Intersindical creu que la Generalitat no vol donar ‘prioritat política’ a la introducció del requisit lingüístic

  • Creu que les bones intencions no s'acompanyen amb fets

VilaWeb
Europa Press
04.03.2018 - 22:54
Actualització: 05.03.2018 - 00:04

Intersindical Valenciana ha afirmat en un comunicat que ‘tot un cúmul de circumstàncies fan pensar que les declaracions de bones intencions’ per part de la Generalitat Valenciana pel que fa a la introducció del requisit lingüístic del català en la Llei de la Funció Pública ‘no s’acompanyen amb fets’, pel que han considerat que l’administració’ amaga la veritable intenció de no donar prioritat política ‘a aquesta qüestió.

Segons ha explicat la central sindical, un any després de celebrades les eleccions valencianes i amb un el nou govern, es va signar a la Mesa General de Negociació de la Funció Pública (MGN) ‘un acord d’ampli abast on s’incloïa la negociació de la reforma de la Llei de la Funció Pública (LFPV), que és la norma on s’ha de recollir, a tots els efectes, la capacitació lingüística del personal de la Generalitat ‘.

Intersindical Valenciana va donar suport a aquest acord, entre altres aspectes, pel compromís del Consell de presentar la LFPV durant l’any 2016. Per a l’organització, calia aprofitar ‘el context social i polític per introduir, per fi, la capacitació en valencià dels treballadors i treballadores dependents de l’administració, per garantir els drets lingüístics de totes les persones ‘.

Així, i amb la finalitat d’eliminar traves a la seua inclusió a la nova LFPV, es va signar al mes de desembre de 2016, l’Acord de bases sobre la Competència Lingüística, per tres dels sindicats més representatius de la MGN entre els quals es trobava la Intersindical Valenciana.

Malgrat aquest suport explícit a la competència lingüística per la part sindical i social, la Conselleria de Justícia ‘va fer públic, el gener de 2017, un esborrany de la nova llei en què el tractament de la capacitació lingüística era extremadament ambigu i, per descomptat, no recollia, ni de lluny, l’esperit de l’acord sindical’.

‘La pressió va fer que s’esmenés la redacció amb la introducció d’una disposició final que definia els diferents graus de capacitació a aplicar i garantia l’entrada en vigor en terminis més curts dels previstos inicialment’, han agregat.

La nova llei dorm en calaixos
Superada la situació i les reticències, ‘tot feia pensar que la tramitació de la nova llei estava lliure d’obstacles polítics però no ha estat així, en deixar-la dormir en calaixos fins a principis de 2018, quan es torna a presentar un nou avantprojecte de LFPV’.

La situació actual és que, ‘un any després, continua sense haver-hi una previsió per a la negociació de la llei a la MGN, com a pas previ a la tramitació parlamentària, amb la qual cosa és tècnicament molt complicat que siga aprovada i desplegada normativament abans que acabe la legislatura ‘.

Intersindical Valenciana sempre ha considerat que la capacitació lingüística del personal, ha de ser un objectiu preferent d’aquesta legislatura i, per tant, ‘qualsevol actuació contrària a la consecució d’aquest, serà considerada com un greu incompliment dels compromisos adquirits pel Consell, que no quedarà sense resposta, perquè, en definitiva, estem assistint a una vulneració perpetuada i consentida dels drets lingüístics de les persones que fan servir el valencià com a llengua habitual’.

És per això que el sindicat ha exigit que ‘la LFPV i el seu desplegament siguen una realitat abans del 31 de desembre de 2018’ o que es negocien ‘fórmules alternatives per implantar-la en la present legislatura’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any