Joan Gómez Pallarès, autor del bloc De Vinis.

Si ara m’entesto a escriure sobre el món del vi és en bona part gràcies a Joan Gómez Pallarès, el llatinista-envinat-il·lustrat-enllunat. Llegir el seu bloc mític De Vinis em va reconnectar amb el millor i més íntim i essencial del món del vi. Cada vegada que l’escolto aprenc alguna cosa, alguna idea se’m fica a dins, i no fa nosa, però no em deixa de burxar: fa pensar i ajuda a modificar i complementar el discurs propi. Així ho va fer a l’engròs amb la primera part del seu llibre Vinos naturales en España.

Un dia, en un tast sobre vins rojos i negres nascuts a la vora del mar, parlant de què volia dir tastar un vi, citant Plaute, Ciceró, Terenci i sobretot Catul, mencionant la influència d’Henry Thoreau i Maria Thun, Gómez Pallarès va ser capaç de fer entendre quins viaranys l’havien portat a viure el vi com un fet cultural, de memòria quàntica, d’entendre que un vi va més enllà del gaudi, perquè et connecta amb el món i amb records, emocions, sensacions que portes i que a l’hora del tast has de convocar perquè surtin, t’has de permetre aquesta llibertat. Gómez Pallarès ho deia així: ‘Hem de convocar tot el que tenim a la memòria per viure i veure tot el que trobem en cada vi. Cadascú ha d’explorar a la seva màxima capacitat, perquè ningú pot substituir la memòria d’un altre. Treballant i practicant la memòria gustativa i sensitiva ho actives tot.’

I al Museu d’Arqueologia de Catalunya, en el debat sobre el vi com a fet social, li vaig escoltar la frase: ‘El vi és un mirall de la societat i sempre ha estat així.’ Podia semblar exagerat, però després, a les xarxes socials, tensava encara més aquest pensament: ‘El vi no només és mirall de la societat de cada moment, avui, a més, ho és de cadascú.’

De fa pocs mesos, Joan Gómez Pallarès publica cada setmana un article al diari El País sobre un vi que estima i gaudeix. Amb poques paraules en fa una mena d’elogi. És magnífic tenir l’oportunitat de llegir aquests texts depurats, petits, plens de densitat. Per contra, aquesta dedicació l’ha forçat a deixar suspès el bloc. Però aquesta setmana el De Vinis revifa, perquè Gómez Pallarès hi ha publicat un apunt dels que vénen de gust: és un aplec de cites de diferents llibres, que vinculen el món del vi amb la natura i amb uns valors humanistes. L’ha titulat ‘Because I love wine, I write nature’. Perquè estimo el vi, escric naturalesa. Ell diu que són idees que expliquen una actitud i que inicien una altra manera de publicar en el bloc. Ho celebrem.

En aquesta nova etapa del De Vinis, Gómez Pallarès parla a través dels altres i a partir dels altres i així estableix un diàleg fecund, alhora que s’interroga per anar endavant. D’entre les cites recollides i comentades, destaco el seu comentari arran del relat del viticultor argentí Matías Michelini, dins del llibre Rere les vinyes, de Josep Roca i Imma Puig. Diu Gómez Pallarès: «Un bon vi és el que té energia, electricitat, cosa que no tots tenen… Quan trobes un vi d’aquests, ningú no t’ho ha de dir… ho sents i prou. Quan tastes un vi d’aquest tipus, sents una energia i una força que et fa posar la pell de gallina, tot s’atura al teu voltant i el vi i la persona que l’ha fet et parlen directament. Perquè aquest tipus de vins són, quasi sempre, com les persones que els fan… Llavors, el millor que pots fer és anar a buscar aquesta persona i veure, viure i beure els seus vins amb ella. Perquè (Pierre Overnoy, p.281) “és que potser es poden fer les coses d’una manera diferent de com ets?”» Això és parlar d’estil, l’estil de Joan Gómez Pallarès.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]