Joan Baldoví: ‘Un grup valencià al congrés faria pujar el nivell de consciència nacional’

Joan Baldoví és un dels líders polítics més ben valorats del congrés espanyol, d’acord amb el baròmetre del CIS. En el decurs de tota la legislatura, com a únic diputat de Compromís, ha aconseguit donar visibilitat a una agenda política valenciana. I està disposat a continuar-ho fent durant la següent legislatura, però acompanyat de més diputats, amb un grup propi al congrés, si la possible coalició Compromís-Podem tira endavant i assoleix un resultat reeixit. Baldoví es presentarà a les primàries encapçalant la llista, i deixa clar que la coalició entre totes dues formacions ha de tenir un accent inequívoc valencià i un lideratge de Compromís, atesos els resultats de les últimes eleccions a les Corts.

De tot això ens parla Baldoví en aquesta entrevista, en què comencem per preguntar-li per l’última gran polèmica política de l’agost, la que han suscitat les declaracions del conseller de Justícia català, Germà Gordó, quan deia que el procés d’independència no podia desatendre la nació completa. Unes paraules que han estat criticades per partits com ara el PP i el PSOE, inclòs el president Ximo Puig.

—Les declaracions de Germà Gordó sobre els Països Catalans han suscitat polèmica. Què en penseu?
—Pense que no ajuden gens als qui fem valencianisme. Crec que Germà Gordó ha d’intentar que els maldecaps que tenen els catalans, que són importants, es resolguen, i deixar que els valencians tirem pel nostre camí i fem allò que vulguem. Jo no sóc ningú per a ficar-me en una altra comunitat autònoma, en un altre país, i açò hauria de fer Germà Gordó. Pense que el camí que ha d’emprendre el País Valencià l’hauran de decidir els valencians, i declaracions com les de Germà Gordó precisament no ajuden en el camí d’explicar lligams ni de dissipar desconfiances. No ajuden en absolut aquells qui legítimament fan valencianisme al País Valencià.

—Gordó parlava de la intenció de fer extensiva la nacionalitat catalana a la resta de ciutadans dels Països Catalans en cas d’independència del Principat de Catalunya. Aquesta proposta què us sembla?
—A mi em sembla que hauria de ser una decisió personal de cadascú. No em sembla bé ni malament. Seria una decisió del govern de Catalunya i crec que no hi hauria ni d’entrar ni d’opinar. Els valencians tenim tantes dificultats i tan grans que és una qüestió que ara per ara em ve lluny.

—Jordi Sebastià diu en un article a VilaWeb que sembla que el silenci de l’opinió pública valenciana envers el procés català es deu a la por d’obrir el debat sobre què vol ser el poble valencià.
—Crec que el poble valencià és ara mateix en un moment que no havia tingut mai. I sóc dels qui sempre pensa que aquests processos d’identitat, els valencians, vista l’experiència que hem tingut al passat, hem d’agafar-los amb prudència. Hem d’anar a poc a poc, fent xicotets passos, perquè tant durant els anys de la transició, la batalla de València com en aquests vint anys ininterromputs de govern del PP han treballat molt contra el valencià i contra el sentiment d’identitat nacional valencià. Per tant, és un moment en què hem de fer passos decidits endavant, però sense fer soroll ni rebombori, i sobretot sense obrir polèmiques que únicament interessen als qui són enemics del valencià i no volen que els valencians sigam un poble amb capacitat de decidir el nostre futur per nosaltres mateixos.

—Sí que s’hauria d’obrir el debat, però amb prudència, voleu dir?
—Amb moltíssima prudència. La lliçó d’aquests últims anys ens ensenya que aquests debats han perjudicat els qui estimem la llengua i el país. M’estime més de fer passes xicotetes però decidides perquè el valencià acabe d’entrar a tots els àmbits i perquè els valencians comencen a guanyar consciència de poble. També perquè tinguen un bon finançament i no s’obrin debats d’identitat que sempre han acabat ajudant els enemics de la nostra llengua i del nostre poble.

—Com va la negociació entre Compromís i Podem per a anar junts a les eleccions espanyoles?
—A efectes formals no hi ha hagut cap negociació, tot i que sí que és cert que hi ha hagut converses informals. Jo crec que fins a mitjan setembre no s’obriran oficialment negociacions si decidim d’obrir-ne perquè el 12 de setembre el consell nacional del Bloc debatrà la possibilitat de fer un referèndum i de saber com ens hem de presentar a les eleccions i amb quin partit.

—Sembla que en general hi ha força predisposició de tots els partits per a arribar a un pacte entre Compromís i Podem per a les eleccions espanyoles.
—La gent del Bloc, és a dir, una part de Compromís, vàrem fer una consulta no vinculant per a valorar, d’alguna manera, testar quin era el parer de la gent. I va guanyar una proposta en què es fixaven quatre condicions per a establir negociacions. Quatre condicions en què estic d’acord: una coalició legalitzada a València, és a dir, al marge de Podem; que hi haja un grup valencià al congrés; que tinga una agenda valenciana; i que la lidere un valencianista.

