La tercera sessió de la vista oral del judici del cas Palau ha permès de veure allò que tanta gent esperava: la implicació de CDC davant el tribunal. Efectivament, per primera vegada, Fèlix Millet i Gemma Montull han implicat Convergència. No havia passat fins ara. Segons Millet, l’empresa constructora Ferrovial subornava CDC en canvi de tenir obra pública, i utilitzava el Palau d’intermediari. La comissió era del 4% del cost total de l’obra, ja fos la Línia 9 o la Ciutat de la Justícia. CDC se’n quedava un 2,5%, Millet un 1%, i Montull un 0,5%, segons Millet. Dels vint milions d’euros llargs que inclou el cas Palau, sis milions afecten CDC.

De jove, a la Guinea Equatorial, Fèlix Millet va fundar un grup musical que es deia Banana Boys, i que va fer furor en aquella colònia on es va començar a fer ric.  Hi tocava el saxo.  Avui, amb el micròfon a la mà, l’home  ha cantat.

Gemma Montull ha fet unes declaracions en la mateixa direcció, i també ha implicat a CDC en el cobrament de suborns. Només que en el seu cas ha afirmat que eren Millet, i el seu pare, Jordi Montull, els qui manegaven tota l’operació. Ella, si de cas, va pecar de no frenar-los, ha acceptat. I és en el moment que ha implicat son pare que Gemma Montull ha esclafit a plorar. I hi ha tornat quan ha assegurat que ella no s’havia quedat ni un cèntim de l’espoliació, tot i l’acusació de què és objecte. Aquesta és, de fet, l’estratègia dels Montull: que tot recaigui en el pare, i la filla pugui evitar presó. I en això van d’acord.

Pacte Millet-fiscalia?
La primera pregunta que molts dels assistents al judici s’han fet és si Fèlix Millet havia implicat CDC en canvi de rebaixar la pena. No ho pensa pas l’advocat de l’acusació particular, Àlex Solà: ‘D’entrada, van tard. No sé si els servirà de res confessar ara. Millet sabia que avui Gemma Montull implicaria CDC. Cosa que ell no havia fet mai en la seva confessió. Perquè Millet havia confessat l’espoliació, però no els suborns a CDC. Per tant, o ho feia ara o la seva confessió era incompleta. Ho ha fet per això. Per no quedar malament ell.’

Un altre detall que no ha passat per alt durant la declaració de Millet és que, tot i les fortes desavinences amb els Montull (ni es parlen dins la sala), no ha disparat en cap moment contra Gemma Montull. Tot ho ha carregat al seu pare, Jordi Montull. La filla, gairebé ni l’ha citada. I això és important, perquè Gemma Montull és l’única que intenta estalviar-se la presó. Si Millet la implicava directament li hauria estat més difícil. Però no ha passat.

Tot i que Millet ha acceptat una part de l’espoliació, i els suborns, ha negat tenir coneixement detallat de les operacions, que ha fet recaure en Montull. ‘No ho sé’, ‘No ho recordo’, ‘Ho ignoro’ són expressions que Millet no ha parat de fer servir. Aquesta declaració es contradiu amb la de Gemma Montull: Fèlix Millet ho seguia tot fins al més mínim detall.

Millet ha tornat a acceptar que amb diners del Palau va fer viatges privats, es va pagar obres de casa i es va atorgar un sou de 800.000 euros l’any, en forma de primes, sense consentiment de la junta del Palau. Això sí, no ha sabut respondre on eren els nou milions que ningú no sap on són.

‘No havia vist mai res igual’
Realment espectacular ha estat veure fins a quin punt es registraven els moviments del diner negre i il·legal de Ferrovial al Palau de la Música, i del Palau de la Música a CDC. Tot s’apuntava fins al detall, deixant un rastre que ha anat molt bé a fiscalia. Alguns dels documents s’han exhibit avui a la vista. ‘Això és perquè es creien impunes, i els guardians del calabós. Els intocables que no pensaven que serien mai atrapats’, apunten fonts de l’acusació. ‘No havia vist mai res igual.’

