Guanya el taxi, guanya la violència

TEMA DEL DIA
Luddisme. El sector del taxi té tot el dret de fer vaga si considera amenaçats els seus interessos, com qualsevol altre col·lectiu professional o de treballadors. El dret de vaga és inqüestionable i evidentment inclou mobilitzacions que poden causar incomoditats; però si són pacífiques són legítimes. Tot i que sembla que la solució està encarrilada després de la reunió dels taxistes amb el conseller de Territori i Mobilitat, Damià Calvet, queden interrogants per resoldre. Primer, perquè el sector lluita contra el futur i, per tant, fa de mal resoldre. El futur són les VTC, però s’ha de trobar la solució perquè taxi i VTC convisquin sense problemes, cosa que no s’ha assolit. I en segon lloc pel grau de violència emprat en alguns moments i que sembla que ha estat útil per les seves reivindicacions. Les imatges de les destrosses de cotxes VTC han fet molt mal al sector del taxi. És un neoluddisme que recorda els treballadors que lluitaven contra la industrialització espatllant màquines perquè els prenien la feina. Van guanyar les màquines.

Segurament, hi ha molts taxistes que, compartint la reivindicació, no comparteixen els mètodes emprats. El sector necessita una regulació urgent que faci compatibles tots dos serveis en el futur, com en qualsevol ciutat europea. La Generalitat sembla que ha aconseguit d’encarrilar la solució amb els taxistes després de la reunió del conseller Damià Clavet, durant quatre hores, que encara han de ratificar l’acord en assemblea. Un acord que ha irritat les empreses de VTC, Uber i Cabify, que han anunciat que abandonaven Barcelona, en un intent desesperat de pressionar el govern català. L’acord potser farà que s’acabi la vaga de taxistes, però no resoldrà el problema de fons, perquè les empreses  de VTC reapareixeran, amb aquest nom o amb un altre.

Acabi com acabi, de moment els taxistes han fet allò que els ha donat la gana a Barcelona i sembla que els ha anat bé. Tenen la Gran Via tallada d’ençà de divendres de la setmana passada, han tallat la ronda litoral i han intentat entrar al parlament i al port. I han causat danys a una vuitantena de vehicles de VTC. Tot això sense que hi hagi hagut cap actuació policíaca contundent, llevat de la dels Mossos d’Esquadra per a evitar l’entrada al parlament. El dispositiu que va fer la Guàrdia Civil per a protegir l’entrada del port era ridícul. Era tan insuficient que semblava que els volguessin deixar passar. Un agent fins i tot va ser ferit.

Tota aquesta absència de policia en la vaga del taxi contrasta amb el desplegament excessiu que es va fer per a la reunió del govern espanyol a Barcelona i el clima de terror que s’hi va crear. A una reunió amb menys repercussió a la ciutat, s’hi van destinar més policies que a una vaga que col·lapsa Barcelona. No és pas cosa de demanar més repressió policíaca, sinó de constatar la doble vara de mesurar d’algunes institucions en cas d’una protesta laboral o d’una protesta independentista. I la resposta judicial a totes dues. D’exemples, n’hi ha cada dia. Avui el batlle de Sabadell, Maties Serracant, ha estat citat a declarar per desobediència pel referèndum de l’1-O.

Encara són recents les detencions de dos batlles i diversos activistes independentistes per part de la policia espanyola, per haver tallat pacíficament la via del TGV de Girona durant l’aniversari del Primer d’Octubre. Detencions que avui la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, ha avalat. Hi ha gent acusada de terrorisme confinada al seu municipi, per haver aixecat un peatge, com el cas de Tamara Carrasco. Però encara és més greu quan fa més d’un any que són a la presó Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, acusats de rebel·lió per haver-se enfilat dalt d’un cotxe de la Guàrdia Civil a demanar que es dissolgués pacíficament una manifestació. Si no fos tan greu, es podria fer la broma que una altra vegada pugin dalt d’un taxi i així no els passarà res.

MÉS QÜESTIONS
L’AVL denuncia l’ús electoral que fan Cs i el PP de la llengua. La llengua –i el nom de la llengua– han ocupat part de l’actualitat política d’aquest darrers dies. I avui l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) fa fet públic un comunicat en què exposa el seu malestar perquè el català torni a ser objecte de polèmica electoral. Sense esmentar-los, l’ens normatiu reprèn la candidata del PP a la batllia de València, María José Català, i el candidat de Cs a la presidència de la Generalitat per haver utilitzat el català com a arma partidista i electoral. Tant la candidata del PP com el de Ciutadans han dit aquests dies que el català i el valencià no eren la mateixa llengua. L’AVL, organisme estatutari encarregat de la normativa del català del País Valencià, diu, irònicament, ‘ara es tornen a sentir veus pontificant sobre la llengua’ o ‘apareixen filòlegs davall de les pedres’; i demana que s’acabi aquest debat partidista sobre la llengua. L’acadèmia recupera unes línies del preàmbul de la llei de la seva creació per demanar als polítics que la llengua pròpia es retiri del debat partidista quotidià i se’n faci ‘un debat serè entre els partits per tal d’arribar als consensos més amples possibles’. El comunicat afegeix: ‘Al final d’aquest camí guanyaria la nostra llengua, que vol dir guanyar tots els valencians.’ Amb tot, sembla clar que PP i Cs recomençaran la guerra de la llengua en la disputa pel vot espanyolista amb vista a les eleccions del 26 de maig.

