Els espies de Borrell i l’Espanya que es derrota a ella mateixa

El nostre problema, entre altres, és que creiem que els nostres polítics per ser catalans són millors que els de Borbonia, més fidels als compromisos adquirits, menys aferrats als sous i sobresous, gens partidaris del amiguisme,… però no és així, son exactament iguals.
I sabeu per que ? Doncs per que no sabem votar. Votem amb el cor en lloc de fer-ho amb el cap. Sempre amb el lliri a la mà, pobres és que tenen companys engarjolats, fem-los confiança, no ens mentiran mai en aquesta situació. Si no aprenem ven apressa i fem net, ho tenim molt malament.
Els polítics catalans seran millors quan nosaltres siguem millors.

Ni en temps de Franco (el colpista i assassí) vaig sentir tanta indefensió enfront de l’Espanya nacionalsocialista. La sensació de dictadura emmascarada i violenta en què vivim, em fa desitjar creuar la barrera d’un estat insuportable per als seus ciutadans. És cert, no podem continuar així. Hem de fer força perquè es convoquen eleccions generals, escampar arreu de l’Estat la consciència del canvi necessari i dedicar totes les energies per a lliurar-nos de la situació política, econòmica i cultutal que ens està fent malbé la vida col·lectiva i individual, a més de fer fota la superestructuea obsoleta i franquista.

Quin gran record tinc d´aquells temps, des de 2010 fins l´1-O de 2017, quan sempre indefectiblement duiem la iniciativa i España arrossegava la llengua pel terra, doncs de tan enrere que quedava no érem capaços de veure-la.
Això es va esgotar quan les tensions conegudes per aquells que militàvem, es van fer evidents pel gran públic. En aquell moment vam entrar en la fase de la predicció tan depurada del bruixot bigotut i malxinat, de “antes de romper España, se romperá Cataluña”. Sembla ben bé que volem afavorir l´endevinació.
Que les fan de l´alçada d´un campanar, ja ho sabem i ells també, però juguen amb avantatge, doncs no es posen vermells per res. Tan els fa si els avisa l´ONU, com si la UE els constreny. España sempre va amb les orelleres de ruc, les porta de fàbrica i no sent cap mena de vergonya. Aquell savoir fer que sempre volem (de)mostrar els catalans, a ells els patina i a nosaltres ens reté.
En fi companyes i companys, només ens queda el rebombori que pot causar cada vessada espanyola i potser, només potser, fer entendre aquelles i aquells que duen les regnes d´aquests partits maldestres, que ja n´hi ha prou.
Ara toca que una altra famosa frase de mogudes de carrer, The bròquil is Over, la dediquem en format cançó protesta a ERC, JxC i CUP, amb dedicatòria especial a Ómnium i ANC. A veure si al final, ens hauran de treure les castanyes del foc les amigues i amics d´Eines de País.

No tinc el més mínim dubte que sabem d’on fugim, però com que tampoc no sabem on anem, estem a la intempèrie. Que Espanya comet errors ? Si, enormes. I se’n pot permetre encara de més grossos.

Nosaltres, no.

Espanya es pot permetre el que vulgui perquè és un país i ningú li diu què ha de fer per ridícul que sigui el seu capteniment (més enllà de fotre’s d’ells en cercles privats o de fer-li fer el que toqui quan toqui, com en els rescats bancaris o en la reforma exprés de la constitució: a veure qui gosa fer-li el mateix, posem per cas, a França ?), mentre no li afecti directament.

Cal no ser ingenus: tots els països tenen serveis d’intel·ligència que fan servir per espiar els seus ciutadans. La majoria se n’amaguen, però Espanya no té cap problema en dir-ho i vantar-se’n quan es tracta dels catalans perquè, entre altres coses, dóna vots a qui sigui i a fora tant se’ls en fot.

