Sempre he tingut la convicció que els negocis d’èxit es forgen en les ments dels joves apassionats. Fa uns quants anys que vaig assistir amb un grup d’amics a una Maker Faire a Newcastle (Anglaterra), amb la intenció de descobrir què era allò que feia que nois i noies anessin un dissabte i un diumenge a compartir una activitat aparentment tecnològica per tal d’esbrinar cap on anirien els usos de tecnologies dels anys vinents. Si bé no vaig trobar-hi cap sorpresa tecnològica, sí que vaig poder-hi experimentar el moviment Maker. Pares i mares, empreses, grups d’amics. Persones disfressades d’allò què més els venia de gust, muntanyes de leds, impressores 3D, màquines de tall 2D, codi obert, l’hegemònic Arduino, alguns Raspberry Pi, tot un univers en què el joc, la tecnologia, la fabricació i les ganes de compartir es barrejaven i et transportaven a un univers on tot era possible.

Diumenge passat, en un format més petit, es va fer la Mini-Maker Faire a Barcelona. Ha estat un èxit. Han calgut tres edicions perquè el format hagi superat les expectatives, els tallers organitzats pels ‘fab-labs’ del país han tingut més demanda que la que podien absorbir. Feia goig de veure.

Les fires industrials convencionals són molt qüestionades. Sovint les empreses ja no hi participen si no és de manera agrupada o per algun motiu tàctic molt específic. Sobreviuen fires molt especialitzades i les que s’obren al gran públic. La informació que tenim disponible sobre els nous productes a la xarxa fan que el muntatge d’un estand i el desplaçament de tècnics de les empreses només es justifiquin per motius relacionals i sovint el pobre retorn de la inversió fa que cada vegada participem menys en aquests esdeveniments.

Algunes fires han fet de l’experiència la bandera per al seu èxit. Especialment, les que accepten públic en general. A mesura que anem redefinint com han de ser les fires de demà, cal que ens fixem en els més joves. Les Maker Faire són molt més que una experiència passiva, són una experiència participativa fruit del nou model relacional que a la dècada dels noranta ens va dur internet. Podem compartir les coses amb gent d’arreu, podem obrir el nostre codi perquè el millorin, podem passar-nos-ho molt més bé essent els creadors de les nostres eines i dels nostres objectes que no pas si només en som simples consumidors.

En la fira d’enguany, a banda tecnologies de moda, com ara la impressió 3D, hi havia tecnologies i tècniques que són encara més fàcils per a estimular la creativitat i la creació de producte nou, com ara els tallers de ‘patchwork’, patronatge de roba, cartró i fusta per a la fabricació d’elements en tres dimensions. També hi hem pogut trobar tecnologies tradicionals, com el tall làser o la mecanització.

Molt il·lusionadora la imatge de famílies senceres apassionades per la fabricació al costat de tècnics de més de seixanta anys que feien preguntes als joves dels estands. Gent gran que no s’ho passaven tan bé de feia dècades en una fira de fabricació industrial: feia molt goig de veure oci intel·ligent, capaç de crear productes i serveis nous, sovint amb gent jove i amb talent que quan desenvolupin bons models de negoci crearan les indústries del futur.

Aquesta vegada sí que ha estat una Maker Faire en tota regla. Barcelona ja pot començar a jugar la lliga de la fabricació digital perquè així ho han sentit els milers de persones que hi han assistit. Ara cal que entre tots siguem capaços de fer-ne més ressò. Que més empreses hi participin, que grups i associacions que encara no hi han exposat puguin fer-ho i que aquest model de fira basat en la generositat i el voluntariat que han garantit l’èxit de l’experiència i la participació inspiri tota la indústria.

Jaume Cabaní

jcabani@industria21.cat – @jaumecabani

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]