01.06.2019 - 21:50
L’auge actual de l’extrema dreta a Europa és extremadament preocupant. Com podem detectar-lo? Com podem combatre’l? El desaparegut Umberto Eco ja hi va reflexionar el 1995, arran d’un discurs que va pronunciar a la Universitat de Colúmbia. I tot i que d’aquell moment ençà ens separen més de vint anys, les seves paraules avui ressonen amb tota la seva força, perquè tenen una vigència esfereïdora. Ara Llibres publica Contra el feixisme d’Umberto Eco i ens n’ofereix un fragment.
Alhora, l’editor Miquel Adam ens parla d’aquest volum petit però intens:
Les coses pel seu nom
«Coincideix la publicació d’aquest petit llibre d’Umberto Eco amb la feliç viralització d’un anunci alemany en què un uniformat de les SS és interpel·lat per un ciutadà que li etziba un ‘nazi’ curull de menyspreu. L’oficial de les SS s’atura i replica que potser sí que té el carnet del partit nacionalsocialista alemany, que potser sí que vesteix l’uniforme de les SS i que li preocupa especialment la dominació estrangera, però que és molt gros, això de dir-li ‘nazi’, una ofensa, una suprema impertinència. L’anunci ve a advertir que les coses s’han de dir pel seu nom, i que si dius coses nazis, si fas coses nazis, si penses com un nazi, potser és que ets un nazi, i com a tal seràs assenyalat.
Si tanmateix aquest vídeo l’haguessin enregistrat a l’estat espanyol i el subjecte en qüestió no vestís una camisa color merda d’oca sinó una de blava, el subjecte faria bé de recriminar al ciutadà que el titllés de ‘nazi’, atès que seria un ‘falangista’ o un franquista. Seria un fervorós nacionalcatòlic, no pas un tocacampanes de credo anticristià i antipagà com el seu col·lega de l’esvàstica, per posar una diferència; i no tindria un instint imperialista tan desenvolupat com el seu cosí germà nazi, per posar-ne una altra.
Ara com ara, que tot es viralitza, Umberto Eco potser aconsellaria als creadors de l’anunci que, en lloc de ‘nazi’, es qualifiqués l’uniformat de ‘feixista’, per així poder exportar-lo arreu sense incórrer en cap inexactitud semàntica. L’anunci no perdria força, ja que el ‘feixisme’ és el fil invisible que agermana tota una sèrie d’ideologies abjectes, puntualitza Umberto Eco en Contra el feixisme.
Però abans de titllar correctament un feixista, caldrà reconèixer-lo, ara que (encara) no s’estila anar uniformat i amb la pistola al cinturó. I aquest és el pinyol d’aquest petit assaig, i allò que el fa tan valuós avui dia. Sense floritures ni giragonses, amb claredat meridiana i to urgent, il Professore exposa catorze característiques típiques de la família del feixisme. Algunes són contradictòries entre si, però tal com adverteix Eco abans d’enumerar-les, ‘n’hi ha prou que una d’elles hi sigui present per fer que arreli una nebulosa feixista’ en un discurs.
Eco va pronunciar la conferència que germina en aquest llibre l’any 1995. En un punt del seu discurs adverteix que el feixisme es basa en el populisme qualitatiu, i després apunta: ‘En el nostre futur es perfila un populisme qualitatiu de televisió o internet, en el qual la resposta emotiva d’un grup seleccionat de ciutadans es pot presentar o acceptar com la veu del poble.’ Alerta amb això. El futur que apuntava Eco l’any 1995 és el nostre present i ens ha de posar en estat d’alerta. És una eina perfecta per a autoavaluar-nos. Llegir aquest llibre ens ha de prevenir, per exemple, del nostre ràpid tecleig a les xarxes. La llavor del feixisme pot estar arreu, també en nosaltres mateixos. Alerta.»