Borrell és un inútil amb totes les lletres: com a subsecretari i posterior ministre d’Hisenda va ser un sectari només interessat en preseguir els evasors que fossin… catalans; ha estat l’únic candidat al PSOE que ha hagut de dimitir (recordeu l’escàndol de la delegació d’Hisenda de Barcelona ? ); com a president del parlament europeu, una absoluta nul·litat; l’únic president de la universistat europea de Bologna que ha hagut de dimitir per corrupte, i corrupte també en el seu pas per Abengoa (i multat !!). I no diguem el seu capteniment ridícul (deixant de banda els catalans) com a ministre d’exteriors d’Espanya, amb escridassada a periodista inclosa… Quin ha estat el resultat, no tant sols a nivell espanyol, sinó a nivell europeu ? Doncs fer-lo representant d’exteriors de la UE. Si en això li diem fracassar, ja m’agradaria a mi fracassar com ell.

Vull dir amb això que cal normalitzar la repressió ? Que ens ha de ser igual què ens facin ? No, de cap de les maneres: no podem normalizar mai la brutalitat, la vulneració dels drets democràtics, l’arbitrarietat, el feixisme…Cal protestar sempre i evitar que es pugui considerar normal. Però hem de ser conscients de les seves forces i no enganyar-nos.

Crec que des del dia terrible del 28O, estem visquent ara els nostres moments més foscos. FIns i tot més que a l’era Rajoy, perquè en aquell temps encara hi havia una mínima esperança d’entesa entre partits, de moviment ciutadà que tirés endavant. Ara tot són tacticismes i paràlisi dels moviments socials. Però cal recordar que les hores més fosques precedeixen l’alba, i que de les males experiències sempre se n’ha d’aprendre per no tornar-hi.

Veurem coses molt més dures: veurem gent innocent condemnada a 20 anys, eurodiputats que no podran exercir els seus càrrecs, cúpules de partits que es dediquen a esbudellar-se, i probablement personatges com Iceta, o Valls, o ves a saber quin altre, de presidents de la generalitat en pactes desnacionalitzats amb les restes de l’independentisme amb retòrica encesa però capteniment autonomista. Tot això no tinc cap mena de dubte que ho veurem. Però també tinc clar que tornarem i que cap de nosaltres no canviarà d’idea. I que no se si nosaltres o una altra generació (o nosaltres i una altra generació) ho tornarem a provar (com diu en Cuixart, l’únic coherent) i, espero, aquesta vegada haurem après la lliçó i ho aconseguirem. Perquè no ens queda més remei si volem ser un país lliure, culte, compassiu i demòcrata.

Mentrestant llum als ulls i força al braç

Gestapo, Viquipèdia.

Formada per oficials de policia de carrera i professionals del dret… La funció de la Gestapo era investigar i combatre “totes les tendències perilloses per a l’Estat”. Tenia autoritat per a investigar els casos de traïció, espionatge i sabotatge, a més dels casos d’atacs criminals al Partit Nazi (NSDAP) i a l’Estat. La llei havia estat modificada de manera que les accions de la Gestapo no estaven sotmeses a revisió judicial. El jurista nazi, Dr. Werner Best va declarar:

« “Sempre que la [Gestapo] (…) tiri endavant el desig dels líders, està actuant legalment”. »
La Gestapo va ser específicament exclosa de poder ser jutjada per corts administratives, en les quals normalment els ciutadans podien demandar l’Estat perquè complís les lleis. El poder de la Gestapo que més li permetia de cometre abusos era la Schutzhaft o “detenció protectiva” un eufemisme per a designar els empresonaments arbitraris sense procediments legals

No exagerem. Aquest desgraciat individu no és Maquiavel ni és el violador de l’eixample. És només un instrument de la persona que l’avala i que pretén governar el país exclusivament a base d’odi i bestialitat contra el que n’era una part. És a les ordres que li dicta el gran traficant a qui obeeix com a bon botxí. La bèstia grossa és qui els mana, i és la gran culpable de la destrucció imparable d’aquesta cosa que en diuen Espanya. Ell no és més que un peó triturat que ha perdut tota relació amb la dignitat i la intel·ligència humanes. D’aquí a poc temps acabarà confessant-ho tot, com el policia gravador de les més grans barbaritats governamentals d’aquest país fictici que mai ho ha arribat a ser.

