Imatge general d'un acte a la Universitat Catalana d'Estiu l'any passat

Els dos darrers punts de la denúncia que vaig presentar al Protectorat de Fundacions, l’11 de gener de 2017, contra les actuacions irregulars, i presumptament delictives, de Joandomènec Ros, Joan Becat i Joan Maluquer, com a president, secretari i gerent de la Fundació Universitat Catalana d’Estiu, respectivament, deien així:

«SETÈ. Amb tot això, el president s’ha permès de no convocar ni notificar la reunió del Patronat del 29 de desembre de 2016 als patrons que, l’any 2016, havien de renovar llur condició de patrons, si volien optar-hi. Bé, de fet, només ha conculcat els drets de set dels patrons, ja que Becat i Maluquer sí que han estat al cas, han participat en l’operació i han renovat el patronatge. Aquesta actuació del president conculca el dret del sotasignat i d’altres sis patrons a optar a la renovació, dret que sempre han tingut i exercit tots els patrons de la FUCE i que s’afirma en la mateixa rúbrica ‘a renovar’ abans reproduïda. I, com que ho ha fet expressament, podria constituir un acte de prevaricació. A més, aquest acte afavoreix Joan Maluquer, presumptament, a canvi que aquest, com a gerent de l’UCE, contracti cada any familiars directes de Joandomènec Ros a càrrec de l’UCE.

VUITÈ. El president de la FUCE, doncs, podria estar vulnerant l’article 31 (‘conflicte d’interessos’) dels estatuts de la Fundació i, així mateix, també Joan Maluquer, per la mateixa raó que el president (contractació de familiars directes) i per no comunicar en temps i forma al Protectorat de Fundacions la seva condició doble de gerent i de patró, en principi considerada incompatible per la legislació corresponent, tret que s’accepti específicament per part del Protectorat. D’altra banda, també és coneguda i s’hauria d’investigar la discrecionalitat i parcialitat que practica Joan Maluquer pel que fa als pagaments per a la realització de l’UCE.»

Com a conseqüència d’aquesta denúncia, i de les altres presentades per alguns patrons, el Protectorat va obrir un ‘expedient d’informació’. I com a conseqüència de les irregularitats que s’hi han detectat, pel que fa als contractes esmentats, ara Joandomènec Ros convoca (per al 26 de juliol) una reunió del Patronat de la FUCE per a intentar ‘legalitzar’ a posteriori algunes de les infraccions comeses. Per bé que haurà de passar per la vergonya de no poder ser-hi present, ni ell ni Maluquer, perquè tots dos es troben implicats en aquest conflicte d’interessos que vaig denunciar. No és la primera vegada que Ros i companyia intenten ‘legalitzar’ a posteriori una irregularitat, com ja vaig denunciar quan es va produir l’autoproclamació de Ros com a rector de l’UCE (fa dos anys).

Els contractes laborals (auxiliar administratiu, oficial administratiu, monitor…) fets per Maluquer, com a gerent de la FUCE, durant l’any 2016, a familiars directes (fills i filles) de dos patrons (Ros i Maluquer), són nou, per un import total de 8.615,24€. No cal dir que aquesta pràctica ja ve d’anys anteriors i que, si més no fins avui, ha continuat igualment enguany. Ja veurem si un Patronat amb massa membres addictes i un Protectorat que en sembla protector s’avenen a donar per bones aquestes contractacions i tot continua igual a la FUCE.

En parlar d’un Patronat amb massa membres addictes, ho faig amb ple coneixement de causa. Una vegada més, Ros convoca el Patronat al límit de les vacances, amb els problemes de quòrum que això comporta. Però, quina importància té aquest petit detall del quòrum davant un objectiu superior, consistent a controlar una Fundació sense veus discrepants? Un objectiu, certament, perseguit sobretot pel secretari però, ai las!, qui signa els papers és el president. Així, Ros va convocar in extremis la reunió del Patronat del 29 de desembre de 2016, conculcant el dret de set dels nou patrons que finien el seu mandat en 2016. Els altres dos (Becat i Maluquer), assistiren a la reunió i foren ‘reelegits’ com a patrons. Doncs bé, a banda d’aquest fet, ja denunciat com a possible acte de prevaricació comès per una autoritat acadèmica com Ros, que és membre del Patronat de la FUCE en tant que president de l’Institut d’Estudis Catalans (i no a títol personal), els acords de la reunió del 29 de desembre de 2016 (especialment, els relatius al punt d’elecció de patrons) haurien de ser invalidats per les següents altres raons:

