Forn demana al Suprem la llibertat perquè mai no va influir en la planificació dels dispositius policíacs dels Mossos

  • El conseller d'Interior diu que no repetirà en el càrrec i que s'han descontextualitzat declaracions seves per incriminar-lo

VilaWeb
ACN
12.01.2018 - 15:54
Actualització: 12.01.2018 - 19:22

El conseller d’Interior, Joaquim Forn, ha demanat al magistrat instructor del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena la llibertat provisional. Considera que no hi ha risc de reiteració delictiva perquè no repetirà com a conseller d’Interior i perquè ell no va influir mai en els dispositius policíacs dels Mossos el 20 de setembre ni l’1 d’octubre. En l’escrit dels seus advocats, es recorda que la planificació policíaca per al dia del referèndum es va pactar amb els cossos de policia espanyols i el TSJC i no va rebre cap queixa.

L’escrit diu que, fins ara, la causa judicial ‘s’ha nodrit de proves d’injecció unidireccional, esbiaixada i parcial’ perquè la Guàrdia Civil va fer informes amb ‘descontextualització, sense concreció temporal i amb distorsió valorativa’. Així, defensa que Forn sempre ha dit que els Mossos obeirien els mandats judicials i que no havia pronosticat mai una ‘confrontació armada’ amb la Guàrdia Civil i la policia espanyola –les quals admetia que tenien competències a Catalunya– sinó, com a molt, un conflicte de competències.

També admet que va dir que els Mossos estarien ‘encantats de permetre’ l’1-O, però que ho va dir el 28 de juliol i no el 28 de setembre, com assegura algun informe policíac. De fet, recorda que la concentració del 20 de setembre davant la Conselleria d’Interior va ser anterior a la interlocutòria del TSJC del 27 de setembre que ordenava als Mossos d’impedir les votacions. Sobre l’1-O, l’escrit defensa que no hi va haver ‘passivitat’ i que així ho demostren els nombrosos informes, actuacions, dispositius, efectius desplegats i recursos usats.

A més, defensa que el dispositiu es va presentar als altres cossos policíacs, a la magistrada instructora del TSJC i al director del gabinet de coordinació, i que cap d’ells no va fer cap ‘recriminació, suggeriment o esmena’, una planificació en la qual Forn no va intervenir. Per últim, l’escrit adjunta l’acta del plenari de juliol de l’Ajuntament de Barcelona, quan Forn es va acomiadar com a regidor per ser conseller, i en què els representants unionistes van elogiar la seva capacitat de negociació i diàleg. També s’adjunta un escrit signat per nombrosos alts funcionaris del consistori defensant la tasca i actitud conciliadora de Forn tant a l’oposició com al govern de la ciutat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any