Es pot veure Venus a l’oest poc abans d’alba? És una pregunta que sovint faig als meus estudiants d’astronomia. La resposta és que no. Els planetes inferiors, Mercuri i Venus, es veuen sempre a l’est abans de l’alba, o a l’oest poc després que es ponga el Sol, ja que les seues òrbites entorn del Sol, vistes des de la Terra, no permeten que el planeta se separe angularment massa del seu estel. Per exemple, la separació màxima de Venus del Sol, tècnicament coneguda com «màxima elongació», és de 47 graus. Venus és l’Estel del Matí quan s’albira per l’est abans que isca el Sol o l’Estel Vespertí quan es deixa veure, a l’ocàs, per l’oest. Perquè siga visible, el disc solar ha de situar-se completament per davall de l’horitzó, en cas contrari la llum solar il·lumina de tal manera el cel circumdant que no permet apreciar Venus amb claredat.

En el quadre del pintor valencià Enrique Simonet (1866-1927) titulat Flevit super illam (“Va plorar per ella”) es reflecteix el passatge bíblic de l’arribada de Jesús a Jerusalem, quan plora per la ciutat en profetitzar la seua futura destrucció (Lucas 19, 41). En el quadre es representa la ciutat i el seu majestuós temple, inventat pel pintor, vistos per la comitiva que acompanyava Jesús des del Mont de les Oliveres, segons relata el passatge bíblic. Des d’aquesta ubicació, Jerusalem se situa a l’oest. El moment de l’escena és l’alba del dia de l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. En l’explicació que ofereix un vídeo en la web del Museu del Prado es diu que l’astre que es veu entre núvols sobre l’horitzó és el Sol, que estaria eixint per l’oest, un fet no acceptable astronòmicament, però que es justifica com a llicència de l’autor.

Llig l’article sencer a la web de Mètode.

Vicent J. Martínez. Catedràtic d’Astronomia i Astrofísica. Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

Què és Mètode?

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]