1. La reunió es va fer sense quòrum. Només hi eren presents cinc patrons: Ros, Gual, Monclús, Sales i Salord. D’un total de trenta-un patrons que tenia el Patronat el 31 de desembre de 2015 (llibre d’actes de 2015, pàgines 52-53); o d’un total de trenta patrons, si tenim en compte la defunció de Llorenç Planes (4 de desembre de 2016); o d’un total de vint-i-un patrons, si no hi comptem els nou que havien expirat el seu mandat durant el 2016. En qualsevol cas, amb cinc patrons presents, no hi havia quòrum ni en primera ni en segona convocatòria.

2. A la reunió era present, com si fos patró, un antic representant de la Societat Andorrana de Ciències, tot i que aquesta representació l’ostenta una altra persona, que no hi va assistir i que no pot ser substituïda sense un nou acord formal de l’entitat membre del patronat.

3. A la reunió eren presents, des del primer punt de l’ordre del dia (‘elecció de patrons, si escau’), Joan Maluquer, convocat com a gerent, i Jordi Casassas, convocat com a rector de l’UCE 2016. Sembla evident que no haurien d’haver estat presents en aquest punt, que no era de la seva competència, ja que resultaren ‘elegits’ com a patrons i enlloc no consta que no participaren ni en el debat ni en la votació.

4. Amb manifesta irregularitat procedimental en l’elecció de patrons (que s’ha de fer de manera individualitzada), els proposats ‘són aprovats pel vot de tots els assistents i els vots delegats, que sumen tretze vots’, segons diu l’acta d’aquella reunió. Com que els patrons presents eren cinc i els vots delegats eren set, algú que no era patró va votar.

5. Un dels nous patrons ‘aprovats’ (diuen ‘aprovats’ com si es tractés d’un examen) fou Joan Becat, el qual hi apareix de sobte i s’incorpora sense més ni més a la reunió del 29 de desembre de 2016. Pel que es veu, s’hi esperava a la porta, no sabem si a la part de dins o de fora. En qualsevol cas: quan, com i per qui li fou comunicat que havia estat ‘aprovat’ com a patró? Abans d’entrar a la reunió o després de fer-ho?

6. A la reunió susdita, no hi havia previst cap punt de l’ordre del dia de l’estil de ‘presa de possessió de nous patrons’ ni ‘incorporació de nous patrons’, per la qual cosa resulten xocants aquestes ampliacions dels patrons (Becat, Maluquer i Casassas) sobre la marxa de la reunió. Més encara, tenint en compte que, tal com diu l’acta: ‘A la resta de persones i institucions elegides, se’ls ho (sic) comunicarà per tal que acceptin el càrrec d’acord amb el que disposa l’article 332- 5 CCCat’.

El Protectorat de Fundacions, com he dit, ha entrat en la denúncia de les irregularitats contractuals però encara no ha vist que les ‘eleccions’ de patrons en aquella reunió del 29 de desembre de 2016 no haurien de ser considerades vàlides. I avui ens trobem en vigília d’una altra reunió convocada que, per les dates, no facilita la presència de patrons (així, s’ho fan entre pocs). La convocatòria s’acompanya d’unes instruccions per a la delegació de vot ben significatives. Per una banda, diu Becat (que torna a ser-ne el secretari) als patrons: ‘Us assenyali que, per una qüestió de conflicte d’interessos, no es podrà delegar el vot en el president’; i, per una altra banda, la secretaria de l’UCE els indica: ‘Podeu enviar-nos una delegació de vot, en aquest cas no es podrà delegar el vot en el president de la fundació, però sí en el president de l’UCE, Jordi Casassas i Ymbert’. Però Jordi Casassas és un patró ‘elegit’ de manera presumptament no vàlida i impugnat… Fins quan continuarà tolerant aquesta farsa el Protectorat de Fundacions?

Potser sóc una veu molesta perquè la meva actitud sempre ha estat la defensa de la democràcia i d’una participació àmplia i plural, tant al si del Patronat com de la mateixa Universitat Catalana d’Estiu. I tot això ho dic des de l’estimació més pregona cap a l’UCE i el seu entorn de Prada, el Conflent, el Canigó, on he viscut alguns dels moments més entranyables de la meva vida i on he estat, durant molts anys, un dels poquíssims professors referents de l’independentisme català.
Josep Guia

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]