—Posareu alguna condició pel nom que surti d’aquesta coalició?
—Allò que vàrem especificar, i així defense, és que el nom de Compromís hauria d’anar en un lloc preeminent. Personalment, en el cas que hipotèticament hi haguera finalment alguna mena de coalició, Compromís hauria d’anar al davant. Així va quedar ben clar a les eleccions del maig, en què vàrem obtenir resultats més bons que no pas Podem. I perquè crec que tota la feina que s’ha anat fent per configurar una alternativa valenciana no es pot malbaratar, i s’ha de mirar de mantenir tot això que ha costat tants anys. És a dir, que es veja nítidament que és una opció valenciana i valencianista.

—Ho veieu amb bons ulls, doncs?
—Jo ho veig en bons ulls si es respecten aquestes condicions. M’explique. Crec que en aquesta nova legislatura es podrien obrir melons importantíssims que afectarien de manera directa els valencians. Un és el model de finançament. És a dir, podríem parlar de qüestions per les quals els valencians hem estat sempre maltractats. Per això és important que hi haja un grup valencià al congrés perquè siga present a totes les negociacions. El model de finançament és una cosa que per llei hauria d’haver estat ja aprovada, s’havia encallat i s’havia deixat per a la pròxima legislatura. És un inconvenient que no pot continuar més temps. És un model que ens ofega.

—Dieu que una de les condicions és que el líder de la coalició sigui un valencianista. Serà vostè?
—Jo em presentaré a les primàries i si els meus companys ho decideixen, encapçalaré la llista. I si no em trien, posaria tot allò que està al meu abast perquè hi haguera un valencià al congrés, fóra qui fóra.

—Posem per cas que obteniu més del 15% dels vots del País Valencià i podeu formar grup parlamentari propi. En aquest cas, des del punt de vista de funcionament, tindríeu llibertat d’acció o es pactarien prèviament un paquet d’acords per a seguir?
—S’haurien de pactar una sèrie d’acords, allò que jo anomeno una agenda valenciana. Evidentment a totes les negociacions hi ha contrapartides, però hi ha qüestions en què es poden votar coses diferents; ho he vist entre Convergència i Unió i entre Coalició Canària i Nova Canària, en què uns voten una cosa i els altres una altra de diferent.

—Temeu que aquesta aliança decebi una part del Bloc que s’hi ha oposat de manera contundent?
—Entenc que hi ha gent que legítimament pot pensar que Compromís perda l’essència. Jo dic que Compromís justament ha estat fruit d’una sèrie de pactes. Per exemple, a les eleccions passades anàvem en companyia d’un partit estatal com era Equo. Jo crec que hem sabut demostrar al congrés que hi ha hagut un diputat que ha marcat el territori i l’agenda dels afers valencians. En conseqüència confie que, si al final tot s’explica bé, amb Podem el poble valencià pot guanyar en visibilitat i en capacitat de decisió. Un grup valencià faria que pugés el nivell de consciència nacional i permetria de demostrar que aquest territori és singular, cosa que durant trenta-cinc anys no hem pogut fer. Un grup parlamentari valencià al congrés podria ajudar a fer veure que el poble valencià també és un poble amb unes singularitats i amb unes dificultats específiques. Jo hi seré per a col·laborar-hi, però si es fa un referèndum entre la gent del Bloc i al final els meus companys decideixen que no s’ha de crear aquesta coalició, el primer que es posarà a ajudar seré jo. La democràcia és això.

—No teniu cap mena de reserva o de temor sobre què implicaria teixir una aliança amb Podem?
—Sí, evidentment, per exemple, que es puga diluir el missatge valencianista. No negue que en qualsevol decisió hi ha avantatges i també perills. I aquest podria ser el perill, que el missatge nítidament valencià no tinga prou ressò i que la gent pense que estem diluïts. Seria tasca dels diputats que eixirien de fer que açò no passàs. No ha passat en aquesta legislatura, quan alguns pensaven que el missatge de Compromís es diluiria en la marca Equo, i crec que no passarà si hi ha unes condicions ‘si ne qua non’.

—Podem fa l’efecte que es desinfla, i que ara cerca aquestes aliances en què el nacionalisme és fort. Penseu que acabarà tenint menys influència de la que es podia esperar fa uns quants mesos?
—Açò indiquen totes les tendències. En un moment determinat hi va haver una sobreexposició de la gent de Podem i crec que les eleccions autonòmiques van deixar tothom a lloc. Al País Valencià el resultat de Compromís ha estat inequívocament més satisfactori que no pas el de Podem.