Ferran Busquets: ‘Si a l’allotjament de la Fira de Barcelona hi ha una infecció, serà un desastre’

Des d’avui, la Fira de Barcelona allotja persones sense llar perquè passin sota cobert el confinament per la pandèmia del coronavirus 2019. L’ajuntament, la Creu Roja i l’exèrcit espanyol han preparat el pavelló 7, un espai de 6.000 metres quadrats, per allotjar-hi mil persones. De moment, ofereixen 225 places, que s’han d’afegir a les 160 que s’han obert a l’Espai Pere Calafell, l’alberg Dos de Maig i un dispositiu de Serveis Socials de Sant Joan de Déu. Aquest macroallotjament ha despertat l’escepticisme d’entitats que ajuden persones que dormen al carrer, com la fundació Arrels, que dubta de la idoneïtat d’encabir dos centenars de persones en un mateix espai, tenint en compte que les autoritats sanitàries demanen, justament, d’augmentar la distància social entre persones per evitar els contagis. Ferran Busquets, director de la fundació Arrels des del 2012, atén VilaWeb per valorar aquesta situació d’excepcionalitat, que encara és molt més crua per a les persones sense sostre. Sense casa, exposats a la malaltia i perseguits per l’ordre de confinament.

—Com viuen l’estat d’alarma pel coronavirus les persones sense sostre?
—Tenen un doble problema. Per una banda, són població de risc perquè tenen la salut molt deteriorada. Una persona que ha viscut al carrer viurà, de mitjana, vint anys menys que el conjunt de la població. El 30% de les persones que dormen al carrer tenen una malaltia crònica. De fetge, de cor, de ronyó, de pulmó… Després, com que no tenen casa, no es poden confinar enlloc ni complir les recomanacions higièniques de les autoritats.

—Com se suposa que s’han de confinar si no tenen casa?
—Aquest és el drama. Quan hi ha una vulneració de drets, com el dret a l’habitatge, es desencadena la vulneració d’altres drets. No tens llar, i això et vulnera el dret a la salut, que es deteriora amb el temps. Tampoc no tens el dret a la seguretat, pateixes moltes agressions. Ets en una situació de desemparament total, i quan arriba una crisi com aquesta encara es fa més gran. No tenen cap opció de sortir-se’n.

—No s’ha previst cap supòsit per a les condicions d’aquestes persones?
—No hem vist res en aquest sentit. Ens preocupa que si ara s’habiliten espais per a persones sense llar, es reforci l’excusa que no poden ser al carrer i els forcin a anar-hi. En realitat, no és un lloc on anar. Creu Roja va penjar unes fotografies de l’espai que han habilitat a la Fira de Barcelona, són impressionants. No sé com es podrà gestionar això. Si hi va gent, fantàstic, però hi ha un gran gruix de persones que segur que no hi aniran, per diferents motius. Perquè serà un espai massificat que se’ls farà molt gran, perquè no es podran desplaçar, perquè per algunes persones la zona on són és casa seva… La dificultat és molt gran.

—L’allotjament de la Fira de Barcelona tindrà una capacitat màxima de mil persones, encara que en un començament oferirà 225 places, que s’afegeix als allotjaments municipals ja existents. N’hi ha prou per a totes les persones sense sostre de la ciutat?
—Entenem l’esforç que es fa i podem fer-ne alguna valoració positiva. A les fotografies es pot veure que són espais massificats, ja veurem com es gestionen. Si pensem en metres quadrats, probablement sí que hi cabria tothom, posats com si fos una granja, però parlem de persones. No creiem que obrir un gran espai massificat sigui cap solució, serà un problema. Nosaltres proposem obrir petits espais arreu de la ciutat. Tenim informació d’una persona de Madrid que ens explica que la gestió d’aquests espais no és gens fàcil. Hi ha conflictes i la gent dorm una al costat de l’altra. Si hi ha una infecció, serà un desastre.

