molts partits pacten una única política que fa que els refugiats morin a la Mediterrània, que tinguem trenta milions d’aturats i que els nivells de pobresa s’hagin disparat. La mateixa democràcia nord-americana, per exemple, crea monstre com Trump. Un Trump a Cuba és impensable. S’han de tenir més punts de vista. El model cubà és una aproximació a la democràcia social. Ni amb Cuba ni amb res es pot simplificar. S’ha de fer una mirada més profunda, sempre crítica, però més profunda.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]