I al final, hem dut el bar a casa!

  • El confinament ha originat canvis molt importants en els hàbits de consum: la despesa mitjana ha augmentat d'un 42% en cada compra i la cistella de l'alimentació ha variat

Jordi Goula
15.04.2020 - 21:50
Actualització: 15.04.2020 - 21:51
VilaWeb

És evident que el confinament fa que canviïn moltes coses a la nostra vida. N’és una la despesa habitual que fem per a la manutenció familiar i una altra, la manera de comprar. Avui han aparegut dos estudis sobre el consum en el temps del coronavirus, referits a tot l’estat espanyol. Un de Kantar, capdavanter mundial de panels de consum, i un altre del BBVA Research, que analitza la despesa feta amb les targetes de crèdit. Ambdós coincideixen a dir que els hàbits han variat molt. El primer destaca que la despesa mitjana per cada compra ha augmentat d’un 42% i el segon, que els pagaments amb targeta de crèdit o de dèbit als establiments d’alimentació creixen d’un 60%.

El confinament fa que ‘traslladem el consum de fora de casa a dins i això origina uns canvis d’hàbits molt marcats: per exemple, esmorzem més tard, dediquem més temps a cuinar i activitats com l’aperitiu –que abans fèiem fora de casa– ara els fem dins de casa. Això implica canvis en els productes que comprem al supermercat’, explica Maria Josep Martínez, experta en panells de consumidors de Kantar. Penseu cadascú en el vostre comportament a casa… Segons la consultora, el creixement del consum entre hores i el fet que passem més temps a casa ha accelerat, per exemple, la compra de productes com ara la rebosteria, la xocolata i els gelats: la setmana del 23 al 29 de març se n’han venut més del doble que en el període anterior a la crisi sanitària. Em sembla una xifra extraordinària i vol dir que hi ha molta gent llaminera!

L’augment de la despesa mitjana al supermercat s’explica per dues raons. Segons els experts de Kantar, d’una banda, òbviament, perquè la gent evita de sortir al carrer, de manera que ha de comprar més quantitat d’una sola vegada. Però quedar-se a casa també vol dir substituir aquelles ocasions de consum que abans teníem a fora –en bars, restaurants o a la feina– per un consum domèstic, i això fa que consumim més i, probablement, més de pressa que no pas abans.

El pagament amb targeta de crèdit mostra també els canvis d’hàbits, però en certa manera és indicador que preferim una manera de pagar més neta, per a evitar de grapejar els bitllets. Amb això vull dir que les xifres del pagament amb targeta poden ser inflades per la situació de la crisi. L’estudi del BBVA indica que la crisi ha tingut un impacte molt important en el consum a l’estat espanyol. El cap de setmana anterior a la declaració de l’estat d’alarma (14-15 de març) es va observar un augment de vora del 20% interanual, en línia amb l’augment de l’afluència de consumidors per a acumular provisions. En canvi, d’ençà del 20 de març, la baixada de la despesa setmanal amb targeta s’estabilitza entorn del -60% respecte del que es va observar la mateixa setmana del 2019.

Les dades per sectors mostren un repunt de la despesa amb targeta en establiments d’alimentació, que es va duplicar just abans de l’aprovació de l’estat d’alarma i continua augmentant entorn del 60% interanual. Això s’explica per les mesures de confinament, que impossibiliten el consum de menjars i begudes fora de casa. Em sembla curiós de destacar que entre els dies 6 i 8 d’abril, previs als festius de Setmana Santa, es van registrar augments significatius de la despesa alimentaria, d’un 95% interanual, i durant els dies festius es va retornar a l’evolució prèvia. Quant al consum mitjançant internet, es multiplica per 1,5 la despesa en grans superfícies i en alimentació, es duplica la despesa en salut i augmenten d’un 50% les compres en bars i restaurants (lliuraments a domicili).

Els analistes de Kantar fan un advertiment que em sembla interessant sobre la compra en línia: tot i arribar a un màxim històric de quota durant la segona setmana de confinament (1,2 punts més que en el període pre-crisi), continua mostrant deficiències perquè no respon a la demanda dels consumidors per retards en les comandes, saturació o cancel·lacions. ‘La situació en què ens trobem és una oportunitat única perquè el canal en línia aconsegueixi de consolidar-se i atènyer el desenvolupament que sí que ha aconseguit en països com ara França o el Regne Unit’, conclouen a Kantar. Això vol dir que qui ho faci millor, d’ara endavant, pot augmentar la seva quota de mercat. Vet aquí un aspecte positiu, probablement l’únic, per als comerciants que vulguin potenciar aquest canal de venda…

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any