Femme In Arts, a l’arrel cultural de les violències masclistes

Quina és l’arrel de les violències masclistes? Com afecten les dones segons de quina cultura provinguin? Aquestes són algunes de les preguntes que el festival Femme In Arts vol respondre en el tercer any de vida. Del 21 al 24 de novembre, dins la commemoració del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Envers les Dones, al centre cultural lo Pati d’Amposta s’hi han programat vuit activitats multidisciplinàries per a promoure diàleg creatiu i, alhora, apoderar les dones a partir de la creativitat.

Presentem el cartell de Femme In Arts 2019! 🙂
El pròxim 21 de novembre, arriba la tercera edició de Femme in Arts "Visibles a escena"💜

+info: https://t.co/ppCTLEDa1T#FemmeInArts2019 #visiblesaescena #Lopati #viuamposta pic.twitter.com/vB6ddtved5

— Lo Pati Centre d'Art (@centreartlopati) November 15, 2019

Femme In Arts vol ser una mostra oberta al context més proper, al territori, segons que explica la comissària de l’exposició, Anna Zaera; però també vol obrir finestres ‘a la percepció de la dona i de la violència estructural contra les dones en les altres cultures’. Enguany les organitzadores s’han proposat d’aprofundir l’anàlisi cultural de la violència, contrastant-la en cultures i contexts diferents. Zaera ho explica així: ‘La violència no és tan sols una agressió explícita contra un cos, una propietat o una identitat, sinó que incorpora qualsevol política, forma d’educació, missatges publicitaris, relacions econòmiques, pràctiques religioses’ i més trets que poden variar entre cultures i que és necessari d’explorar.

El festival vol posar tots aquests temes sobre la taula amb un diàleg creatiu, partint de la idea que allò que és personal és polític per a vincular idees. Tal com explica Zaera, volen observar les connexions entre la vida personal, la vida comunitària i les identitats dels pobles. Durant el festival es parlarà de temes com el plaer amb les lluites armades, el feminicidi, les cosmologies andines amb els cossos o els rols domèstics amb les migracions. Hi haurà discursos que posaran en comú el món local i el global, entenent que la violència pot englobar moltes formes d’opressió, de les relacions interpersonals al tracte amb l’entorn natural, passant per les desigualtats socials.

Per a reivindicar l’art i l’arrelament al territori, el festival comença avui amb una jornada prèvia a la inauguració amb l’exposició ‘Cartografia íntima‘ de l’artista Núria Arias, que fa una comparació entre el cos com a mapa i el delta de l’Ebre, una mena d’analogia que vol fer reflexionar sobre la relació entre el cos i la terra on habitem, amb referències a la cultura maia, que considerava la terra antropomòrfica i l’ésser humà una part indissoluble de l’univers. En la inauguració de l’exposició, que es podrà veure al vestíbul de lo Pati, tots els dies del festival, Arias conversarà amb l’artista Teresa Mulet, que actualment també exposa al mateix espai la mostra ‘Camps de control‘.

L’acte inaugural del festival és Una mujer fue la causa, una reflexió sobre la feminitat amb el flamenc experimental de LaboratoriA. Quatre dones amb un llenguatge comú, el flamenc, amb què experimenten i polvoritzen etiquetes amb una escenificació multidisciplinària, eclèctica i arriscada, amb text, dramatúrgia i noves tecnologies. Després de l’espectacle, hi haurà un diàleg amb les artistes per a obrir la porta a tres dies d’arts, cinema, poesia, tallers i reflexions sobre les violències masclistes.

Dissabte és el dia dedicat a l’art audiovisual, amb tres projeccions de documentaris. El primer, Las muertes chiquitas, de Mireia Sallarès, un projecte coral i d’envergadura en què trenta dones mexicanes tracten de temes com el plaer, la violència, el dolor i la mort, amb l’orgasme (la petite mort, en francès) com a fil conductor. El documentari, de cinc hores de durada, es podrà veure sencer l’any vinent al Femme In Arts, i enguany se’n projectarà el teaser i un avançament del projecte total, que també inclou una sèrie de fotografies i àudio del relat. Tot seguit, i recollint el testimoni de la feminitat a l’Amèrica Llatina, es projectarà el documentari El despertar de las hormigas, de la directora costa-riquenca Antonella Sudasassi, que retrata la pèrdua de llibertat de la protagonista a causa dels rols de mare i d’esposa. Després de la projecció hi haurà un col·loqui dirigit per Anna Palacios (del servei d’Atenció a les Dones de l’Ajuntament d’Amposta) i Maria Teresa Lletí (de servei d’Intervenció Especialitzada de les Terres de l’Ebre). Per acabar la jornada cinematogràfica es projectarà el documentari Cuidar entre terres, produït per CooperAcció i el setmanari la Directa. El film parla de les dones immigrants d’Europa. La majoria acaben fent feina domèstica, però qui té cura de les seves famílies als països d’origen? Per a acabar de respondre a aquesta pregunta, després de la projecció hi haurà un diàleg entre la realitzadora del film, Núria Gebellí, i una de les protagonistes, María Osorio.

Una de les novetats d’enguany arriba diumenge. Tal com explica Zaera, respon a la voluntat d’obrir també una finestra al món digital. És el taller de Guerrilla Feminista, amb Elena Fraj, destinat tant a gent del món de la cultura, de l’art, de la comunicació, com també a dones que s’han pogut sentir intimidades o agredides a la xarxa. La idea és mostrar, amb casos pràctics, ‘com les dones s’organitzen i fan accions d’autodefensa o escarns a homes que han proferit comentaris masclistes o a empreses que tenen campanyes publicitàries sexistes’.

Diumenge també serà el dia més literari. L’escriptora Najat El Hachmi presentarà el seu primer llibre d’assaig, Sempre han parlat per nosaltres, en què alerta del perill d’establir un cercle de tolerància sobre els mandats musulmans, partint de l’experiència, en primera persona, de venir d’una família de religió musulmana. S’abordarà la discriminació de la dona començant pel vel i continuant per la manca de llibertats sexuals. El festival es clourà amb una festa de les lletres: un Poetry Slam amb la poetessa i codirectora del festival Barcelona Poesia, Mireia Calafell. És un espai obert a les dones de les terres de l’Ebre perquè puguin recitar poesia o més manifestacions artístiques, per a fer-les visibles a escena i perquè puguin enfortir-se com a col·lectiu.