Preu, efectivitat, conservació… què diferencia els vaccins de Pfizer, Moderna i Oxford?

  • Els nous vaccins poden facilitar la distribució ara que Pfizer travessa dificultats, segons una experta britànica

VilaWeb
ACN
17.01.2021 - 08:23
Actualització: 17.01.2021 - 12:23

Europa confia d’ampliar el subministrament amb l’entrada al mercat del vaccí de Moderna aquesta setmana i possiblement amb el d’Oxford-AstraZeneca a partir del febrer, si obté l’aval. Just quan Pfizer i BionNTech travessen dificultats per distribuir el vaccí tres setmanes després d’iniciar el lliurament a la Unió Europea, els dos nous vaccins poden facilitar la campanya de vaccinació, apunta a l’ACN l’experta del King’s College, Penny Ward. “El vaccí de Moderna es pot fer servir en centres de la comunitat, mentre que el de Pfizer està més restringit als hospitals”, diu, recordant els forts requisits de refrigeració d’aquest últim. La fàcil conservació de les dosis és una característica que el vaccí de Moderna comparteix amb el d’Oxford.

“Es podria distribuir més àmpliament assumint que hi hagi prou dosis disponibles”, puntualitza. De fet, Ward avisa de l’escassetat de vaccins ara mateix per “l’alta demanda” arreu del món. “La nostra àmplia cartera de vaccins mitigarà el risc d’un subministrament limitat”, deia divendres la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Si finalment l’Agència Europea del Medicament (EMA) aprova el vaccí d’Oxford a final de gener, la UE comptarà amb tres vaccins diferents per a immunitzar la població contra la covid-19. Què els diferencia?

El vaccí de Pfizer-BioNTech

Amb una eficàcia del 95%, el vaccí de Pfizer-BioNTech es basa en una nova tecnologia per a generar immunitat a partir d’instruccions genètiques mitjançant un missatger anomenat mRNA. Per a obtenir una immunitat completa cal administrar una segona dosi vint-i-un dies després de la primera. Cada dosi té un cost de 12 euros i s’ha de conservar a temperatures ultrafredes de -70 °C, cosa que ha generat algunes complicacions logístiques.

Pfizer i BioNTech van ser les primeres farmacèutiques a introduir un vaccí contra la covid-19 al mercat europeu gràcies a l’aval del regulador de la UE. Brussel·les ha comprat anticipadament uns sis-cents milions de dosis a les companyies. La distribució va començar el 26 de desembre, si bé fins al març el subministrament serà limitat i s’espera que el gruix de les dosis arribi a partir d’abril.

El vaccí de Moderna

Moderna va ser la segona companyia a obtenir l’aprovació de l’EMA per a comercialitzar el seu vaccí contra la covid-19 al bloc europeu. Fent servir la mateixa tecnologia que Pfizer-BioNTech, la farmacèutica nord-americana ha demostrat que el seu vaccí té una eficàcia del 94,5%. A diferència de Pfizer, Moderna ha aconseguit d’emmagatzemar els vials a -20 °C, cosa que en facilita la distribució. Una altra característica favorable és que hi ha una setmana més de marge per a posar la segona dosi, en total uns vint-i-vuit dies. L’Organització Mundial de la Salut està pendent d’emetre una recomanació sobre la possibilitat d’ajornar més enllà de les quatre setmanes la segona dosi.

Per contra, el vaccí nord-americà és dels més cars que hi ha al mercat: té un cost de 18 euros. Això explica en part que la UE només n’hagi comprat 160 milions. La distribució va començar aquesta setmana i arribaran esglaonadament al llarg del 2021, especialment a partir de la primavera.

El vaccí d’Oxford

Oxford-AstraZeneca ha desenvolupat un vaccí contra l’adenovirus, similar al vaccí contra l’Ebola, que fa servir el virus genèticament modificat per generar una resposta immune, una tècnica ja coneguda. La seva efectivitat és d’entre el 60% i el 90% en funció dels grups d’edat i, per tant, és menor als vaccins de Moderna i Pfizer-BioNTech. L’experta Penny Ward assegura, però, que els tres són igualment útils per a immunitzar.

El vaccí britànic es pot conservar en un refrigerador normal i serà més fàcil de distribuir fora dels hospitals. A més, cada dosi té un cost de tan sols 1,78 euros. Així, el vaccí d’Oxford és el més barat de tots els vaccins comprats per la UE. En espera que l’EMA li doni el vist-i-plau previsiblement a final de gener, Brussel·les té assegurades prop de 300 milions de dosis. “No és tan cara com les altres, però s’ha de produir i distribuir igualment”, recorda Ward.

Les característiques dels tres vaccins poden ajudar a reforçar la campanya de vaccinació, però Ward creu que és molt important la capacitat de producció i distribució, com la disponibilitat de personal format per a administrar els vaccins. “La velocitat de vaccinació dependrà del subministrament i de la infraestructura per a vaccinar un gran nombre de persones”, avisa.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any