08.08.2019 - 21:50
L’estiu és sinònim de festa major: entre els mesos de juliol, agost i setembre, tot el país s’omple de cercaviles, concerts, balls, àpats comunitaris i correfocs. Però cada festa té les seves característiques que la fan única i per això us oferim una tria de les deu més destacades del país. N’hi ha un parell que són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, n’hi ha que són multitudinàries i algunes altres que destaquen per la riquesa de la imatgeria festiva que hi participa. També en tenim una bona colla que són molt antigues i d’origen religiós i unes altres que van néixer fa unes quantes dècades amb un esperit totalment laic.
Alaior: caragols, ‘jaleos’ i cavalls per Sant Llorenç
Del 10 al 11 d’agost a Alaior. A Menorca, les festes protagonitzades per cavalls van més enllà del tradicional Sant Joan a Ciutadella, i per Sant Llorenç, a Alaior, també s’hi fan unes festes amb caixers, caragols i jaleos. És una festa molt antiga, amb més de set-cents anys d’història, que va estretament lligada a l’ermita de Binixems, a cinc quilòmetres de la vila. A més dels espectacles eqüestres, a la festa també participen gegants, hi ha balls tradicionals i una desfilada de carrosses. Més informació a: Festes de Sant Llorenç a Alaior.
Les alfàbregues són les protagonistes de la Festa Major de Bétera
Del 12 al 22 d’agost a Bétera. Com moltes altres viles del país, Bétera fa festa major pel 15 d’agost en honor a la Mare de Déu. Però aquest poble del Camp de Túria es caracteritza per homenatjar-la amb alfàbregues espectaculars conreades expressament per a la festa i que fan més de dos metres d’alçada. L’acte central és una cercavila que transporta les plantes a l’església i en què els participants llueixen vistoses camises florejades i es llancen quilos de confeti. I per si tota aquesta disbauxa és poca, la jornada acaba amb una espectacular cordà i coetà, dues manifestacions de traques populars. Més informació a: Festes de Bétera.
Elx viu la nit més clara de l’any amb l’Albà
Del 7 al 15 d’agost a Elx. El Misteri d’Elx és una de les mostres de cultura popular més destacades del país i el 2001 fou catalogat per la UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Un parell de dies abans de la representació, el cel de la capital del Baix Vinalopó roman tota la nit permanentment il·luminat. És la Nit de l’Albà, una revetlla consistent a llançar milions de castells de focs des dels terrats de les cases. El moment més espectacular és la mitjanit, quan s’apaga l’enllumenat públic i a la Basílica de Santa Maria es llança un castell de focs amb milers de coets que és capaç d’il·luminar durant uns segons gran part de la ciutat. Després, la festa prossegueix amb el costum de menjar síndria i una guerra de carretons a la Glorieta. Més informació a: Nit de l’Albà.
L’aigua pren el protagonisme per Sant Magí a Tarragona
Del 14 al 19 d’agost a Tarragona. Per Sant Magí, l’aigua és la protagonista: com que la llegenda del patró de Tarragona explica que va portar miraculosament l’aigua a la ciutat, en honor seu es fa una festa en què l’objectiu primordial és remullar-se. Per això alguns dels actes més destacats són la Remullada, en què s’instal·len uns quants sortidors a la plaça del Rei, i la Sindriada, un acte solidari per a refrescar-se menjant síndria. Però també hi ha espai per a la tradició amb el romiatge fins al Santuari de la Brufaganya, que a la tarda fa la seva espectacular entrada a la ciutat, i la representació de la llegenda del sant feta per l’esbart Santa Tecla. La Festa Major ‘petita’ de Tarragona es completa amb concerts, actes per a la mainada i castells. Més informació a: Festes de Sant Magí a Tarragona.
