MADRID, 2 (EUROPA PRESS)

Un equip internacional liderat per la Universitat de Barcelona (UB) ha identificat un nou mecanisme molecular antibacterià que protegeix els macròfags, unes cèl·lules defensives del sistema immunitari, contra les infeccions del bacteri ‘Salmonella typhimurium’, relacionat amb diverses malalties gastrointestinals.

El descobriment fet en ratolins, que apareix publicat en l’últim número de la revista ‘Cell Reports’, podria obrir noves vies d’exploració farmacològica per tractar algunes infeccions bacterianes, segons els autors.

Els macròfags són unes cèl·lules especialitzades del sistema immune amb diverses funcions efectores contra microorganismes patògens i agents invasors. No obstant això, també es converteixen en el nínxol biològic que algunes soques bacterianes prefereixen per replicar-se i disseminar-se per tot el cos.

Això és el que succeeix amb la ‘S. typhimurium’, un bacteri entèric que en humans causa des de gastroenteritis lleus fins a infeccions sistèmiques severes. A més, la soca entèrica ‘Serovar typhi’ és capaç de sobreviure i replicar-se a l’interior dels macròfags de l’hoste com a pas previ per poder disseminar-se per la resta de l’organisme.

El bacteri esquiva la resposta bactericida perquè, després d’adherir-se a la superfície del macròfag, secreta uns factors que alteren el citosquelet d’actina de la cèl·lula hoste.

Aquest mecanisme és el que permet al bacteri entrar dins de la cèl·lula a través de vacúols fagocítics especials (vacúols contenidors de Salmonella).

Una vegada a l’interior de la cèl·lula, el bacteri transforma les condicions del vacúol per convertir-lo en un entorn favorable per replicar-se i dispersar-se per l’organisme infectat.

CLAU PER DISSEMINAR-SE A ALTRES TEIXITS

En aquest treball, els investigadors han descrit un mecanisme que limita la capacitat de la ‘S. typhimurium’ per infectar cèl·lules i per disseminar-se cap a altres teixits, gràcies a l’activació farmacològica d’uns factors de transcripció de la família dels receptors nuclears, els receptors Liver X o LXR.

“Limita la infecció bacteriana en els macròfags”, ha destacat la professora Annabel Valledor, del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la UB i principal autora del treball.

Els LXR, en concret, poden ser activats per lligands agonistes (és a dir, molècules activadores) i tenen un important paper en funcions metabòliques i en la regulació de la resposta immunitària. En aquest cas, els LXR regulen l’activació transcripcional de la CD38, un enzim multifuncional bastant distribuït en cèl·lules del sistema immunitari, i amb una potent capacitat per consumir NAD+, que és un metabòlit relacionat amb la maquinària energètica cel·lular.

“Mitjançant aquest mecanisme, el tractament amb agonistes de LXR és capaç de reduir els nivells intracel·lulars de NAD+, un procés que interfereix en una sèrie de canvis morfològics i de distribució del citosquelet d’actina del macròfag que determinats bacteris invasius utilitzen en benefici propi”, segons aquesta experta.

Una troballa que permetria inhibir la capacitat de la ‘S. typhimurium’ per infectar cèl·lules i arribar a altres parts de l’organisme, la qual cosa contribueix a millorar la simptomatologia clínica dels animals de laboratori infectats per aquest bacteri entèric.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]