Com diu Neus Matamala, la única sortida possible és aixecar la DUI i defendre-la. Un poble a qui es reprimeix x pensar com pensa, és un poble a qui no es respecte. Així no hi ha futur possible. Si voliem més probes recolzant la investidura de Sánchez gratuitament, ja les tenim i de sobres. Per tant aquí ja no hi pintem res. I Rufián encara pidulant a PSOE i Podemos que s’ enténguin. Que s’ enténguin per a què? Si Sánchez és part de la dreta i Podemos el seu majordom!

PD: algú sap perquè han perseguit i reprimit a tot déu menys a Rufián i Tardà? Ells sempre han estat a primera línia política… És una pregunta tonta potser, però jo no hi havia caigut fins que ahir algú m’ hi va fer caure i ara em té preocupada…

Estic molt d’acord amb aquest article de Vicent Partal, però sempre llegeixo el què en pensen els lectors i, normalment estic tan d’acord amb ells, que a vegades penso que no hi tinc res a comentar. Però he de dir que n’hi ha un, que no el deixo de llegir mai, i és el de l’Albert Miret, quina claredat d’idees, és que ho clava!
Gràcies Albert pels teus comentaris, crec que ajuden entendre aquesta espècie de cabdell que s’ha anat embolicant cada vegada més.

No estàvem parlant del totalitarisme invers?

Dons això és un treballador a sou per distreure’ns. Ell, en Sánchez i tots els que contracten cada quatre anys. Sí que tenen un encarregat a sou fix, com diu l’Albert.

I nosaltres, que hauriem de boicotejar tots els estrangers turistes que entren per la frontera, fent cua a la Sagrada Família o prenen qualsevol cosa en un bar, perquè entenguin que som tots a Europa i aquí no es a cap pixa, sinó que tením gent a la presó, volem deslluirar-nos d’aquesta xusma castellana i necessitem un país modern, gobernat per polítics aptes i sense tant d’estómac, nosaltres estem perdent el temps i esperant la diada que, ep això sí, no parlarem de política i per unes hores no tindrem carnet de partit polític.

Per aconseguir tenir poder polític ens hem de deslliurar del seu poder polític. Fugim del seu poder.
Hem d’ensorrar el seu poder. És una guerra social, una revolució.
Desorganitzar és molt mes fàcil que organitzar. Entropia – Termodinàmica.
Ells tenen una estructura d’estat complexa que han de mantenir, evitant les esquerdes i tapant-les. Es una semi-democràcia que necessita consens social per subsistir. Per això li fem mal.
Nosaltres només ens tenim a nosaltres mateixos. Ara mateix els partits estan destruint la seva part de l’organització del moviment. Estan destruint bona part del seu suport social, malgrat que els mitjans segueixen posant-los al centre, com a protagonistes principals, i per això es creuen que ho són. Tombar-los no ens afeblirà, sinó que ens enfortirà. Com abans millors, com més a fons, millor.

Coincidesc, només en part, amb Jaume Asens que “el nostre principal enemic som nosaltres mateixos”, però, enfront hi ha un estat que actua amb mètodes semblants als de l’Stasi, com solen fer altres estats habitualment, no ens enganyem, amb tota impunitat.

