Jason Y. NG, activista del Moviment dels Paraigües

Jason Y. Ng és un jove advocat, activista i autor del llibre Umbrella in Bloom, que explica el Moviment dels Paraigües d’Hong Kong. Aquest moviment va omplir els carrers d’activistes que demanaven el sufragi universal a les eleccions per escollir el màxim càrrec que governa aquell territori autònom. No se’n van sortir, però des d’aleshores Hong Kong ha canviat. Demà passat, Jason Y. Ng serà a la seu de VilaWeb de Barcelona, per a impartir la conferència ‘Hong Kong sota els paraigües: situació actual‘. VilaWeb ha entrevistat per WhatsApp aquest jove hongkonguès, educat a Occident, però que ara ha tornat al seu lloc d’origen, on escriu al bloc ‘As I see it‘, amb  un gran impacte entre els seguidors.

Quins van ser els principals objectius del Moviment dels Paraigües?
—Vam unir-nos per lluitar per la justícia social i per aconseguir reformes polítiques. Són coses intangibles i difícils d’entendre. Tot i que el moviment va durar 79 dies i no es va obtenir cap millora política, la població ara està molt més compromesa políticament. A les primeres eleccions generals des de l’ocupació, aquest novembre passat, la participació electoral va ser la més alta de la història. Milers de persones van fer cua davant els col·legis electorals.

I quins han estat els grans èxits del moviment, i els principals entrebancs?
—El nostre gran èxit va ser el desvetllament social. Els hongkonguesos, especialment els joves, fa temps que són coneguts pel materialisme i pragmatisme. Els estudiants se centren a obtenir bones notes, els grans a tenir bones feines, a pagar les hipoteques i a comprar-se coses boniques. Però el Moviment dels Paraigües ens va ajudar a adonar-nos que som molt més que això.

I els entrebancs?
—L’endemà de les eleccions el govern va anunciar que almenys nou dirigents i participants en el Moviment dels Paraigües seran processats. Això demostra que les autoritats continuaran amb la mà dura contra aquest moviment, i més possibles moviments polítics que hi pugui haver en el futur. Ara els obstacles són dobles. Per una banda, com he dit abans, no vam aconseguir el nostre objectiu polític principal: el sufragi universal. Una democràcia autèntica on els ciutadans poden nomenar el càrrec més important d’Hong Kong. En segon lloc, la societat està extremadament polaritzada després del moviment. Estem dividits en dos camps diametralment oposats: els que donen suport al moviment i els que donen suport a la policia.

Diumenge passat Carrie Lam va ser escollida justament per a aquest càrrec, i sense sufragi universal. Què n’espereu?
—Res. Aquí s’espera que continuï les polítiques fallides de Leung Chun-ying, el seu predecessor, i dels altres partidaris de governar Hong-Kong amb duresa.

El Moviment dels Paraigües, com reaccionarà a aquest nomenament?
—El Moviment dels Paraigües va ser com una explosió de gas. I una explosió de gas requereix dues coses. Una fuita de gas i una espurna. La fuita de gas van ser les nostres frustracions col·lectives. Les frustracions polítiques, socials i econòmiques. L’espurna va ser la negativa del sufragi universal. Mirant al futur, llevat que la fuita s’aturi, només caldrà que el govern torni a fer un pas en fals. Això serà l’espurna.

El nomenament de Carrie Lam no podria ser aquesta espurna?
—La pròxima espurna podria ser aquest abril, amb la inhabilitació de quatre legisladors favorables a la democràcia. Això podria fer enfadar molt la gent. Molt. El nomenament de Carrie Lam es veia a venir de feia molt de temps i la gent ha tingut temps de pair-ho.

Escriviu per a diaris occidentals. Què ens falta saber, a Occident, del cas d’Hong Kong? Què llegim malament, des d’aquí?
—Hi ha manca de coneixement de la nostra política. O bé un coneixement molt superficial. Als periodistes estrangers molt sovint els fugen molts detalls i subtileses.

Per exemple?
—N’hi ha massa per a fer-ne una llista. Imagineu-vos el New York Times informant sobre política espanyola. Tot es comprimeix i se simplifica pensant en el lector americà. Per exemple, Joshua Wong, la cara del Moviment dels Paraigües, a Hong Kong és molt odiat. A Amèrica, és un heroi. Presenten un heroi que lluita contra l’imperi del mal xinès. Com si fos la guerra de les galàxies.

I què en penseu, d’ell?
—Som molt amics. I té tot el meu suport. A Hong Kong tenim la sort de tenir-lo. Té un gran carisma.

Aquest gener passat dos polítics hongkonguesos van jurar el  càrrec apel·lant a ‘la nació de Hong Kong’. Les autoritats xineses van reaccionar. Hi esteu d’acord? Hong Kong és una nació, o és a punt de ser-ho?
—Tots dos polítics van ser inhabilitats i van perdre el càrrec. Dit això, jo no dono suport a la independència d’Hong-Kong. No té futur. A diferència de Catalunya, Hong Kong és massa petit per a ser sostenible. I la immensa majoria de la gent d’Hong Kong són contraris a la independència.

Parlant de Catalunya. Com el veieu el moviment independentista català? El veieu raonable?
—Com en el cas del Quebec i Escòcia, jo respecto i dono ple suport a la decisió de la gent de determinar el seu futur polític. Tinc la ciutadania canadenca i he passat la major part de la meva vida adulta a l’Amèrica del Nord. Vull dir que vaig viure tot el procés secessionista des del Canadà. Per tant, en sé alguna cosa. I, tot i que aleshores volia que el Quebec es quedés (com va passar), respectava del tot el dret de decidir.

A Catalunya el moviment independentista és molt potent, però molt, entre la gent jove. Entre la gent gran també, però no tant. A Hong Kong passa això mateix entre els partidaris de la democràcia? L’edat hi té a veure? O hi ha més raons?
—Igual. Hi ha una divisió per edat. Ens passa a l’inrevés del Regne Unit, on la majoria es volien quedar a la UE. A Hong Kong la majoria dels independentistes són estudiants. Però els independentistes són un percentatge molt petit de la població. No hi ha tanta diferència entre homes i dones, gent amb estudis o sense, o amb realitats socioeconòmiques diferents. A Hong Kong la majoria de la gent té estudis i la classe mitjana és central.

Voleu explicar res que no hagi demanat?
—Només vull emfasitzar la importància que la comunitat internacional pari atenció a Hong Kong i la nostra lluita per la democràcia. Per tant, agraït a VilaWeb per l’interès.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]