Exigeixen al govern espanyol de saber la veritat sobre el 17-A arran de la declaració incendiària de Villarejo

  • Molts es pregunten per què la relació entre el CNI i l'imam de Ripoll no es va investigar en el judici dels atemptats

VilaWeb
Homenatge a la Rambla pel tercer aniversari de l'atemptat del 17-A
Redacció
11.01.2022 - 17:04
Actualització: 11.01.2022 - 19:09

Les declaracions de l’ex-comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo afirmant que el CNI va estar implicat en els atemptats del 17-A a Barcelona i a Cambrils, han provocat una reacció col·lectiva de la classe política catalana. Segons que ha dit Villarejo, l’atemptat va ser “un error greu del senyor Sanz Roldán [ex-director del CNI], que va calcular malament les conseqüències de fer un petit ensurt a Catalunya“. Bona part de les crítiques van en una mateixa línia i es pregunten per què la relació entre el CNI i l’imam de Ripoll no es va investigar en el judici dels atemptats.

Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Javier Martínez –que va perdre el fill a l’atemptat de Barcelona– i diputat de Junts, n’ha parlat a TV3 i ha dit que “Villarejo no ha dit res que no sospitéssim o sabéssim”, però que fins ara no s’havia pronunciat amb aquests termes. “Aquest ‘ensurt’ va costar la vida del Xavi i més persones”, ha dit recordant el fill del seu client. Malgrat que ha reconegut que “tot allò que digui Villarejo cal posar-ho en quarantena”, ha criticat que en diverses ocasions han demanat que s’investigués judicialment el vincle del CNI amb l’imam de Ripoll Abdelbaki es Satty i es reconegués la responsabilitat de l’estat, els tribunals ho han impedit. “El sistema penal ha operat per a escapçar línies d’investigació i evitar que puguem conèixer la veritat”, ha dit.

L’advocat ha dit que, després de la sentència de l’Audiència espanyola per la qual es van condemnar a 53 anys de presó, 46 i 8 els tres acusats del 17-A, ha presentat diversos recursos a la sentència amb l’objectiu d’esgotar la via judicial espanyola i, posteriorment, arribar a la justícia europea de la mà de víctimes d’altres nacionalitats. “Dubto molt que dins de l’estat espanyol arribem a tenir certeses sobre el tema”, ha lamentat.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha demanat als serveis jurídics de la Generalitat que estudiïn les accions legals que puguin emprendre i ha exigit que s’investigui si el que ha dit Villarejo és veritat.

L’ex-president Quim Torra, per la seva banda, diu que “ens trobaríem davant d’un crim d’estat” i que “cal arribar fins el final”. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha dit que “és absolutament imprescindible saber la veritat” i ha afegit que, “a la llum de les greus informacions aparegudes”, ara és “absolutament imprescindible saber la veritat”. “Aportar transparència a un atemptat tan greu és fonamental. Ocultar informació sota la premissa del secret oficial no aporta credibilitat, al contrari, desacredita”.

Quim Forn, que era conseller d’Interior en el moment dels atemptats, ha reivindicat el dret de saber la veritat i ha demanat a la fiscalia que ho investigui. “Què pensa fer la fiscalia? Xiular com ha fet el congrés dels diputats”, ha escrit en relació amb la negativa del congrés espanyol d’investigar la relació del CNI amb l’imam.

El diputat d’ERC Gabriel Rufián, ha escrit: “25 segons que congelen la sang”. Ell mateix ja ha avançat que demanen la compareixença del president del govern, el ministre de l’Interior i de l’ex-director del CNI, així com reprendre les comissions d’investigacions que diu que els han vetat: “Exigim explicacions immediates. El govern no pot callar”.

A diferència del congrés espanyol, al Parlament sí que va crear una comissió d’investigació sobre el 17-A. El seu president, el diputat Jordi Munell (Junts), batlle de Ripoll, també ha reaccionat avui a Twitter: “Molt greu aquesta declaració. Ara cal exigir de nou als partits que ho varen bloquejar, una comissió d’investigació al Congrés espanyol i explicar en seu parlamentària pública les exposicions i conclusions de la Comissió de Secrets Reservats”.

Per la seva banda, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha escrit: “Una unitat policial d’un ministre que hauria permès un atemptat, protegit corruptes i perseguit adversaris polítics. Alguns agents en actiu, condecorats i amb pagues vitalícies regulades per lleis franquistes encara vigents. Ignominiós. No demanem saber la veritat, ho exigim”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any