25.04.2019 - 17:00
|
Actualització: 25.04.2019 - 17:58
Aquest cap de setmana, Olot es converteix en la capital de la dansa contemporània del país perquè s’hi fa el festival Sismògraf. Considerada per la Generalitat de Catalunya una de les sis fires i mercats estratègics, la trobada comprèn una quarantena d’espectacles i es farà fins diumenge en espais molt diversos de la capital de la Garrotxa. Alguns d’aquests indrets són els habituals, com ara el Teatre Principal i la sala el Torín, però també es podrà veure dansa en indrets menys convencionals, com ara al cràter del volcà Montsacopa i en un autobús. A més, gran part dels espectacles es fan als carrers de la ciutat i enmig de la natura i la majoria són de franc.
La programació se centra en els joves creadors sense oblidar una bona selecció d’allò més innovador que es fa fora. També posa el focus sobre uns quants temes, que van de les revoltes al feminisme passant per relectures del passat i la tradició. Finalment, un dels trets distintius del Sismògraf és la particular barreja que fa de la dansa amb el paisatge olotí. Tot seguit, us desgranem les quatre claus de la programació d’enguany.
Una defensa dels coreògrafs i ballarins ‘millennials’
Un dels punts forts de la programació és la presència de diversos ballarins i coreògrafs nascuts a la dècada dels noranta i que formen part de la generació anomenada millennial. És a dir, que el Sismògraf opta per promoure el talent jove. Entre la programació destaquen els noms de Raquel Gualtero, que es va encarregar de l’espectacle inaugural, i la gironina Claudia Mirambell, que amb l’espectacle Servei de desubicacions 24H reflexiona sobre la transformació de l’espai per mitjà de la dansa.
També es podrà veure Pinkfish, l’òpera prima d’Ana Borrosa. Després de passar per diverses companyies de dansa, la coreògrafa andalusa resident a Barcelona presenta un multi-premiat espectacle que s’inspira en les coreografies de la natació sincronitzada, però amb un detall important: es representen fora de l’aigua. Un altre jove talent destacat del Sismògraf és la ballarina i creadora Janet Novás. Al costat de la música gallega Mercedes Peón, presenta Mercedes Mais Eu, una producció que s’endinsa en els ritmes tradicionals gallecs.
Les propostes internacionals arriben a Olot
En l’apartat internacional destaca Rare birds, una producció de la companyia de circ franco-canadenca Un Loup pour l’Homme. Formada per Alexandre Fray i Frédéric Arsenault, la companyia investiga sobre els equilibris com una forma de relació entre persones. Una altra companyia estrangera destacada és La Débordante Cie, que presenta a Olot Loin. Coneguda pel seu eclecticisme, la companyia barreja espectacles de sala i de carrer, coreografies i improvisació, humor i reivindicació.
També es podran veure les darreres propostes de Compagnie Épiderme, les performances de Gwendoline Robin, les simbiosis artístiques de Humanhood, la fusió entre dansa urbana i contemporània de Julien Rossin i el jove talent de Junyi Sun.
Feminisme, revoltes, relectures de la tradició, entre els temes més destacats del festival
La programació té un marcat accent femení, amb una gran presència de dones, i això també es nota en les temàtiques dels espectacles. L’artista multidisciplinar Ada Vilaró presenta 360 grams de bellesa, que versa sobre la bellesa dels cossos imperfectes. A Picnic on the moon, Júlia Godino i Alexa Moya reflexionen sobre les aparences, i a La bugada, el grup de dansa Labuena Compañía vol recuperar l’espai de confidències, desitjos i pors que tenien les dones fa anys quan rentaven la roba plegades.
Els temes i conflictes de la societat també toquen als creadors i això queda reflectit en els seus muntatges. L’agrupació de dansa urbana Compagnie Dyptik presenta l’espectacle D-Construction que s’inspira en les revoltes i en què els ballarins executen les coreografies al voltant d’una tanca metàl·lica. Un altre dels grans temes del Sismògraf és la relectura de les tradicions: ho fa amb les hongareses József Trefeli i Gábor Varga, i amb les gallegues ja esmentades Janet Novás i Mercedes Peón.
Un festival que sap unir com ningú dansa i paisatge
Un dels trets distintius del Sismògraf és que sap aprofitar molt bé el característic paisatge volcànic d’Olot i els seus voltants per fer-hi diversos espectacles. Aquest és el cas d’Erritu, una producció de la companyia de dansa basca Kukai Dantza que es representarà a l’interior del cràter del volcà Montsacopa. Versa sobre els rituals i té la característica que les coreografies s’acompanyen de cant coral interpretat per una agrupació de la localitat on s’interpreta l’espectacle.
Una de les principals novetats d’enguany també barreja dansa i paisatge i és la creació d’un itinerari amb bicicleta per fer arribar el ball a espais on no arriba habitualment. Així, dissabte al matí es farà una ruta guiada amb tres parades en llocs sorpresa per veure tres propostes: JINX103 dels suïssos József Trefeli i Gábor Varga; Meeting point dels bascs Ertza i Pinkfish de la jove andalusa Ana Borrosa.
Dissabte també es farà la trobada de dansa urbana, el Sismohop. Des del bell mig de la plaça major d’Olot es podran veure les darreres tendències d’aquesta subcategoria de ball de la mà de The Jokerz, David Vento, Julien Rossini i Aina Lanas.
Un altre dels indrets emblemàtics del Sismògraf és la concorreguda jornada de dansa que es fa cada any al parc Nou d’Olot. Es farà diumenge, durant tot el dia, i es podran veure les propostes de les companyies Unaiuna, el teatre físic d’Iker Gómez, Iván Benito i la Intrusa. Un dels espectacles més destacats és la performance de la ballarina canadenca Caroline Laurin-Beaucage, Habiter sa mémoire. La creació i execució de l’espectacle tindrà quatre hores de durada i es repetirà el 29 d’abril amb motiu del Dia Internacional de la Dansa.
