19.01.2017 - 11:29
L’acostament a Rússia i la seva política antiterrorista, entre els principals motius d’inquietud
MADRID, 19 (EUROPA PRESS)
L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca aquest divendres 20 de gener, després de la seva victòria per sorpresa en les eleccions del novembre, genera incertesa sobre si complirà amb totes i cadascuna de les seves promeses, moltes d’elles no exemptes de polèmica, i preocupació perquè algunes d’elles poden realitzar-se, amb les conseqüències que això tindria.
Preocupa especialment la seva política exterior, amb un esperat acostament a Rússia i al seu president, Vladímir Putin, i la seva intenció de centrar-se més en què passa de portes cap endins d’Estats Units i no tant en allò que passa fora, amb el que això suposa per als seus aliats, inclosos els europeus.
“Ens amoïna que Donald Trump ha mostrat una inclinació a adular a líders autocràtics, ja sigui Putin a Rússia o Abdel Fattah al-Sisi a Egipte”, ha explicat a Europa Press el director executiu de Human Rigths Watch, Kenneth Roth, per a qui l’arribada del magnat a la Casa Blanca “reforçarà l’autocracia al món”.
Encara que aparentment amb Trump com a president Putin podria esperar una situació més còmoda de la qual té actualment –el president electe ha parlat fins i tot d’un eventual aixecament de les sancions– existeix el risc que “Rússia es passi de frenada, calculi malament i vagi massa lluny” en allò que demani al nou mandatari, ha subratllat l’investigador del CIDOB Eduard Soler.
“Sembla haver-hi una lluna de mel entre Trump i Putin i a priori tot està llest perquè la relació entre els Estats Units i Rússia millori”, però un error de càlcul del president rus podria obligar a reaccionar al seu nou homòleg nord-americà, ha incidit Soler, que ha esmentat per exemple un “ciberatac”.
En política exterior, els dos grans assoliments d’Obama han estat el restabliment de les relacions amb Cuba i l’acord nuclear amb l’Iran, assumptes sobre els quals Trump ha expressat reticències i que podria mirar de revertir un cop assumeixi el càrrec.
Sobre aquest tema Carlota García Encinas, investigadora del Reial Institut Elcano, ha reconegut que és una “incògnita” saber què passarà a partir del 20 de gener, però ha recordat que “Trump no té poders per fer el que li doni la gana perquè el sistema nord-americà té un sistema de control i no es permet que hi hagi canvis dràstics”.
En opinió de Soler, segurament Trump es vegi obligat a tenir en compte les forces econòmiques partidàries de mantenir tant l’acostament a Cuba com l’acord amb l’Iran, pels beneficis econòmics que això pugui suposar per als Estats Units, atès que el magnat ha basat la seva campanya en el lema ‘Make America great again’ i en la creació d’ocupació al país.
MÉS AÏLLACIONISTA
Aquest objectiu declarat de tornar a fer que els Estats Units tornin a ser “grans un altre cop” es tradueix en què és “més aïllacionista i el que passa fora de les fronteres li interessa menys”, ha subratllat la investigadora d’Elcano, i ha recordat que ella mateixa ha dit que “cadascú ha de fer-se càrrec de les seves pròpies amenaces i dels seus propis interessos”.
En aquest sentit, un altre dels assumptes que més preocupació suscita és la política de seguretat i de lluita antiterrorista del nou president. Referent a això, el director de HRW ha lamentat que el fet que Obama no hagi tancat el centre de detenció de Guantánamo permet a Trump “omplir-lo de nou”, malgrat les denúncies sobre els abusos dels Drets Humans que s’hi han comès.
“Ha parlat de reviure el ‘waterboarding’ o alguna cosa pitjor”, ha recordat Roth, en referència a la tècnica d’ofegament simulat que es va fer servir amb els detinguts per terrorisme durant el mandat de George W. Bush i que Obama va prohibir. “Ens amoïna que restableixi la tortura, que comenci a omplir de nou Guantánamo o que fins i tot torni a emprar la tàctica de detenir sospitosos a centres secrets a l’estranger, com va fer Bush”, ha afegit.
Pel que fa a la lluita contra Estat Islàmic, segons el director de HRW, la clau és si “tancarà els ulls al fet que Vladímir Putin i Bashar al-Assad ataquin civils, la qual cosa és la principal causa de mort de civils a Síria, només perquè Putin i Al-Assad estan en contra d’Estat Islàmic malgrat que han passat poc temps combatent aquest grup terrorista i el que han fet en gran mesura ha estat combatre altres grups opositors armats”.
NO APRECIA PROMOURE ELS DRETS HUMANS
“Ens amoïna que no té cap estima per la importància de promoure els Drets Humans ni als Estats Units ni fora”, ha reconegut Roth, i ha ressaltat que la campanya del magnat va estar marcada pel “racisme i la xenofòbia”.
A més, ha dit que HRW pateixen per algunes de les persones que ha designat Trump per formar part de la seva Administració pel seu historial i ha posat l’exemple del candidat a fiscal general, Jeff Sessions, qui s’ha mostrat contrari “als drets civils, de la comunitat LGTBI o al dret a la llibertat reproductiva”.
Amnistia Internacional (AI) també pateix per l’arribada de Trump a la Casa Blanca, encara que la seva portaveu dels Estats Units, Blanca Hernández, ha incidit que encara no ha començat a prendre decisions i per tant “és difícil saber el tema més preocupant”.
Igual que HRW, a l’organització l’amoïnen alguns dels noms que s’han designat per ocupar els principals càrrecs, ha explicat Hernández, com el secretari d’Estat, Rex Tillerson, per la seva feina en el sector privat i la seva relació amb “governs repressius” com els de Rússia o la Xina; el director de la CIA, Mike Pompeo, “que ha defensat la tortura” i que el programa de detenció secreta “era dins la llei”; o el secretari de Defensa, James Mattis, partidari de mantenir Guantánamo, entre d’altres.
Respecte a la promesa de construir un mur a la frontera amb Mèxic, la portaveu d’Amnistia ha subratllat que es tracta d'”una proposta els detalls de la qual no es coneixen”, encara que ha admès que “ens fa patir molt les possibles implicacions que això tindria”. “Segurament impediria l’entrada de persones que tenen dret a demanar asil i la vida de les quals estaria més en risc del que ho està ara”, ha afegit.
A més, “seria molt difícil la rendició de comptes dins d’aquest sistema fronterer i si aquestes persones són retornades no es podria controlar a quin país se’ls retorna, en quines condicions, si s’han estudiat els seus casos”, ha afegit. “La retòrica tan agressiva en matèria migratòria pot tenir un impacte important en la violació dels drets de les persones més vulnerables”, ha incidit.
La portaveu d’Amnistia també ha reconegut que ha estat “una llàstima” que Obama “no hagi trencat amb el marc de guerra global contra el terror”. En aquest sentit, s’ha referit per exemple a l’ús de drones en la lluita antiterrorista i ha recordat que “l’ús de la força letal té unes normes” i els Drets Humans en formen part.
Ara heretarà aquest marc “un president més predisposat a fer servir tot aquest tipus de poders de manera molt més àmplia” i que gaudeix “d’un camp de maniobra molt gran”, ha reblat.
En opinió d’Eduard Soler, “sembla impossible pensar que Trump es converteixi en un defensor dels Drets Humans” per la qual cosa segurament és que en aquest apartat segurament “deixarà Obama en bona posició”, malgrat que el president sortint deixi un tebi llegat en la matèria i no hagi aconseguit el seu principal objectiu: tancar Guantánamo.