L’eurodiputada Marina Albiol defensa la reciprocitat d’À Punt, TV3 i IB3 al Parlament Europeu. L’eurodiputada d’Esquerra Unida Marina Albiol ha defensat al Parlament Europeu la reciprocitat de les emissions d’À Punt, TV3 i IB3, d’acord amb l’informe de la cambra sobre les normes mínimes per a minories a la Unió Europea. En aquest report, aprovat per l’eurocambra el mes d’octubre passat, s’insta la Comissió Europea i els estats membres a garantir la llibertat de prestació de serveis, transmissió i recepció de continguts audiovisuals en els territoris on viuen minories lingüístiques perquè puguin veure i escoltar continguts en la seva llengua materna. Marina Albiol, que ha intervingut en la sessió de la Comissió de Peticions en què es debatia la pluralitat de TV3, ha denunciat que el PP va cometre ‘un atac sense precedents contra la llibertat d’expressió i contra la difusió de la nostra llengua’ quan va tancar els repetidors de TV3 al País Valencià. L’eurodiputada ha recordat que la reciprocitat era un compromís dels partits del Botànic i ha dit que ja era hora que es dugués a terme restablint el senyal, oimés quan les institucions europees hi donen suport. Arran de les crítiques del PP contra TV3, ha replicat que no podia emetre’n cap judici perquè com a valenciana ‘fa temps que no la puc veure’, tot i que ha recordat que una gran part de la societat valenciana demana de veure els canals de Catalunya i les Illes. Així mateix, ha lamentat que després de tres anys de govern del Botànic això encara no sigui possible.

Els docents de les Illes acusen el candidat del PP de voler tornar a les èpoques ‘inquisitorials’ de Bauzá. La sectorial d’Ensenyament de la Unió Obrera Balear (UOB) ha expressat preocupació per les declaracions del candidat del PP a la presidència del govern balear, Gabriel Company, dient que, si guanya les eleccions, vol frenar aquells docents que ‘avantposen la seva ideologia a l’ensenyament, adoctrinen i contaminen’. Segons la sectorial d’Ensenyament, aquests mots recorden ‘l’època més fosca i reaccionària’ del PP de José Ramón Bauzá, que també acusava els docents d’adoctrinar i va emprendre una campanya de repressió contra l’escola, a còpia d’expedients i prohibició de símbols. Tot plegat, juntament amb el decret del trilingüisme, va aixecar una protesta multitudinària. Precisament, el sindicat li ha recordat que aquesta persecució va rebre com a resposta la manifestació més gran de la història de les Balears i la derrota més estrepitosa del PP a les eleccions de 2015, on va perdre més de 72.000 vots i va passar de 35 diputats a 20. Per això, la sectorial de l’ensenyament de la UOB han fet una crida a la comunitat educativa i a tots els demòcrates a tenir ben presents les paraules de Company a l’hora de votar el  26 de maig: ‘si no volem recular en un tres i no res als temps més durs, foscs i repressius del franquisme’.

El govern espanyol refusa d’instal·lar generadors a Menorca per evitar les apagades. El Ministeri per a la Transició Ecològica espanyol no ha acceptat la petició de Menorca de tenir generadors en les substacions elèctriques per a garantir la recuperació ràpida del subministrament en cas que hi hagi una avaria com la que hi hagué a la fi d’octubre a causa del cap de fibló. La presidenta del Consell de Menorca, Susana Mora, ha explicat que el govern espanyol considera que la ‘situació d’estacionalitat’ com la que es va viure no justifica una mesura com la de Formentera, on s’han instal·lat generadors amb una potència de 12 megawatts (MW). Malgrat aquests arguments, Mora ha dit que políticament no hi està d’acord i que no ho pensa acceptar. Concretament, ha dit: ‘Em barallaré amb qui m’hagi de barallar, m’és igual que la ministra sigui del meu partit.’

LA XIFRA
115 estudiants ha acollit el centre de català a Andorra d’ençà que es va obrir, l’any passat. El local per a estudiar la llengua del país, situat a les Escaldes, ha augmentat les inscripcions dels estudiants de nacionalitat estrangera i s’hi ha notat un creixement en els andorrans, segons que ha explicat la ministra de Cultura, Olga Gelabert, durant l’acte de celebració del primer aniversari del centre.

TAL DIA COM AVUI
El 22 de gener de 1670 els pagesos del Rosselló es van alçar en armes a Prats de Molló contra l’ocupació francesa de Catalunya Nord. Aquesta insurrecció és coneguda amb els noms de ‘Revolta dels Angelets de la Terra’ i ‘Revolta del Vallespir’.