Barcelona podria evitar 924 morts anuals si complís les recomanacions de l’OMS d’accés a espais verds

  • Segons un estudi de l'ISGlobal, si València complís les recomanacions podria evitar 87 morts anuals, mentre que Palma 22

VilaWeb
ACN
08.10.2021 - 09:08
Actualització: 08.10.2021 - 09:11

Un equip de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha elaborat un rànquing de les ciutats europees amb major i menor mortalitat atribuïble a la manca d’espais verds. La investigació, que ha analitzat un miler ciutats de 31 països europeus, conclou que entre totes elles podrien evitar fins a gairebé 43.000 morts prematures cada any si complissin amb la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) pel que fa a proximitat residencial a espais verds. Barcelona i la seva àrea metropolitana se situen en el lloc 90 del rànquing i, segons l’estudi, es podrien evitar 924 morts a l’any. En canvi, València i Palma es troben en millor situació. La primera ocupa el lloc 528 (es podrien evitar 87 morts) i la segon en el 589 (22 morts evitables)

Les dades es publiquen a ‘The Lancet Planetary Health‘ i la llista es pot consultar ací.

Els espais verds s’associen amb diversos efectes beneficiosos per a la salut, entre els quals una menor mortalitat prematura; una major esperança de vida; menys problemes de salut mental; menys malalties cardiovasculars; millor funció cognitiva en infants i gent gran i nadons més saludables. També ajuden a mitigar la contaminació atmosfèrica, la calor i el soroll, contribueixen al segrest de CO₂ i proveeixen oportunitats per a la pràctica d’exercici i la interacció social.

L’OMS recomana l’accés universal als espais verds i estableix que n’hi hauria d’haver un d’almenys mitja hectàrea a una distància de no més de 300 metres en línia recta des de cada domicili. Partint d’aquest objectiu i de les dades proporcionades per estudis anteriors, un equip de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa, ha calculat la mortalitat atribuïble a la manca d’espais verds en 978 ciutats i 49 àrees metropolitanes.

Per calcular l’espai verd existent en cada ciutat, l’estudi ha utilitzat l’Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI) com a indicador principal. El NDVI és un indicador que mesura com és de verda una àrea determinada. Té en compte qualsevol mena de vegetació, des de l’arbrat dels carrers als jardins en propietats privades, i s’obté a partir d’imatges capturades per satèl·lit.

L’equip científic va obtenir dades de mortalitat per causes naturals i de nivells d’espai verd de cadascuna de les ciutats estudiades relatives a l’any 2015. Després, amb una metodologia d’anàlisi quantitativa de l’impacte en salut i d’acord amb les dades sobre associació entre espais verds i mortalitat proporcionades per metanàlisis publicades amb anterioritat, va estimar el nombre de morts per causes naturals que podria ser evitat en cas que cada ciutat complís amb la recomanació de l’OMS.

Una limitació important de l’estudi és que no ha tingut en compte la presència d’espais blaus, com rius o platges i, per tant, els seus possibles beneficis sobre la salut no han estat estimats.

Les ciutats amb més i menys càrrega de mortalitat

Segons l’estudi, les cinc ciutats de més de 100.000 habitants amb major càrrega de mortalitat atribuïble a un menor índex de Vegetació de Diferència Normalitzada són Trieste (Itàlia); Torí (Itàlia); Blackpool (Regne Unit); Gijón (estat espanyol) i Brussel·les (Bèlgica). Les cinc ciutats amb menys càrrega de mortalitat són Elx (País Valencià); Telde (estat espanyol); Guimarães (Portugal); Perugia (Itàlia) i Cartagena (estat espanyol).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any