24.03.2021 - 12:41
Els governs de les Illes Balears i Catalunya compartiran les bases d’ADN de familiars per intentar identificar les restes dels milicians exhumats al cementiri de Son Coletes de Manacor, on van desembarcar les tropes republicanes per recuperar Mallorca de les mans de l’exèrcit franquista durant la guerra de 1936-39. Així ho han acordat el director general de Memòria Democràtica del govern de les Illes, Marc Herrera, i la seva homòloga del Principat, Gemma Domènech, segons que ha informat la conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica.
El govern de les Illes i la Generalitat compartiran els informes d’ADN dels quals disposa l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona realitzats als familiars de possibles víctimes del desembarcament durant l’agost del 1936. Fins ara, el departament de Justícia de la Generalitat ja ha aconseguit localitzar familiars de 27 possibles víctimes, de les quals 17 ja s’han sotmès a les proves d’ADN i cinc més ho faran aviat.
Seguidament, ambdues administracions compartiran aquestes dades i s’acararan amb la informació genètica de les restes exhumades a Son Coletes. Les tasques d’exhumació del cementiri de Son Coletes, d’acord amb el Pla de Fosses del govern de les Illes, van finalitzar l’agost passat després de trobar 18 víctimes de la repressió franquista. Tres d’aquestes víctimes ja han estat identificades: Antoni Alomar Mas, Francesca Llull Font i la seva filla, Francesca Sales Llull, tots veïns de Manacor.
Entre les restes també van ser localitzats, pel cap baix, sis milicians de les tropes del comandant Alberto Bayo, que haurien lluitat en la primera línia del front a Manacor, d’acord amb la seva vestimenta i els objectes recuperats. La majoria dels milicians que van participar en el desembarcament procedien de Catalunya.
