15.03.2019 - 21:50
En la política catalana, la xifra més citada és el 47%. És el percentatge de vot obtingut pels partits explícitament independentistes (JxCat, ERC i CUP) tant el setembre del 2015 com el desembre del 2017 en les eleccions al Parlament de Catalunya (en el cas del 21-D, si hi afegim el vot exterior, en realitat s’acosta al 48%, però ara no tindrem en compte aquest detall).
El 47% és citat més sovint pels polítics unionistes, però també hi fan referència regularment els mitjans internacionals i, fins i tot, els polítics independentistes, que suggereixen que els catalans independentistes són una minoria, o bé assumeixen que hi ha una majoria de catalans (el 53%) en contra de la independència.
És certa, aquesta dada? L’independentisme és un moviment minoritari a Catalunya? La majoria de catalans s’oposen a una independència de l’estat espanyol?
Fonaments conceptuals
Les eleccions, òbviament, són la millor manera de calibrar el sentiment popular. Però és important recordar que les eleccions són disputades entre partits –que tenen moltes idees– i no pas entre polítiques concretes. Quan algú vota un partit o un candidat, no vol dir que combregui amb tots els seus posicionaments.
Posem-ne un exemple. El 2016, Donald Trump, que havia titllat de ‘falsa ciència’ el canvi climàtic, va rebre el 46,1% dels vots. Vol dir, això, que només el 54% dels estatunidencs creuen que el canvi climàtic és real? No, és evident que no. Les enquestes mostren que el 71% dels nord-americans accepten la realitat del canvi climàtic (i només el 13% la neguen). En unes altres paraules, molts estatunidencs que van votar Trump no estaven d’acord amb ell en aquesta qüestió concreta. Van votar Trump, malgrat la discrepància en aquest punt, perquè les eleccions generals eren sobre moltes qüestions, no solament una.
En l’exemple anterior, veiem que fer servir els resultats electorals amb la intenció d’entendre el suport sobre un punt específic és un error. Podria ser que emprar els resultats electorals com a vara de mesurar el suport a l’independentisme també fos error? Analitzem-ne les dades.
Els mètodes
Examinem dades d’enquestes per saber les opinions sobre la independència de Catalunya per cada partit polític. Concretament, analitzem situacions en què els posicionaments d’un partit respecte de la independència difereixen de l’opinió que en tenen els seus votants. Fem servir el Baròmetre d’Opinió Política perquè és l’enquesta més extensa i metodològicament rigorosa que es fa a Catalunya.
Els resultats
Suport general a la independència
El gràfic següent mostra les respostes de 19.338 catalans a la pregunta ‘Voleu que Catalunya esdevingui un estat independent?’, feta dotze vegades aquests darrers quatre anys.
Al gràfic anterior, el percentatge a favor de la independència (blau) va del 41% al 52%, mentre que el percentatge oposat a la independència (marró) no supera mai el llindar del 50%. Seria erroni d’assumir que aquells que no responen a la pregunta (verd) estan, uniformement, en contra de la independència. Tenint en compte que la seva opinió és totalment incerta (si és que en tenen), la millor manera de copsar el suport general és, simplement, eliminant-los. Aquesta és la manera més realista de reflectir els resultats d’un hipotètic referèndum.
Al gràfic anterior, després d’haver-ne tret els qui no responien a la pregunta, veiem que la majoria independentista fluctua entre el 51% i el 55% durant el 2018. Hi ha un 53,12%, aproximadament, de majoria independentista si apleguem totes les enquestes del 2018.
Per què hi ha un 47% a les eleccions?
Si el 51%-55% dels catalans estan a favor de la independència, per què els partits independentistes només reben un 47%-48% dels vots a les eleccions? La resposta a aquesta pregunta és força senzilla: perquè molts votants de partits unionistes estan a favor de la independència.
Explorem-ho més. El gràfic següent mostra opinions sobre la independència per partit polític. Un cop d’ull al gràfic revela una veritat molt important: el percentatge de gent que està en contra de la posició del seu partit respecte de la independència és més alt en els partits unionistes que en els independentistes.
