Featured Video Play Icon

El català es va parlar ahir al vespre al plenari del Parlament Europeu per primera vegada. L’independent Francesc Gambús va ser el primer de desobeir el president de la cambra, Antonio Tajani, i va parlar en català per commemorar el 25è aniversari de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries (ECRML). ERC, el PDECat i Esquerra Unida també ho van fer. Segons que ha pogut saber l’ACN, Tajani va vetar la petició de l’Intergrup de Minories del parlament de permetre i oferir interpretació ‘excepcionalment’ de les llengües no oficials en el plenari, en ocasió del 25è aniversari de la Carta.

El vice-president, Pavel Telicka, va dir abans de començar que parlar en alguna llengua no oficial era ‘prohibit’. ‘Sé que algú ha proposat la possibilitat de parlar en la seva llengua, més enllà de les llengües oficials de la UE; no és possible, de manera que continuarem amb les llengües oficials de la UE’, va dir abans de donar els torns de paraules. Telick havia estat avisat pels serveis del Parlament Europeu de la possibilitat que alguns eurodiputats intentarien parlar en català o en basc.

Sense traducció
L’eurodiputat independent Francesc Gambús fou el primer de parlar en català, desafiant el reglament de l’Eurocambra, que només permet la interpretació en una de les 24 llengües oficials. Telicka el deturà dues vegades, primer pensant que la interpretació en anglès no funcionava, i després per demanar-li en quina llengua parlava. ‘Parleu en català? Doncs he d’aplicar el que he dit abans, Tajani no ho ha permès’, va dir. I Gambús va respondre: ‘Entenc que el reglament no prohibeix que utilitzi una altra llengua, simplement diu que no em traduiran.’ Va insistir a parlar en català.

La iniciativa de permetre parlar en català, promoguda pel diputat d’ERC Josep-Maria Terricabras dins l’Integrup de Minories, havia rebut l’aval de l’assessor sobre ciutadania i llengües de Tajani, Markus Warasin, però finalment l’havia tombat el seu cap de gabinet, l’espanyol Diego Canga. Confós per la insistència de Gambús a parlar en català, Telicka, que presidia en aquell moment la cambra, li ho va permetre. ‘Si us plau, prossegueixi’, li va dir, però remarcant que no tindria traducció. A partir de llavors, el vice-president va permetre a tots els eurodiputats de parlar en llengües no oficials. El reglament diu que, en cas que un eurodiputat parli una llengua no oficial, li permetran de continuar, però sense traducció simultània.

Les intervencions
‘El president Tajani, abans de ser elegit, es va comprometre a defensar la diversitat lingüística’, va recordar Josep-Maria Terricabras en la intervenció. ‘Aquesta era una bona ocasió per a complir el seu compromís. Però no hem trobat, en ell, el suport que era lògic d’esperar. Ho lamento.’ Terricabras ha provat de negociar durant un mes i mig que el Parlament Europeu acceptés la iniciativa de promoure el multilingüisme amb motiu del 25è aniversari de la Carta Europea de les Llengües. ‘Confio que en el futur hi hagi més visió i més decisió en defensa del plurilingüisme en la presidència i en aquest parlament’, ha remarcat.

Com Gambús i Terricabras, també va parlar en català Marina Albiol (d’Esquerra Unida del País Valencià) i Ramon Tremosa (del PDECat). El basc Josu Juaristi (Bildu) va parlar en èuscar i Lidia Senra (Alternativa Galega), en gallec. Jordi Solé va aprofitar la intervenció per parlar del referèndum de l’1 d’octubre, però en anglès.

‘Mentre el català sigui prohibit en aquest parlament i la democràcia europea no pugui imposar-se als vets del govern espanyol, la UE s’afebleix i s’allunya dels catalans i catalanes’, va dir l’eurodiputat del PDECat, Ramon Tremosa.  I Albiol va declarar: ‘Avui hem decidit de desobeir. No em traduiran o potser em retiraran la paraula, però és la nostra manera de denunciar que fa vint-i-cinc anys que es va signar la Carta de Llengües Regionals i Minoritàries i encara no podem parlar en la nostra llengua al parlament que suposadament representa tots els ciutadans i ciutadanes d’Europa.’

El ‘no’ de Tajani
Terricabras, copresident de l’Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües, va proposar en nom del grup al president del parlament, Antonio Tajani, la possibilitat de permetre l’ús de llengües no oficials. En una sèrie de correus electrònics el 3, el 17 i el 30 de maig, Terricabras i els altres dos presidents del grup – l’hongaresa del PP Kinga Gál i el liberal finlandès Nils Torvalds–, van voler fer veure a Tajani que la iniciativa ‘podia ser un important gest simbòlic d’obertura cap a la diversitat lingüística del Parlament Europeu’ i un ‘homenatge pertinent’ per l’aniversari de l’ECRML, que és el dia 25 de juny.

En la primera carta, Terricabras, Gál i Torvalds van demanar a Tajani que permetés ‘l’ús excepcional de llengües minoritàries o de llengües diferents de les 24 oficials de la UE’ durant el torn d’intervencions dels eurodiputats de la sessió del 12 de juny a Estrasburg. De fet, Markus Warasin, l’assessor de Tajani en les relacions amb els eurodiputats, els ciutadans, les illes, les regions perifèriques i les minories lingüístiques, va veure la proposta amb bons ulls i va ‘encoratjar’ els parlamentaris a proposar per escrit la iniciativa al president de la cambra.

Però el cap de gabinet del president del parlament, l’espanyol Diego Canga, va tombar la iniciativa. En un correu electrònic, va dir que la Unió Europea no formava part de la convenció que va aprovar la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries. I va afegir: ‘Diversos estats membres de la UE, com ara Bèlgica, Bulgària, Estònia, Grècia, Irlanda, Letònia, Lituània i Portugal, ni han signat ni han ratificat la carta.’

Tot i que els tres eurodiputats van demanar per escrit una reunió formal amb Tajani per explicar-li personalament la seva proposta i trobar maneres de permetre que formés part de les activitats oficials del parlament, el president no els va rebre ni tan sols va contestar a la petició. En un correu electrònic que ha pogut veure l’ACN, Canga va dir-los que Tajani donava suport a la diversitat lingüística ‘com a expressió de la riquesa cultural i de tradicions d’Europa’ però que ‘l’ús de llengües no oficials al plenari no és previst en la norma 158 del reglament del Parlament Europeu’.

Canga va afegir en aquesta resposta que l’any 2006 la mesa del Parlament Europeu havia decidit de ‘no oferir la possibilitat d’interpretació’ a les llengües no oficials ‘al plenari i en més reunions oficials del parlament’. També va explicar que Tajani considerava ‘apropiada’ aquesta decisió i que per això havia decidit de ‘no allunyar-se de la línia adoptada per la mesa el 2006’ i refusar de permetre l’ús i la interpretació de les llengües no oficials el 12 de juny, com volien els membres de l’Integrup de Minories.

Durant la campanya per assolir la presidència de l’Eurocambra, Tajani es va comprometre per escrit amb els eurodiputats catalans a no posar entrebancs a l’ús del català al Parlament Europeu i a donar suport a les iniciatives que ho demanessin.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]