Sense menystenir la part de ‘responsabilitat’ pròpia que tenen els ‘nostres’ representants polítics i la que li pertoque a nostra societat, que es mobilitza i vota o es mostra indiferent a tot, és pot atribuir al Frente Popular de Salvador Allende el colp d’estat militar de Pinochet? L’estat espanyol es manté unit per la força bruta, colps d’estat militars, colps de tribunals, acusacions falses, enganys, clavegueres de l’estat, espies, delators, llepons i múltiples complicitats dels “bons ciutadans” que miren cap a una altra banda. La “parelleta” Borrell-Narbona es vanten, en públic, d’estar aplicant encara el 155, complint el que els ordena l’estat i l’entusiasme que hi posen per complir la seua gran missió: destruir l’independentisme a Catalunya. La seua és només una “destrucció” simbòlica, moral, com anota Gerben van, vista des dels nostres propis ulls… ells esperen el botí de la recompensa d’estat per fer la seua feina; estan convençuts que l’única manera de vèncer és violant drets humans, però tenen tots els recursos de l’estat que els empara. i un club d’estats europeus disposats a donar-los suport incondicional a les seues barbaritats, des de la impunitat més absoluta.

Allò que diu a la pancarta d’aquest article “no veig clar cap on anem, però sí que veig clar d’on fugim”. Jo pensaria a donar la medalla d’honor a aquests espanyols que, fent-ho tan maldestrament, ens ajuden a fer nous militants per l’independentisme. El qui encara dubti, que s’informi sobre la 6ª Universitat de l’ Institut Nova Història que es farà a Montblanc a primers d’agost, i veient com ha funcionat Espanya des de fa segles, no s’estranyarà gens de tot allò que estem passant ara. Els funcionaris continuen essent els mateixos.

Proposo que Vilaweb obri un espai per fer propostes per organitzar-nos, al marge dels partits.
El primer que podria donar la seva experiencia és el Dr. Cotarelo. Un caballero que coneix molt bé la mentalitat mentidera dels governs espanyols i ens podria donar més d’un bon consell.

Jo, per part meva, proposo que els CdRs es desfacin dels vincles que puguin tenir amb els partits i ofereixin només obediència al Consell per la República. Es a dir, que no vagin despres a explicar als partits el que digui el Consell.
El Consell per la Republica haurá de començar a “donar ordres” i directives a aquests CdRs che començaran a actuar pacificament i clandestina. Això vol dir que la resistencia s’ha d’organitzar sense explicar-ho als quatre vents, però donant uns senyals minims per pujar-nos la moral a tots:
– explicar i provocar, finalment, un gros desplaçament de capitals deixant les empreses dell’IBEX en pilotes. L’ANC ha començat, però jo diria que s’ho pren amb calma, doncs fem campanyes més contundents i expliquem que es tracta de supervivència col.lectiva.
– entrar i fer entrar la gent en la mentalitat de “ens han declarat la guerra” i difondre campanyes i cursos de desobediencia civil i resistencia que siguin fàcilment actuables en la vida quotidiana (per la tant vituperada classe mitjana). Per exemple, mantenir la llengua catalana. Molts ho sabem i ho fem. Però molts no. Molts avis i molts adolescents han estat acostumats a canviar llengua. Explicar que es tracta de resistencia civil.
– obligar el govern de la Generalitat, i als Mossos en particular, a defensar Catalunya. El consell per la Republica ha de concordar amb Torrra la manera EFECTIVA de prendre pel cul la intervencio del 155. Els olandesos ho varen fer durant la invasió dels nazis, bloquejant l’administracio. Doncs nosaltres també. Ens volen desposseits de l’administracio i nosaltres hem de ser capaços de bloquejar-los o de crear una administracio paral.lela. Que s’ho parlin i s’ho estudiin en Puigdemont i en Torra o qui sigui.
– Explicar a tothom perqué serveix el Consell per la Republica. I animar la gent a inscriure’s.

Aillem els partits. I decidim nosaltres qui ens ha de manar.
I si en Puigdemont i el Consell tampoc us agraden, llavors pleguem veles i ja ens veurem d’aqui 20 anys.

Estic força d’acord amb Miquel Gilibert.
Hem provat de fer un pols amb qui ens reprimia. I hem perdut. La part positiva és que ens hem atrevit a fer-ho, ens hem agradat, hem provat el gust -només durant dies, minuts, segons- de la llibertat sencera. La part negativa és que no tenim prou força per guanyar el qui ens reprimeix. A més a més, alguns dels nostres no s’han cregut que el pols anava de veres.
Ara ens queda un període dur, de pèrdua de part del que havíem aconseguit deixant-nos reprimir durant dècades. Servirà per conscienciar-nos de la necessitat de fer-ho millor la propera vegada, o servirà per acovardir-nos i retornar-nos a la condició mesella ?
Anirem veient.

