Rio 2016 obre els Jocs amb història, naturalesa i compromís pel planeta

  • L'entrada a l'estadi de l'equip de refugiats va ser un dels moments més emotius

VilaWeb
Europa Press
06.08.2016 - 10:33
Actualització: 06.08.2016 - 11:21

Rio de Janeiro 2016 va aixecar el teló dels primers Jocs Olímpics a Sud-amèrica amb una moderada, en temps i despesa, cerimònia inaugural que va posar de manifest la relació especial del Brasil amb la naturalesa, la mateixa que ha demanat a la resta del món.

El mític estadi de Maracaná va ser l’escenari de l’obertura dels XXXI Jocs. La naturalesa, companya de viatge del Brasil al llarg de la seva història, així com el gresol de cultures que va formar la societat brasilera al llarg de la història, van centrar un espectacle dissenyat per Fernando Meirelles.


El director i productor brasiler va rebre l’encàrrec de complir amb l’austeritat pròpia de l’època de crisi. Sense ser ostentosa ni gaudir dels recursos de Pequín fa vuit anys, Rio va voler fer un repàs a la seva història, la cultura de les faveles que s’erigeixen sobre les emblemàtiques platges de la ciutat.

Els elements, la mare terra, van acompanyar el xou sobre com marquen el desenvolupament del país de l’Amazones –la selva més gran del món–. Rio 2016 va fer un crit d’auxili, per tractar de conscienciar dels problemes de la contaminació i el consegüent escalfament global, i les conseqüències tràgiques que poden tenir a cada país del món.


Sobre el terra del Maracaná, en una pantalla gegant, es va centrar la representació de la història i desenvolupament del país sud-americà. Amb les notes de lAquele Abraco‘ de Gilberto Gil, seguit per la interpretació de l’himne nacional a càrrec del sambista Paulinho da Viola, es van viure els primers compassos, donant pas a la noció del Brasil com a fill de la naturalesa.

Va néixer el bosc, la vida, des dels primers éssers, imatges com a metàfora del naixement del país, i van aparèixer a la pista del mític Maracana, els habitants que van formar el Brasil. Les reserves indígenes, immigrants portuguesos, africans, japonesos, italians, alemanys, espanyols, sirians. La diversitat brasilera al llarg dels segles.

La cerimònia va continuar amb el naixement de l’urbs fins al Brasil més modern, el que va ensenyar el 14-bis, aeronau fabricada pel local Alberto Santos Dumont que va fer història el 1906 amb el seu primer vol. A bord del prototip, Maracaná i els 3.000 milions d’espectadors a tot el món van conèixer la ‘ciutat meravellosa’.


En el retorn d’aquest viatge Gisele Bundchen va fer acte de presència com ‘La Noia d’Ipanema‘, la tradicional melodia interpretada per Daniel Jobim. La música i el ball no va abandonar la cerimònia, amb Zeca Pagodinho i Marcelo Peixoto, i el rap d’MC Soffia i Karol Conka i la capoeira. ‘País Tropical’ va marcar el ritme de 1500 ballarins amb els seus vestits.

El tram final de la cerimònia abans de la desfilada d’atletes va voler tornar a la crua realitat. Representat per un nen perdut en un laberint, Rio 2016 ha recordat l’amenaça que viu el planeta amb un escalfament global del qual va mostrar les seves conseqüències en les principals capitals del món.

Aquest nen troba l’esperança en unes branques que broten del terra. El llegat que vol Rio és el del compromís amb la naturalesa. Per aquesta raó, cada esportista que va entrar a la gran desfilada dels Jocs va dipositar una llavor per lluitar contra la desforestació i crear un jardí i bosc olímpic a la zona de Deodoro.

El públic de Marcaná es va guardar les millors ovacions per al final, quan van aparèixer els equips de refugiats i el Brasil. Van arribar llavors els parlaments de les autoritats i el moment clau enyorat a tot Amèrica del Sud. L’entrada de la bandera olímpica, seguida de molta samba i de l’esperat foc olímpic.


L’ex-tennista ‘Guga‘ Kuerten va arribar a l’estadi amb la torxa. A mig camí va prendre el testimoni l’ex-jugadora de bàsquet Hortencia Marcari, que va cedir l’honor a Vanderlei de Lima, últim rellevista de la torxa en la cerimònia d’inauguració dels Jocs de Rio de Janeiro 2016. De Lima va ser bronze a Atenes en marató, en un trist capítol dels Jocs quan un espontani el va privar de l’or, va encendre el peveter.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any