Un estudi mostra la relació entre pobresa i impacte de la covid-19 a Barcelona

Un estudi de l’Institut Hospital de la Mar de Recerques Mèdiques (IMIM) i l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAPJGol) revela que els districtes de la ciutat de Barcelona amb ingressos més baixos han estat els més afectats durant els primers mesos de la pandèmia del coronavirus. ‘El districte amb menys renda, el de Nou Barris, va registrar 2,5 vegades més incidència de casos de covid-19 que el de major renda, Sarrià-Sant Gervasi’, ha explicat l’IMIM en un comunicat.

L’estudi ha analitzat 9.000 casos i la seva comparació amb la renda mitjana per districtes i, segons ha explicat la investigadora principal, la doctora Maria Grau, demostren que ‘els esforços per contenir l’epidèmia no poden ignorar els problemes d’equitat en matèria de salut’. Grau destaca que cal fer ‘més esforços als barris amb una població més vulnerable’ i apunta que ‘assegurar la igualtat d’oportunitat de tractament és la clau, però també ho és la protecció financera durant aquest període’. La investigadora adverteix que ‘si no es trenca el cercle viciós entre pobresa i malaltia, els problemes locals d’inequitat en salut romandran o es veuran incrementats a les àrees afectades per l’epidèmia’.

L’estudi mostra que els districtes de la zona nord de Barcelona, els de Nou Barris i Horta Guinardó -els de menys ingressos de la ciutat- van registrar la incidència més alta de casos de covid-19, amb 1.440 i 1.400 casos (taxes de 75,48 i de 70,39 casos per 10.000 habitants). L’única excepció en aquesta àrea va ser el districte de Sant Andreu, diferència que es pot explicar per l’alt percentatge de residents de menys de 25 anys (1 de cada 4). També cal destacar la situació de Ciutat Vella, amb només 273 casos, fet que revela la forta presència del turisme i de població jove i estrangers no residents. Per contra, els districtes amb més renda, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts, van estar entre els menys afectats, amb 451 i 317 casos (taxes de 28,94 i 34,94 casos per 10.000 habitants).

El doctor José Miguel Baena-Díez, investigador de l’IDIAPJGol (Centre d’Atenció Primària La Marina), veu ‘fonamental’ aplicar polítiques d’educació sanitària sobre les mesures de seguretat per a evitar contagis, ‘especialment amb les poblacions de més risc, com són els barris més deprimits’. Per la seva banda, el doctor Juan Pablo Horcajada, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital del Mar, ha valorat la importància d’aquest treball, assegurant que ‘és molt interessant, entre altres motius, perquè dona nova informació sobre el comportament epidemiològic del virus’.

Els resultats van en la mateixa línia que altres estudis que relacionen una major mortalitat en pacients covid-19 d’àrees menys afavorides. ‘Aquesta informació pot ser molt útil per a planificar les accions preventives i educacionals a les ciutats o regions, d’una manera encara més eficient, tenint en compte la realitat socioeconòmica dels diferents districtes o zones’, diu Horcajada.