La fase següent, l’albada a la que es refereix MIquel Gilibert, passa per la ciutadania, les associacions civils i el Consell de la República. Són les entitats transversals, les úniques que entenen que es tracta d’un moviment i no d’un mapa de partits.

Com diu Xavier Fabregat, això també ho han d’entendre els votants que s’atrinxeren en una ideologia estreta i “mai votaran per una llista que inglogui X”. Una visió miop que en aquests moments no ens podem permetre.

Sinceramente, y lo digo para preservar la salud de los aquí comentaristas y no pierdan energías en cuestiones, que si bien pueden parecer poco democráticas, hacen parte desde la noche de los tiempos del ejercicio del poder. El problema no es el espionaje, el problema es el ejercicio del poder que requiere del espionaje.

Espiar se espían hasta los cardenales entre ellos en el Vaticano. Espiar hace parte del ejercicio del poder. Es parte esencial de su mantenimiento. Se espía para recabar información y no sólo se espía al enemigo, sino también a aquel que siendo “amigo” pudiera un día dejar de serlo por cuestiones de reparto del poder. Lo primero que hace un muy alto cargo político en cuanto llega al sillón es montar su servicio de información, vaya, espiar a los posibles candidatos a desbancarle (“desensillonarle”).

Una de las cosas que me ha llamado la atención en todo este proceso que dura desde octubre de 2017 es, lo voy a decir tal cual, ya lo he hecho en alguna ocasión, la gran ingenuidad de la que hacen gala las buenas gentes independentistas catalanas, las de verdad. Independizarse de un país como España, trae tela. Eso no se hace con una declaración de principios democráticos y menos ofuscándose de lo mala y poco democrática que es la Corte del Reino. Cuantas y cuantas noticias desde octubre 2017 en los medios catalanes rasgándose las vestiduras ante la ignominia de la Corte del Reino como si eso exigiese “ipso facto” la intervención divina para impartir justicia de verdad. La Corte del Reino se parte de la risa y la Corte Política Europea, junto con el FMI, el Banco Mundial, el Banco de Pagos Internacionales de Basilea y la Asociación Intergaláctica de Planetas Habitados sonríen por los bajines aunque sólo fuese porque no están dispuestos a que España deje de pagar lo que debe porque eso supondría el comienzo de su propia caída. A buen entendedor pocas palabras.

Por no extenderme y resultar pesado.

En enero de 2017 se tenían que haber hecho cuando menos dos cosas y no se hicieron.

Primera, una campaña masiva para darse de baja de todos los servicios básicos (luz, gas …) de las empresas estatales. Lo único que le interesa a la Corte del Reino es la guita. Si le das en la guita, la matas (sin violencia, ni sangre de por medio).

Segunda, una campaña de autoinculpación: “Señor Juez yo también participé en el acto ilegal, anticonstitucional de votar en un referéndum prohibido, y no sólo voté sino que defendí mi colegio electoral, me declaro culpable ante la Justicia española”.

Ahora aparece la ANC, un año y medio después, con una campaña de Consum Estratègic, en la que cuando inserto mi código postal por no aparecer no aparece ni Som Energia, ni Som Connexió como alternativa a la Corte del Reino. De hecho en mi código postal no aparece ¡nada!

Diletantismo en los tiempos en los que la DIBA está … como está.

Para terminar, un dato que me resulta curioso en Cataluña. No hay proyecto, acción, programa de intervención en el que no aparezca la estrellita de Miró de Isidre Fainé.

¡¡¡La butxaca, donde hay que darles es en la butxaca!!!

Todavía estamos a tiempo.

Menos espías y más seny.