Ja tenim llistes, però algú sap què volem fer?

  • «Mirarem d’aclarir-ho, però hi ha una cosa que no es pot eludir: la resposta no serà en cap cas definitiva fins després del recompte electoral»

Vicent Partal
16.11.2017 - 22:00
Actualització: 17.11.2017 - 07:20
VilaWeb

Avui acaba el termini de presentació de les llistes per a les eleccions del desembre i, per tant, en el camp sobiranista també avui tot quedarà definitivament aclarit. ERC i CUP ja fa dies que han posat les cartes sobre la taula i avui les hi posarà definitivament el president Puigdemont, amb la seua llista. Aquesta nit hauríem de saber-ne tots els detalls, doncs, i tindrem un panorama bastant clar i concret de la diversitat d’opcions de vot.

Els partits polítics, d’ençà que es va aplicar el 155, van prendre dues decisions, si més no polèmiques. La primera, acceptar de presentar-se a aquestes eleccions, que no hem d’oblidar en cap moment que han estat convocades de manera completament il·legítima. I la segona, prioritzar la batalla entre partits, desoint la demanda d’una llista unitària, pensada per a retornar al seu lloc el govern i impulsar el desplegament de la República proclamada el 27 d’octubre. Com que totes tres forces estan d’acord a fer servir els comicis, no seré pas jo qui tinga una actitud purista. Ja s’ha decidit i s’ha de mirar endavant.

Ara, crec que cal que ens preguntem, i sobretot que els preguntem, què en faran, del nostre vot després de les eleccions. Perquè aquesta és la qüestió clau a resoldre. Acceptar les eleccions del 155 es pot interpretar com un gest de maduresa política, però també com l’acceptació de la humiliació. I anar-hi separats suscita una contradicció substancial: com podríem acceptar, des de l’independentisme, un president elegit gràcies al cop d’estat de Rajoy? Quina legitimitat tindria, sobretot vist que ja hi ha un govern en funcionament i un president de la Generalitat en actiu? Salvar aquest escull, conciliar els principis amb la realitat, no serà senzill, però en definitiva la política és això i hi ha qui apunta fórmules imaginatives per a superar la dificultat.

Tanmateix, més enllà de salvar el debat sobre qui representa la continuïtat de la institució, és convenient que els tres partits polítics expliquen amb claredat quina proposta tenen. I concretament què pensen fer amb la llei de transitorietat i el procés constituent. La pregunta és ben clara i farem tant com puguem per saber-ne la resposta durant la campanya electoral: l’endemà de les eleccions els partits seguiran la legalitat republicana o acceptaran la tesi que no es pot prosseguir aquest camí, en definitiva, allò que va dir Anna Simó: que no es podria continuar la via unilateral?

Mirarem d’aclarir-ho, però hi ha una cosa que no es pot eludir: la resposta no serà en cap cas definitiva fins després del recompte electoral. Perquè hi ha tres paràmetres que determinaran de manera clara cap on anem, que ens permetran en definitiva d’anar més de pressa o més lents. Dos d’aquests paràmetres, que l’independentisme guanye en escons i si pot ser que guanye en vots, seran objectius perseguits per tothom. El tercer, veure com quedarà configurat per dins el bloc independentista, enfrontarà tothom. En els dos primers, ens posarem d’acord aviat: cal aconseguir-ho. Pel que fa al tercer, que cadascú vote allò que vulga i crega convenient. Però que ningú no siga tan innocent de pensar que és irrellevant o poc important qui queda primer o qui queda segon, que tant hi fa. No ha estat mai així, però en aquestes eleccions ho serà menys que mai. Si l’independentisme no guanya el problema serà greu. Però si guanya i ens trobem que no sap què fer, que resulta que no té una idea clara sobre si la república és proclamada o no i dubta sobre tirar endavant o replegar-se, aleshores el problema que tindrem no serà pas un problema menor.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any