La festa de barri més famosa: la Festa Major de Gràcia
Del 15 al 21 d’agost a Barcelona. Entre les festes majors de barri, la de Gràcia és de les més conegudes del país. No en va, Gràcia va ser una vila independent fins al 1897 i l’any passat va celebrar el bicentenari de la Festa Major. L’activitat més coneguda són els espectaculars carrers guarnits, que cada any participen en un concurs que premia diversos aspectes. Enguany, n’hi haurà vint-i-quatre i cadascun té el seu programa d’activitats. Però a banda d’això, la Vila de Gràcia es caracteritza per tenir una cultura popular molt rica amb gegants, les colles de diables, les bèsties fogueres i els castellers. Més informació a: Festa Major de Gràcia.
Foc i rock a l’Aquelarre de Cervera
Del 30 d’agost a l’1 de setembre a Cervera. L’any 1978, un grup de joves de la capital de la Segarra va decidir de muntar una festa laica que reivindiqués l’esperit pagà i popular. D’aquesta manera va néixer l’Aquelarre, una celebració que barreja la mitologia amb el foc, l’aigua i la música. L’acte central és una cercavila encapçalada per bruixes, diables i dracs que té per objectiu invocar el mascle Cabró, el protagonista de la festa. L’apoteosi festiva arriba quan finalment apareix i ruixa els participants amb un canó d’escuma durant un acte que és conegut com l’escorreguda. Pel que fa als concerts, enguany hi actuaran Pupil·les, la Companyia Elèctrica Dharma, Zoo i Pastorets Rock. Més informació a: Aquelarre de Cervera.
En Tocasons Taradell: quan l’aparició d’un bandoler aixafa la festa
20 i 23 d’agost a Taradell. En plena Festa Major, Taradell rep la visita d’en Tocasons, un bandoler llegendari del segle XVII recordat pel seu atractiu i pels mètodes peculiars que emprava. La festa n’escenifica l’aparició al poble un dia que hi havia ball i la seva captura i judici posteriors. El bandoler es distingeix dels altres pel seu vistós barret amb ploma de color carabassa i és encarnat cada any per un taradellenc diferent. L’autèntica identitat del personatge és un dels secrets més ben guardats de la festa. Més informació a: Festa d’en Tocasons.
La importància de ser blanc o blau a Granollers
Del 24 d’agost a l’1 de setembre a Granollers. La Festa Major de Granollers té una característica que la diferencia de la resta de festes del país: la rivalitat festiva entre les colles dels Blancs i els Blaus, que marca el ritme de la celebració. A més dels actes tradicionals que organitza l’ajuntament, el programa és farcit de les activitats organitzades per un bàndol i un altre i, sobretot, pels desafiaments constants que cal superar per esdevenir el guanyador. Tot va començar l’any 1983, quan es repensava la Festa Major d’estiu i es va optar per un model completament nou i trencador amb la tradició. Més informació a: Festa Major de Granollers.
La Festa Major de Vilafranca: imatgeria centenària i castells de primera categoria
Del 29 al 31 d’agost a Vilafranca del Penedès. Molta imatgeria festiva, diades castelleres de primer nivell i una participació popular multitudinària. Aquests són alguns dels elements més distintius de la Festa Major de Vilafranca, en honor a Sant Fèlix. És un dels municipis que ha sabut conservar més bé les tradicions. Així, per festa major es pot veure el drac més antic d’Europa, escoltar els versots d’una colla de diables centenària, veure ballar la majestuosa Àliga, gaudir de balls únics… Un dels actes més esperats de tota la festa és la diada castellera de Sant Fèlix, un dels actes més destacats de l’agenda castellera anual. Més informació a: Festa Major de Vilafranca.
La Tomatina: la batalla festiva més roja
El 29 d’agost a Bunyol. Cada darrer dimecres d’agost, a Bunyol, s’hi fa la Tomatina, una de les festes del país més conegudes internacionalment. La celebració és una de les batalles festives més espectaculars que es fan; en una sola hora, es llancen més de cent quaranta tones de tomàquets madurs. Tot comença cap a les onze del matí, quan entren al centre del poble un seguit de camions ben carregats. El so del primer petard dóna el tret de sortida de la batalla, que deixa els participants i els carrers completament tenyits de color vermell. Més informació a: la Tomatina.
