‘Investiu Puigdemont’: el clam de la marxa que ha recuperat els carrers de Barcelona

El president Puigdemont ha estat detingut a Alemanya. Tornava de Finlàndia cap a Brussel·les i havia entrat per la frontera danesa. S’ha engegat el procés d’extradició segons els protocols establers a partir de l’euroordre dictada divendres pel Tribunal Suprem espanyol. Situació incerta, però que ha provocat una reacció que no ho ha estat gens. Desenes o centenars de milers de persones han sortit al carrer a protestar contra aquesta detenció, a exigir que no es lliuri el president a les autoritats espanyoles i a demanar als partits que investeixin Puigdemont immediatament.

La manifestació, inicialment convocada per l’ANC i amb el suport posterior d’Òmnium i els partits, ha començat davant la delegació de la Unió Europea a Barcelona, al passeig de Gràcia, i s’ha acabat davant el consolat alemany, al capdavall del carrer Marina. No hi cabia ni una agulla quan la marxa s’ha aturat perquè els representants dels partits i les entitats llegissin el manifest en defensa de la democràcia, de la llibertat dels presos, de l’alliberament del president i del retorn dels exiliats. Paluzie, ara ja presidenta de l’Assemblea, en unes paraules finals hi afegia la defensa de la República i la independència.

Si l’empresonament divendres de cinc diputats (Turull, Forcadell, Rull, Bassa i Romeva) ja va fer sortir la gent al carrer, la detenció de Puigdemont avui l’ha duta a una decisió: recuperar els carrers amb la resolució de no abandonar-los fins que això no es resolgui. I el clam més fort i repetit de la manifestació: l’exigència d’investir el president Puigdemont immediatament. ‘Ni un pas enrere’ o ‘el parlament decideix el president’ han marcat el pas d’una marxa indignada, valenta (‘no tenim por’) i decidida.

La marxa de l’ANC, presidida per una pancarta de ‘llibertat presos polítics’, no n’ha estat l’única. Per tot el país s’ha mobilitzat una gernació que ha demostrat una capacitat de reacció espectacular. Un diumenge de Rams, inici de la Setmana Santa, amb poques hores per reaccionar, i convocatòries disperses i constants a llocs diferents i d’organitzacions diferents. Una mena de caos creatiu que ha fet sortir la gent de casa disposada a tot i fins que calgui.

Al capdavall del carrer Marina, flanquejat per les dues torres arran de mar, les lectures d’Elisenda Paluzie, Marcel Mauri, Quim Torra, Neus Munté, Jordi Solé, Antoni Castellà i Annabel Moreno. S’hi ha cantat els Segadors i s’hi han fet dos minuts de silenci amb la llum dels telèfons mòbils alçats. Emotiu, rotund, enrabiat, valent i decidit. Així ha estat el silenci i l’actitud dels milers i milers de ciutadans que han decidit que ja n’hi ha prou i que no volen que se’n deixi passar cap més.