13.11.2015 - 13:30
“Mare, no vull seguir jugant a futbol!”. “No em surt res i els meus companys em diuen que tinc la cama de fusta”. “Pateixo molt i em poso nerviós”. “No m’agrada el futbol i no vull que m’hi portis”.
Davant de frases com aquestes, els pares ens quedem perplexos. Els nostres fills, que desitjaven apuntar-se al seu esport preferit, que s’emocionaven i no dormien la nit anterior al partit, de sobte, passen de l’amor a l’odi. Per què? Per frustració.
La frustració és un sentiment que sorgeix quan et sents decebut amb el resultat de la teva implicació, el teu treball i el teu esforç. És la conseqüència que la balança no estigui en equilibri. Ens sentim enormement afortunats quan la sort, sense merèixer-la, s’inclina al nostre favor. Solem fer comentaris del tipus “quina sort que he tingut, no sé ni com ha entrat aquesta pilota, he tingut la sort de la meva vida!” Però passa també en moltes circumstàncies que, per molt que t’esforcis i t’entreguis, no sempre aconsegueixes el que mereixes. Molts són els nens que somien en ser Nadal, Ronaldo i, ara, Carolina Marín.
Què genera el sentiment de frustració? Poden ser diversos els motius:
Per seguir llegint l’article, feu clic aquí.