Un dels moments més interessants que s’han viscut a la sala ha estat quan s’ha pogut veure que des del Palau de la Música es registraven pagaments de Ferrovial gairebé cada mes. Cada mes. I durant anys. I allà apuntaven què es quedaven Millet i Montull, què anava a CDC i què es quedava en forma de patrocini. Perquè aquests diners es declaraven en forma de patrocini, però Gemma Montull ha dit que el patrocini rai: la majoria anava a parar a CDC, Montull i Millet. I no solament això: es feien previsions a un any vista. És a dir, calculaven quina obra pública s’adjudicaria a Ferrovial i quants diners tocarien a CDC, Montull i Millet a mesos vista. Per previsió, diguem. El fiscal fins i tot ha vingut a dir que Millet a vegades rebia consells de Ferrovial perquè fes pressió a CDC: ‘No ens donen prou obra pública. En volem més!’ Millet ho ha negat.

Millet apunta, però no del tot
Tot i que s’especulava que Millet no únicament esmentaria el tresorer de CDC, Daniel Osàcar, sinó que apuntaria directament a càrrecs més importants del partit, el cas és que al final no ho ha fet. Osàcar i prou. En canvi, sí que ha apuntat a una altra cúpula: la de Ferrovial. Diu Millet que ell va parlar directament amb el fundador de la companyia, Rafael del Pino (ara mort) sobre aquest afer.

L’anècdota de la intervenció de Millet, que ha durat gairebé dues hores, ha estat el moment que ha declinat d’anar al lavabo, tot i l’oferiment dels magistrats. ‘Puc aguantar’, ha dit abatut en la seva cadira de rodes.

Gemma Montull explota
Gemma Montull, amb un toc de color rosa, ha declarat força nerviosa, i s’ha esfondrat dues vegades, fins al punt d’esclatar en plors. Primer, quan ha deixat entendre que ella no ordenava res i només rebia ordres del seu pare, Jordi Montull, i Fèlix Millet. Acusar son pare, l’ha feta plorar. Això a banda, ha fet allò que aquests dies s’han anat anunciat per la premsa: ha implicat CDC. Però ha insistit a dir que ella no en sabia res i que només rebia ordres.

Un moment poc creïble de Montull, almenys des dels seients del públic, ha estat quan ha dit que no sabia res de les obres que s’havien fet… a casa seva! Tot això, novament, ‘ho portava el meu pare’. I també ha grinyolat a més d’una orella que es presentés com una secretària de direcció i no com la directora financera que era del Palau. ‘En tenia el càrrec, però no les funcions. Jo cobrava uns 60.000 euros l’any, com les secretàries. I no podia treure diners dels bancs, per exemple, amb la meva signatura, cosa que els directors financers sí que poden fer. ‘

‘Què s’ha pensat aquesta dona!’
Aquesta és la frase que se li ha escapat a un dels membres de la defensa de CDC i Daniel Osàcar. Estaven indignats que Gemma Montull acusés Daniel Osàcar d’una cosa de què fins ara ningú l’havia acusat: de crear factures falses i portar-les en mà al Palau de la Música, per poder justificar els pagaments que rebia CDC. ‘Em sembla molt bé que la Gemma es vulgui estalviar els vint-i-cinc anys de presó que li demanen. Però que no ho aconsegueixi en canvi d’enviar el meu client a la presó, on acabaria morint de vell. Què s’ha pensat aquesta dona!’

Demà, Jordi Montull
Demà declararà Jordi Montull. Però la gran confessió, que fa temps tothom es pensava que la faria ell, l’ha acabada fent Gemma Montull, i Fèlix Millet. Des d’ahir Convergència ja pot plorar amb raó. Per primera vegada, des del Palau, Millet i Montull els han acusats. Gemma Montull pot plorar, també, perquè no ha de ser fàcil passar totes les culpes a ton pare.  I en darrer terme queda Fèlix Millet, que de moment no ha plorat en cap moment, llevat que no ho hagi fet en els repetits viatges cap al lavabo.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]