31.01.2019 - 17:00
|
Actualització: 31.01.2019 - 17:56
La Candelera és una festa situada al cor de l’hivern que moltes vegades serveix per a preveure el final del fred. Hi ha moltes creences populars lligades a aquesta celebració i una de les més esteses a muntanya és que l’ós es desperta de la letargia hivernal. Per això, a molts indrets del país es fan, per aquestes dates, les festes de l’ós. Són conegudes especialment les de la comarca del Vallespir, però la festa segueix un patró molt similar a tot arreu: un personatge es disfressa d’ós i es dedica a atemorir la població. Pel caràcter festiu, molt sovint es vincula aquesta festa al cicle de Carnaval, però també va estretament lligada a la Candelera.
Ja fa anys que les tres festes de l’ós que es fan al Vallespir –Arles, Sant Llorenç de Cerdans i Prats de Molló– malden per entrar a la llista de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco. Aquest cap de setmana es fa la primera, la d’Arles, que dura dos dies. Tot i seguir un patró similar, la festa té particularitats a cada poble. A Arles representa que l’ós s’enamora d’una noia del poble anomenada Roseta i, quan vol anar a festejar-la, un caçador i la seva comitiva l’empaiten pels carrers i el maten. També hi entren en joc les botes i les tortugues, una colla de personatges molt singulars amb un significat tot enigmàtic.
Després d’Arles, es faran festes de l’ós a Prats de Molló (24 de febrer) i a Sant Llorenç de Cerdans (3 de març). A Prats de Molló en lloc d’un ós n’hi ha tres: són tres joves del poble que es vesteixen amb pells i es pinten la cara de negre. Aquesta vegada hi intervenen uns ‘barbers’ vestits de blanc que quan atrapen els óssos els esquilen. Tancarà el cicle Sant Llorenç de Cerdans , on la festa es fa coincidir amb l’obertura del Carnaval a la vila. A més de la cacera de l’ós, també hi intervenen un seguit de personatges únics: la Monaca, el Vell i la Vella, els Botifarrons…
