Robert Fishman afirma que a Espanya ‘s’empassen moltes mentides’

  • El sociòleg creu que això és degut a 'una cultura postfranquista que concep jeràrquicament la societat i la democràcia'

VilaWeb
EFE
19.01.2019 - 11:35
Actualització: 19.01.2019 - 12:56

El doctor en sociologia i politòleg Robert Fishman ha afirmat en una entrevista a Efe que a Espanya hi ha sectors extensos de la ciutadania disposats a empassar-se i acceptar moltes mentides. Troba que la causa n’és una cultura postfranquista que concep jeràrquicament la societat i la democràcia.

Fishman, doctor en Sociologia per la Universitat de Yale i professor de Ciències Polítiques en la Universidad Carlos III de Madrid, ha vingut a Barcelona aquesta setmana per a assistir en una trobada organitzada per Cristianisme i Justícia titulada ‘De la postveritat a la postdemocràcia’.

A parer seu, aquesta jerarquització es trasllada als periodistes, perquè permeten que certs mitjans els diguin com han d’informar, fins al punt d’escriure els titulars abans que la notícia. Fishman, autor del llibre Voces de la Democracia i Organización Obrera y Retorno a la Democracia en España, sosté que la informació, la veracitat i la pluralitat de les fonts són molt importants. Destaca que el punt més fort de la defensa democràtica descansa en la capacitat d’autonomia i d’actuació dels periodistes.

‘Els estats no poden garantir per si sols la veracitat de la informació perquè, quan intervenen, limiten els drets de les minories’, diu. Les mentides, a més, ‘són ara més fàcils de propagar per internet, perquè solen presentar-se en formats falsejables, com blocs o pàgines web que semblen diaris de veritat’, afegeix.

El catedràtic, a punt de publicar un treball que compara la qualitat de la democràcia a Portugal i Espanya, assegura que els periodistes portuguesos tenen el dret de difondre les notícies tal com les veuen, ‘mentre que a Espanya solem saber com pensa algú políticament pel diari que llegeix’.

Com lluitar contra les mentides

D’una altra banda, assegura que cal assenyalar les mentides de qui calla i no fa res. Posa d’exemple l’ex-president del Brasil, Fernando Henrique Cardoso, ‘que no va fer res en la campanya de Bolsonaro’ i per això fa una crida a confrontar els ‘cardosos’ dels altres països. Per això opina que les xarxes socials han de potenciar la democràcia en lloc de menyscabar-la i proposa de trobar noves fórmules per a lluitar contra les mentides, tant a internet com a fora. Suggereix una ‘dieta mediàtica variada’ i el diàleg amb qui ens envolta i no fa l’esforç d’informar-se o bé no té temps. Per exemple, si un té un veí o un familiar que no es preocupa gaire de detectar les mentides, proposa d’enraonar-hi, perquè aquesta conversa pot ser crucial per a la democràcia.

També troba que els partits que no respecten el feminisme o l’intent de reduir la desigualtat no fan cap favor a la democràcia. ‘Hi ha partits que no respecten els altres i posen en dubte la legitimitat de qui no pensa com ells, i això és un perill per a la democràcia’, adverteix.

Com a solucions per al deteriorament de les institucions, reivindica la funció dels periodistes d’informar sobre la veritat i anima a preocupar-se per la bona informació.

Actualment, Fishman elabora treballs sobre la pràctica democràtica, la política i la cultura i les conseqüències de la desigualtat. Ha publicat articles a l’American Sociological Review, World Politics, Politics & Society, Comparative Politics, Revista Espanyola d’Investigacions Sociològiques, Studies in Comparative International Development, Contributions to Political Economy, i South European Society and Politics, com també al New York Times.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any