Treballant a contrarellotge pel muntatge de l'alberg de confinament per a persones #sensesostre a la Fira. En 48 hores allotjarem a 225 persones.#AccióCreuRoja #COVIDー19 #SomCreuRoja pic.twitter.com/HwkFUKiN61

— Creu Roja Barcelona (@CreuRojaBCN) March 23, 2020

—Se suposa que és una mesura per a evitar els contagis, però en compte de mantenir el distanciament social volen agrupar-hi moltes persones.
—Quin és l’objectiu:  ajudar les persones sense llar o només que estiguin confinades? S’ha muntat perquè volem que tothom estigui confinat, i com que hi ha un grup de gent que no té on anar, els muntem un lloc. No ho fan perquè hi hagi molta gent dormint al carrer, perquè si no, s’hauria fet abans. És una necessitat que ara es cobreix perquè ens interessa que els ciutadans estiguin coberts. El dia que això s’acabi els diran ‘gràcies per tot, a reveure’.

—Se sap si en aquests allotjaments per a persones sense llar hi podran accedir animals de companyia, que en molts casos són els únics que s’estan amb ells?
—No ho sabem, però és força probable que no. M’estranyaria que hi poguessin entrar, però no en tenim gaire informació.

—Un altre problema és que si et confines sota un sostre no en pots sortir si no és per a les excepcions previstes pel decret del govern espanyol. Què passa amb els casos de drogodependències?
—Aquest serà un dels problemes. Serà com a les presons. O passen una abstinència i la síndrome de dependència o bé els deixen sortir. Hi haurà gent que s’escaparà. És una de les dificultats més grans, tret que s’aprofiti l’espai per a fer alguna mena de desintoxicació. A nosaltres no ens ha arribat absolutament res de tot plegat.

—Ara per ara, què passa si un agent de policia es troba algú que viu al carrer i no té on anar?
—Ens ha arribat que s’han aixecat actes a persones que dormien al carrer. En principi, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana ens van garantir que no hi havia cap instrucció de multar-los i que demanaven als agents que no ho fessin. Ara mirem de repartir certificats que expliquin que dormen al carrer perquè el puguin ensenyar a la policia.

—Us heu trobat casos de conflictes entre aquestes persones i agents que els pressionin perquè es moguin?
—Fins ara no, perquè no s’han obert aquests espais, però és força probable que passi. Com que hi haurà un lloc on confinar-se, pot ser que comencin a perseguir tots aquells que no hi vagin. Hem detectat un increment de gent que es queixa perquè els molesta trobar-se algú al carrer. També ens preocupa l’arribada de l’exèrcit. Amb els cossos de policia treballem, més o menys, la manera com tractar les persones que dormen al carrer. Però no sabem quina reacció tindran els militars. No sabem si l’exèrcit tindrà ordres de confinar tothom tant sí com no.

—Les entitats socials teniu gaires problemes per a treballar durant l’estat d’alarma?
—Hem tingut algunes dificultats perquè la policia ha aturat alguns dels nostres professionals, però ho hem solucionat fent documents acreditatius. Nosaltres som serveis bàsics i, com a tals, podem funcionar. Hem tancat serveis com el taller ocupacional, però mantenim els espais que allotgen 205 persones i intentem garantir que el servei funcioni. Tenim garantit el suport a les persones allotjades i uns serveis molt bàsics per als equipaments higiènics del nostre centre obert. No es pot anar a la sala d’estar, però.

—Els menjadors socials s’han pogut mantenir oberts?
—Els públics no s’han tancat, però el problema és que reparteixen menjar fred. Menjar cada dia de pícnic es fa complicat. Moltes persones han perdut la referència de llocs on anaven i els ajudaven. Restaurants que els donaven menjar o un cafè calent. Ara tot ha tancat i no saben on anar.

—Als qui demanen almoina com els afecta que no hi hagi ningú al carrer?
—Ho deuen notar, però tampoc no tenen gaires llocs on gastar-ho. Els arribaran menys diners, però se’n sortiran d’alguna altra manera. El carrer et fa desenvolupar una capacitat de supervivència brutal, però tindran moltes més dificultats que abans.

—I psicològicament?
—Malauradament, la gent que és al carrer ja està traumatitzada. Passa que estar més aïllats els fa sentir-se encara més estranys. Veuen que tothom es confina i pateixen per què haurien de fer ells. Ara rumiem si podem fer alguna proposta més concreta per a resoldre això.