04.11.2016 - 06:00
Henri Farreny (24/08/1946) ha estat professor universitari al llarg de 40 anys a Toulouse (Universitat Paul Sabatier i Institut Nacional Politècnic, Institut d’Investigacions en Informàtica de Toulouse). És també doctor enginyer. Antic director del programa d’Intel·ligència Artificial del Centre Nacional de Recerca Científica de França (CNRS). Ha estat autor de nombroses publicacions científiques i antic membre del Consell Nacional d’Universitats. Antic codirector de col·leccions científiques publicades pels editors Hermès i CEPADUES.
Al llarg de dotze anys, ha estat també director de la publicació del butlletí trimestral de l’associació Amicale des Anciens Guérilleros Espagnols en France – Forces Françaises de l’Interieur. En l’àmbit de la memòria històrica també ha ocupat el càrrec de secretari del Conseil de Pilotage du Centre d’Investigation et d’Interprétation de la Mémoire de l’Espagne Républicaine, la presidenta del qual és la Carmen Negrín.
Podríeu parlar-nos d’Amicale des Anciens Guérilleros Espagnols en France – Forces Françaises de l’Intérieur?
En maig de 1945, espanyols que havien participat en la Resistència a França formaren l’Amicale des Anciens FFI et Résistants Espagnols. Fou legalitzada, com a associació estrangera, el 1964. La presidia Luis Fernández Juan, cap de l’Agrupación de Guerrilleros en Francia (AGE), que havia rebut la tardor de 1944 el grau de general de les Forces Franceses de l’Interior (FFI). Els primers grups armats espanyols havien actuat des de l’estiu de 1941 a la Zona Ocupada (París, Bordeus, Bretanya…) i, des de la primavera de 1942, a l’anomenada Zona Lliure (primer, als departaments d’Aude i Ariège).
El 1946, la jove ONU condemnà el règim franquista, però els països occidentals aviat negociaren amb ell. Franco es queixava del suport aportat als maquis des de França. El 7 de setembre de 1950, el govern francès va dissoldre un conjunt d’entitats espanyoles considerades lligades als comunistes; el 7 d’octubre va prohibir l’associació dels excombatents espanyols; sense ni tan sols judici, 177 espanyols van ser deportats cap a Còrsega i Algèria principalment. El 1953, la dictadura fou admesa a la UNESCO i el 1955, a l’ONU…
S’hi va haver d’esperar a la mort del Caudillo perquè els exguerrillers poguessin exercir de nou els drets de reunió i d’associació: sols el 1976 foren autoritzats a agrupar-se novament sota la denominació actual: Amicale des Anciens Guérilleros Espagnols en France – Forces Françaises de l’Intérieur (AAGEF-FFI).
Llegeix l’article sencer a Tornaveu, fent clic aquí.
