Lleida és la demarcació catalana amb més sol. Cada any, els lleidetans reben 2994 hores de sol, segons les dades de l’Instituto Nacional de Estadística. Un any té 8.760 hores. La demarcació menys assolellada és Barcelona, amb poc més de 2000 hores anuals. Tot i així, és capaç de superar Alemanya. A Berlín, la capital, veuen el sol durant 1626 hores. Com pot ser, doncs, que Alemanya sigui un país capdavanter en l’ús d’energia solar, molt per davant d’Espanya?

A Alemanya, el dia 8 de maig de 2016, les energies renovables van arribar a generar el 87,6% de tota l’electricitat que es va consumir, i tenen 8 vegades més producció fotovoltaica que Espanya. Però està demostrat que Espanya és una rara avis pel que fa a la promoció de l’energia solar. És un dels països millor situats per rebre la llum del sol, però no la promou com fan molts altres països.

Per entendre la situació actual, cal recular en el temps. Ja al final del Franquisme, les institucions espanyoles van observar que Espanya desaprofitava el seu potencial solar. No va ser fins al 2005 que el govern espanyol no va aprovar el Pla d’Energies Renovables “instigat per la Unió Europea”, tal i com explica el professor d’Enginyeria Electrònica de la UPC i expert en plaques solars Santiago Silvestre. Aquest pla obligava a tenir una previsió del 29% de producció a través d’energies renovables el 2010. Va ser en aquella època del govern de Zapatero en què es van instaurar els incentius i primes per instal·lar plaques fotovoltaiques i vendre l’energia a la xarxa. El pla va funcionar i, en dos anys, el mercat fotovoltaic havia crescut a Espanya un 500%, segons les dades que aporta Silvestre.

En aquell moment, tots els edificis de nova construcció, a més, estaven obligats a instal·lar plaques solars. Però la majoria van instal·lar plaques solars tèrmiques, que escalfen l’aigua. Amb el temps, però, les que han esdevingut més eficients són les plaques solars fotovoltaiques, que transformen la llum en electricitat.

Amb les retallades del govern del Partit Popular, apareixen les restriccions legislatives: es redueixen les primes i les ajudes a les renovables per part de l’Estat i s’apliquen impostos per vendre llum a la xarxa elèctrica.

Tot aquest anar i venir de canvis legislatius ha produït molta “desinformació” en els usuaris. Això opina el director general de Solar Casa Energy, Joan Pujolar. “La gent encara dubta si és legal o no fer energia solar per a autoconsum, estem fent un treball de molta pedagogia”. Pujolar explica que han de reiterar-ho molt sovint en reunions i trobades i, fins i tot, convida als interlocutors a casa seva perquè puguin comprovar que instal·lar plaques és “rendible i viable”. Ho diu ell, que té una empresa que es dedica a fer-ho. Destaca que una instal·lació elèctrica fotovoltaica pot costar uns 15.000 euros, sense tenir en compte les ajudes que ofereixen els municipis i la Generalitat. Pujolar assegura que la inversió es pot recuperar en 10 anys i que fa “reduir enormement la factura de la llum”.

El mateix creu el consultor energètic Francisco Valverde: “A nivell domèstic, es pot fer perfectament l’autoconsum d’energia solar”, diu, “però la gent ho fa més per ideologia i per coherència que no pas per rendibilitat econòmica”.

A dia d’avui, és difícil trobar moltes empreses dedicades a l’autoconsum d’energia solar. Tal i com assegura Santiago Silvestre, l’autoconsum és “molt difícil perquè existeixen una sèrie d’impostos que no existeixen arreu del món”. Algunes empreses han hagut de tancar i d’altres s’han traslladat a altres països. Tanmateix, es pot copsar com lentament van proliferant petites empreses que, desafiant el context social, polític i jurídic, estan tornant a muscular un sector que havia quedat afeblit.

És el cas de Solar Casa.Energy, una companyia amb un any de vida i que té seu a Llagostera (Gironès). Els seus impulsors han aprofitat les engrunes legals que permet el Reial Decret que el govern espanyol va aprovar el 2015 i que, segons la creença popular, redueix la capacitat de fer autoconsum. En realitat, el text estableix que no s’ha de pagar el polèmic “impost al sol” (pagar per cada KW d’energia que es ven a la xarxa) si la instal·lació no supera els deu kilowatts de potència. A la pràctica, això permet a la majoria de cases apostar per l’autoconsum perquè en poques ocasions es supera aquesta xifra de potència. Només en casos d’empreses o de grans edificis se sol superar la xifra dels 10 kilowatts. “L’única diferència amb la situació anterior en l’energia solar fotovoltaica és que ara hi ha menys ajudes”, considera Pujolar.

L’empresa assegura que s’ha trobat amb les portes obertes de la Generalitat de Catalunya i de molts ajuntaments, ja que són “molt receptius” pels permisos segons el cofundador de Solar Casa.Energy. De fet, a Llagostera, el consistori marca una rebaixa en l’impost sobre béns immobles per aquells habitatges que se sumin a l’energia solar. “L’únic problema són les elèctriques, són les que posen més pals a les rodes perquè la gent no faci autoconsum a casa seva”, explica Pujolar.

El paper de les elèctriques també es posa en entredit quan es parla amb alguns propietaris sobre la possibilitat de vendre l’energia solar generada a casa seva. Un gruix important no vol vendre-la perquè representa “donar” l’energia a les empreses del sector elèctric. Per evitar-ho, s’instal·len una bateria a casa que emmagatzema l’excedent d’energia produïda al llarg del dia i l’utilitza durant la nit o en dies plujosos. Si la bateria s’acaba, poden estar connectats a la xarxa i pagar per l’energia que utilitzen, a més dels impostos que paga qualsevol domicili. En aquest sentit, a Espanya no està regulada una opció que permetria als productors particulars de posar “al núvol” l’electricitat produïda de més i cedir-la a altres usuaris. D’aquesta manera, es podria utilitzar quan fes falta. Aquest sistema es coneix com a balanç net zero, o net metering en anglès, però no s’ha legislat a Espanya.

Francisco Valverde, tanmateix, assegura les elèctriques no haurien de ser l’ase de tots els cops. “Les elèctriques són empreses i estan aquí per guanyar diners. Es posa molta culpa a les elèctriques, però el que té la paella pel mànec és el govern, que posa les regles i els peatges”, explica. Valverde troba “graciós” que es parli de “mercat liberalitzat”, tenint en compte l’important paper del govern de l’Estat. El consultor argumenta que les empreses comercialitzadores són les més visibles pels usuaris, però no deixen de ser un actor de tota la cadena de l’energia. El consultor, tot i això, denuncia que les companyies posen “traves de tots tipus” per evitar l’èxit de l’autoconsum. “Per ells, el que és sagrat és mantenir el sistema”, remata.

Quan són preguntats pel futur de l’energia solar fotovoltaica, tant Santiago Silvestre com Joan Pujolar responen el mateix: “L’energia solar fotovoltaica no és una energia de futur, sinó de present”. Silvestre remata: “Des de l’any 2000, l’energia solar està creixent a tot el món. Espanya, però, és dels pocs països on s’ha estancat. Això canviarà: o perquè ho canviem aquí o perquè ens forçaran a la comunitat europea”.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]