Joan Busquets: “Catalunya és i serà urbana”

  • Enciclopèdia Catalana publica 'Joies de l’arquitectura contemporània'

VilaWeb
Joan Busquets, autor de Joies de l’arquitectura contemporània
Clàudia Rius
29.03.2018 - 02:00

Atenció, perquè potser prop de casa teniu un edifici més emblemàtic del que penseu. Així ho demostra Joies de l’arquitectura contemporània, un volum de l’Enciclopèdia Catalana 00dirigit pel respectat urbanista Joan Busquets que reuneix el bo i millor de l’arquitectura catalana recent, des dels anys 30 fins a l’actualitat. Clàudia Rius parla amb Busquets sobre el llibre i els reptes actuals de l’arquitectura, per acabar tractant les noves formes d’urbanisme. 

El llibre Joies de l’arquitectura catalana contemporània no només ordena el passat recent, sinó que també busca mirar cap al futur.
Sí, l’arquitectura sempre ha tingut un lligam entre els temps. Fins i tot quan es produeix un trencament hi ha una mirada al passat, sempre es recuperen coses. Aquest és un tema rellevant del llibre, i l’altre és que quan parlem d’arquitectura normalment tendim a pensar en un sol objecte, però les verdaderes joies recents no són un edifici sinó un sector. L’arquitectura catalana fa temps que crea equipaments: desenvolupa un tros de ciutat. Per exemple, al mercat de Santa Caterina de Barcelona es refà l’espai i es construeix una obra espectacular, però alhora s’agafa un edifici de darrere que ja existia i es fa un habitatge, i un pàrquing i una plaça. Aquest és el futur de l’arquitectura.

Tot això passa després del franquisme?
Passa després de l’arribada dels ajuntaments democràtics. És aleshores quan el sector públic es converteix en un client de l’arquitectura o fins i tot en un promotor, en el sentit que la dinamitza. Cal destacar el treball de persones com Enric Miralles, justament l’arquitecte del Mercat de Santa Caterina. Era un dels arquitectes més espectaculars i més ben preparats que tenia Catalunya, però desgraciadament va morir als quaranta-cinc anys. Una persona exemplar que tenia la capacitat d’integrar espais, que és el que dic que cal valorar. Abans hi havia hagut precedents interessants, però mai com l’explosió dels anys 80 en endavant.

podeu llegir l’entrevista íntegra a Núvol, el digital de cultura

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any