Exhumen a Torelló l’esquelet d’un soldat republicà afusellat a les acaballes de la guerra del 36-39

  • Una fotografia del 2008 amb el masover que va presenciar l'enterrament al lloc dels fets ha estat clau per a trobar la fossa

VilaWeb
ACN
30.07.2015 - 06:00

Un grup d’arqueòlegs del Departament de Governació, amb la col·laboració de l’Associació d’Estudis Torellonencs (ADET), ha localitzat una fossa amb l’esquelet d’un soldat republicà afusellat a les acaballes de la guerra de 1936-1939. Un membre de l’ADET, Xavier Vilà, ha explicat a l’ACN que dos elements clau han servit per a localitzar l’enclavament i poder exhumar el cos: una fotografia del 2008 amb un dels masovers que va presenciar l’enterrament al lloc dels fets i la història que recollia un llibre escrit fa quaranta anys sobre la guerra. L’esquelet es troba en perfecte estat, llevat d’una part del crani. Ara podrà ser identificat amb els estudis al laboratori.

Les tropes franquistes van entrar a Torelló (Osona) pels camps del sud, des de Manlleu, i es van establir als puigs que envoltaven la vila. El 4 de febrer, un camió amb soldats republicans anava cap a Torelló per carretera quan les tropes nacionals els van sorprendre. Tot seguit els van detenir a tots i els van portar al mas del Puig, als afores de la vila. Els soldats van ser alliberats perquè poguessin fugir cap a la frontera, però entre ells hi havia dos oficials que van ser retinguts i van passar la nit al mas.

Cap a la matinada, es van poder sentir uns trets i al matí, les tropes feixistes ja s’havien apoderat del poble. Els masovers, un dels quals era Josep Bertrina, de bon matí, van sortir de casa i es van trobar un soldat mort; l’altre probablement va fugir. Van anar a la casa de la vila per saber què n’havien de fer, del cos del solat. Al consistori, ara a mans dels franquistes, els van ordenar que l’enterressin.

Aquesta és la història que es recull en un llibre de memòries de la guerra del 1936-1939 que va escriure ara fa quaranta anys un dels fundadors de l’Associació d’Estudis Torellonencs. S’hi explicaven tots els fets que van passar al municipi durant la guerra i que havia pogut escriure gràcies al testimoniatge dels qui encara eren vius.

Seguint aquesta història, anys més tard, el 2008, l’ADET va fer una fotografia amb el masover Josep Bertrina al lloc dels fets, amb la perspectiva que algun dia es podria excavar el terreny.

Alhora, l’associació es va assabentar que una família cercava un soldat mort durant la guerra, que no apareixia a cap registre. Xavier Vilà ha explicat que de primer els va semblar que les dues històries ‘podien tenir alguna connexió’. Trobar la família els era molt difícil i un dia, llegint el diari, van veure que el Departament de Governació treballava per recuperar la memòria històrica per mitjà de l’exhumació de fosses. S’hi van posar en contacte i ràpidament es van posar a treballar en la mateixa direcció.

Un cos sense identitat

De moment, la identitat del cos que s’ha exhumat és desconeguda. Tot amb tot, el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Miquel Puig, ha explicat que amb els treballs posteriors a laboratori i gràcies a les bases de dades de què disposen, és possible que pugui ser identificat.

La doctora Núria Armentano, antropòloga, ha explicat que tots els ossos del cos són sencers tret del crani, que presenta fractures. ‘De moment –ha dit– tot això que veiem va coincidint amb les dades dels documentalistes sobre la persona que es buscava, i això és molt interessant.’

Reposar en pau
Un altre membres de l’ADET, Toni Prat, ha explicat que l’objectiu final de l’associació és que l’home ‘pugui descansar en pau, on li toqui i amb qui li toqui’. Si poguessin localitzar la família ‘ja seria la màxima il·lusió’. Amb tot, si finalment la identificació del cos no correspon amb les dades de la família que cerca el seu parent, les restes mortals descansaran juntament amb les de tots els morts de la guerra al cementiri municipal de Torelló. ‘Serà el darrer mort nostre al poble’, ha destacat Prat.

Per una altra banda, Miquel Puig ha explicat que en política de fosses de la guerra del 1936-1939, ‘la societat catalana s’ha adonat que per fer justícia i reparar la memòria de les víctimes s’ha de començar localitzant i identificant els desapareguts’. Aquest de Torelló, ha ressaltat, és ‘un cas d’èxit’ en aquest propòsit. El departament que dirigeix Puig, aquest últim any, ha localitzat set individus diferents, entre els quals tres esquelets sencers. Aquestes troballes han servit per a explicar millor les batalles que van tenir lloc als indrets on s’han trobat els cossos, ha afegit.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any