Els exemples més sorprenents són els del PSC i Podem. Un 11% dels votants del PSC estan a favor de la independència (un equivalent a l’11,7% si traiem els qui no responen). Entre els votants de Podem, el percentatge de favorables a la independència és del 29,1% (33,2% en un hipotètic referèndum).
Filem més prim i examinem les opinions dels votants creuades amb les posicions dels seus partits. El gràfic següent mostra l’independentisme (eix Y).
El gràfic mostra que només un 5,4% de votants de partits independentistes estan en contra de la independència. Tanmateix, un 14,1% de votants de partits unionistes estan a favor de la independència. Aquesta discrepància explica per què l’independentisme és més del 50%, encara que els partits independentistes tinguin menys del 50% dels vots.
Conclusió i reflexió
Si examinem qüestions polítiques concretes, els resultats electorals no són en general cap baròmetre precís del sentiment de la població. Per posar un altre exemple de Donald Trump (disculpeu!), mirem el matrimoni homosexual. Tant Hillary Clinton com Donald Trump estan a favor del matrimoni homosexual. I pràcticament el 100% dels vots a les eleccions presidencials del 2016 van ser o per a Clinton o per a Trump. Vol dir, això, que el 100% dels nord-americans estan a favor del matrimoni homosexual? No. El 35% de nord-americans hi està en contra, però van votar Trump o Clinton (amb qui no estaven d’acord en aquesta qüestió) perquè les eleccions generals són sobre més d’una qüestió.
Trobem el mateix fenomen quan comparem les dades de les enquestes amb els resultats electorals a Catalunya. En aquesta anàlisi, hem vist que les opinions personals sobre la independència no sempre s’adeqüen amb les posicions oficials dels partits polítics. I també hem vist que els resultats electorals generals no s’arrengleren perfectament amb les qüestions polítiques específiques.
El 91% dels votants de partits independentistes són independentistes, però només el 78,8% dels votants unionistes estan en contra de la independència. En un referèndum pactat, aquests votants ‘creuats’ impulsarien el vot independentista a una clara majoria. En altres paraules, el sí guanyaria en un referèndum d’independència amb la mateixa participació de tots dos blocs.
Per què hi ha tants votants ‘creuats’ als partits unionistes en comparació amb els independentistes? Les dades examinades no ens en donen la resposta, però hi ha unes quantes hipòtesis que valdria la pena de considerar:
—Quan la gent va a votar, té moltes qüestions al cap. Pot ser que hi hagi una proporció significativa d’independentistes que, simplement, es preocupen més d’altres afers que no pas de la independència i, per tant, voten partits unionistes.
—Hi ha molts independentistes nous. En aquests casos, potser mantenen el seu lligam polític anterior (és a dir, molts dels seus punts de vista polítics no han canviat), encara que la seva opinió respecte de la independència hagi canviat els darrers anys.
—Els partits unionistes són molt més grans que els independentistes a l’estat espanyol, i reben més atenció dels mitjans de comunicació espanyols. Això podria fer que algunes persones amb tendències independentistes s’identifiquessin més fàcilment amb els partits espanyols més grans.
—Dos dels partits unionistes (PP i Cs) són significativament a la dreta dels partits independentistes. Per això, un independentista conservador i de dretes potser votaria un partit unionista, encara que estigués en desacord amb el partit en la qüestió concreta de la independència de Catalunya, perquè hi estaria d’acord amb moltes altres qüestions.
—Els socialistes catalans, que històricament i fins fa poc han estat a favor de l’autodeterminació de Catalunya, han adoptat un posicionament anti-independència més explícit per a obtenir vots en l’àmbit espanyol en comptes d’un parer més matisat que representés millor la diversitat de pensament sobre la independència entre els seus votants. Si els socialistes representessin amb més precisió la seva base electoral, tindrien algun polític independentista al parlament.
—Podem i les seves variants no poden ser considerats unionistes, perquè molts dels seus votants són independentistes.
Les raons específiques d’aquest encreuament de votants en la qüestió de la independència no són del tot clares. Però sí que és clar que la majoria de catalans hi votaria a favor en una votació concreta sobre la independència de Catalunya.
Detalls
El codi i les dades emprats per fer aquesta anàlisi són públics.
