Fira de Xàtiva en constant renovació

  • La capital de la Costera fa la fira més antiga del País Valencià, del 15 al 20 d'agost

VilaWeb
Pau Benavent
14.08.2018 - 20:22
Actualització: 14.08.2018 - 20:23

La Fira d’agost de Xàtiva és la gran cita estiuenca de les comarques centrals del País Valencià. Del 15 al 20 d’agost, Xàtiva acull més de cent activitats lúdiques i culturals per a tots els públics. El passeig de l’Albereda és l’epicentre d’una festa que aglutina més de 200.000 visitants en cada edició.

Fidel als seus orígens, conserva la Fira de Bestiar i les paradetes on comprar els arreus dels animals, es renova cada any i és un aparador immens on es pot comprar de tot: cassoles de fang, paelles de totes les mides, joguines de tota mena, fruits secs garapinyats, figues de pala, melons d’Alger, automòbils, complements de roba, titelles, pomes ensucrades, garrots, aixades, videojocs… I, naturalment, hi ha desenes d’atraccions mecàniques per als més menuts.

L’edició més femenina de la història

Enguany, Xàtiva ha treballat per visibilitzar les dones en els projectes culturals públics. El Festival Música i Lletra va presentar, a la primavera, un cartell que anava més enllà de la paritat amb més dones que homes i, aquest agost, l’ajuntament ha editat el primer Llibre de la Fira d’autoria exclusivament femenina.

És un homenatge a les dones de la ciutat de tots els temps, inclou vint articles que relacionen la fira i la ciutat amb les dones. Està escrit en clau divulgativa, hi ha vivències personals, un article de sociolingüística sobre l’ús del català a la ciutat i al mateix llibre de la fira, una reivindicació de les dones del segle XVI xativí a partir d’un xicotet estudi de la beata sor Margarida Agulló, i un article dedicat a les dones antifeixistes de la guerra civil. També inclou una reflexió de l’escriptora Isabel-Clara Simó, en què denuncia la invisibilitat de la dona i reivindica viure sense discriminacions, i un apèndix amb la relació de totes les dones que han escrit als diversos llibres de la fira d’ençà del primer any, el 1945.

A més, l’ajuntament ha llançat la campanya contra les agressions sexistes ‘No és no’, un cartell que simula la lluita contra la violència, el maltractament i l’assetjament amb una pluja de paraules impreses.

Les novetats del 2018

Enguany, s’ha instal·lat un espai multimèdia de videojocs amb capacitat per a uns tres-cents jugadors cada dia que podran jugar de manera simultània en torns de cinquanta persones. Hi ha una zona destinada als productes dels comerços locals; s’ha recuperat l’espai Reial de la Fira, el tram central de l’albereda que aglutina gran part de les activitats; i s’ha redactat una ordenança municipal que, per primera vegada en la història, regula la Fira del Bestiar per facilitar instal·lacions higièniques i adequades per als animals i les operacions comercials dels ramaders i dels intermediaris.

El programa combina un centenar de propostes: concerts, festivals de música i cercaviles, teatre per a adults i infants, monòlegs, muixerangues, danses tradicionals, mascletades i castells de focs artificials, projeccions de films, una carrera de bicicletes i una de motos per dins la ciutat, torneig de tenis taula, festa de paelles, tallers per a xiquets, mostres de pintors i escultors locals i de ventalls artesanals, campionats de jocs tradicionals, com el truc, el trofeu de tir olímpic, concursos de fotografia, de tir i arrossegament, de pintura, partides d’escacs, de bevedors d’orxata amb fartons i exhibicions de ball, d’spinning, de doma i d’esgrima.

Una quinzena de propostes musicals

David Bustamante i Pep Gimeno, Botifarra, encapçalen un cartell musical extens i divers. Divendres, 17 d’agost, és la Nit Jove al camp de futbol de la ciutat amb els concerts de Green Valley, els Catarres i l’ex-cantant d’Obrint Pas, Xavi Sarrià, que presentarà l’espectacle ‘Amb l’esperança entre les dents’.

El públic jove també podrà gaudir del Festival Al Ras, que és gratuït i combina discjòqueis d’arreu i locals, com el reconegut percussionista DJ Baldoví, amb grups de l’escena actual com Vadebo, Buhos, El Último Ke Zierre, Tardor i molts més.

Entre les activitats musicals gratuïtes, destaquen les dues nits d’albades que protagonitzen la Colla de Xirimiters i Tabaleters la Socarrà i alguns cantants locals i de pobles veïns. Serà la matinada de dimarts a dimecres a partir de les dues, i la matinada de diumenge a dilluns.

Són dues cercaviles itinerants on cada cantador interpreta, amb l’acompanyament de les dolçaines i els tabals, els versos que dicta i improvisa el versador abans de cada cant. Unes tres hores de música en directe amb lletres que ressalten les emocions de la festa, les vivències i l’actualitat social i cultural. Solen lloar les anomenades reines que protagonitzen la fira simbòlicament, però alguns anys aquestes improvisacions han servit per a evidenciar conflictes polítics i socials del país i de la ciutat amb versos provocatius que han generat discussions i picabaralles.

A més de tot això, la Societat Musical la Primitiva Saetabense farà un concert de sarsueles i Botifarra estrenarà, dins el 23è Festival de la Cançó, De banda a banda del Mediterrani, el seu darrer àlbum, en què ha plasmat la relació professional que té amb el violinista marroquí Ahmed Touzani, resident al Genovés (la Costera). Una barreja de músiques tradicionals valencianes i nord-africanes que evidencia el lligam cultural compartit entre les dues ribes de la Mediterrània.

Una fira i una ciutat amb molta història

La fira s’organitza des del 17 d’agost de l’any 1250. Jaume I va concedir el privilegi reial per a fer-la anualment i, alhora, va afavorir i protegir la indústria paperera de la ciutat que, diuen, va ser la primera d’Occident.

Xàtiva també és la ciutat dels Borja, la Saetabis dels romans i la ciutat que custodia dues peces artístiques de gran valor simbòlic: una pica única de l’art musulmà del segle XI, feta en marbre rosa de la pedrera del Buixcarró (Quatretonda, Vall d’Albaida) i el famós quadre de Felip V, pintat per l’artista local Josep Amorós i que resta cap per avall al museu local des de l’any 1956.

I és que la cultura popular ha retingut en la retina dels xativins un dels fets més ignominiosos de la història de la Corona d’Aragó, la crema de ciutats per part de les tropes borbòniques. La memòria oral manté viu el gentilici ‘socarrats’ per als xativins, una paraula descriptiva que resta en un dels refranys populars més coneguts a les comarques de la Costera i la Vall d’Albaida: ‘Quatretonda, la redonda, Benigànim, el pollós, Xàtiva la socarrà i Llutxent el pedregós’.

Tot i la dita popular –’A la fira no vages si no tens diners, veuràs moltes coses i no compraràs res’–, la Fira d’agost de Xàtiva és una oportunitat única per a gaudir dels museus locals, de la creativitat dels versadors i cantadors d’albades i, és clar, per a tafanejar les paradetes i assaborir els àpats locals: compartir, entre amics, el tradicional esmorzar firer a la soca dels arbres plataners del carrer principal, degustar una bona cassola al forn, un plat d’alls tendres o d’almoixàvena, demanar el famós postre xativí, arnadí, i berenar un merengue de cafè, tot passejant per l’Albereda.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any