[VÍDEO] Espanya exhibeix a l’ONU el cas Valtònyc com a exemple del ‘respecte a la llibertat d’expressió’

El representant permanent de l’estat espanyol a les Nacions Unides a Ginebra, Cristóbal González-Aller Jurado, ha defensat avui l’estat espanyol de les crítiques d’estats i organitzacions civils en la segona part de l’Examen Periòdic Universal, que es fa cada cinc anys al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. Arran de les crítiques rebudes sobre el respecte a la llibertat d’expressió, ha dit: ‘A Espanya la llibertat d’expressió i associació és absolutament completa’, i ha posat d’exemple el cas Valtònyc per a justificar la seva posició: ‘El sistema espanyol ha estat avalat moltes vegades pel Tribunal Europeu de Drets Humans. Per exemple, fa poc, en el cas judicial del senyor Arenas, conegut com a Valtònyc. El senyor Arenas va ser condemnat a Espanya per enaltiment del terrorisme. El juliol del 2019, el TEDH va inadmetre la seva demanda [contra la condemna], cosa que demostra que la justícia espanyola va complir tots els estàndards internacionals.’

Però González-Aller no ha dit que, en realitat, el TEDH no va entrar a analitzar el fons de la qüestió, sinó que va refusar el recurs per motius formals. El tribunal europeu va dir que no podia tractar la qüestió perquè Valtònyc no havia esgotat els recursos interns abans de recórrer al TEDH, previst com un tribunal d’última instància, fet que en cap cas no es pot esgrimir com un aval a la condemna.

On sí que hi ha hagut moviments significatius és en la petició d’extradició d’Espanya a Bèlgica, on Valtònyc és exiliat. És previst que el Tribunal d’Apel·lació de Gant decideixi si l’extradeix o no el 8 de setembre, una vista en què els jutges tindran en compte la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, favorable als interessos de la defensa de Valtònyc. L’Audiència espanyola havia interposat l’euroordre segons la reforma del codi penal espanyol del 2015, que preveu penes de presó més dures pel delicte d’enaltiment del terrorisme, amb l’objectiu d’aconseguir l’extradició immediata de Valtònyc. Però el raper va ser condemnat amb el codi penal vigent el 2012. Aquesta irregularitat flagrant la va desfer el Tribunal de Luxemburg, que va sentenciar que l’estat espanyol no podia aplicar el codi penal de manera retroactiva per activar una euroordre. Per tant, ara el Tribunal d’Apel·lació de Gant ha de determinar si els delictes pels quals va ser condemnat Valtònyc són equivalents en la legislació belga.

El setembre del 2018, la justícia belga ja va refusar en primera instància de lliurar Valtònyc al·legant que no existia la doble incriminació, és a dir, que cap dels tres càrrecs pels quals havia estat condemnat a l’estat espanyol –amenaces, enaltiment del terrorisme i injúries a la corona– no eren tipificats com a delicte a Bèlgica. La fiscalia, que actua sempre en nom de l’estat que interposa l’euroordre, va recórrer contra la decisió a la cort d’apel·lació, que aviat prendrà una decisió.

Si el tribunal dóna la raó a Valtònyc, el procés judicial encara pot continuar en una tercera instància, el Tribunal de Cassació. Tant la defensa del raper com la fiscalia, que sempre actua en nom de l’estat que interposa l’euroordre, podrien recórrer contra la sentència del Tribunal d’Apel·lació i allargar el procés judicial.

Organitzacions internacionals de drets humans denuncien la condemna a Valtònyc

A més dels entrebancs que la justícia espanyola es troba per a aconseguir l’extradició de Valtònyc, organitzacions de drets humans d’arreu del món han denunciat la persecució de l’estat espanyol contra artistes. Amnistia Internacional ha inclòs repetidament la condemna de Valtònyc i altres cantants, com el grup de rap La Insurgencia, en els seus informes anuals de violacions dels drets humans a Espanya.

Segons dades del 2019 de Freemuse, una organització internacional que defensa el dret de lliure expressió artística, l’estat espanyol és el que té més artistes empresonats. Encapçala aquesta llista amb catorze artistes a la presó, seguit de l’Iran amb tretze, Turquia amb nou i Myanmar amb vuit. Freemuse ha analitzat 700 casos de tot el món i ha identificat un total de 71 artistes empresonats, la majoria per ‘haver criticat el govern’. Tanmateix, Freemuse no inclou l’estat espanyol entre els països que preocupen més per la vulneració de la llibertat d’expressió artística, on sí que hi ha l’estat francès, els Estats Units i Turquia.

A banda, l’associació d’escriptors PEN Internacional, que promou la literatura i la llibertat d’expressió, va incloure Valtònyc, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la llista de 2018 dels escriptors i periodistes represaliats a conseqüència de les seves feines.